Fotografía astronómica 9-5-18
Els Bessons o Gemini, constel·lació hivernal situada sota el Linx i l'Auriga que queden al nord, Càncer a l'est, Can Menor i Monoceros pel sud i un tros de la parcel·la d'Orió i de Taure que li queden per l'oest.
Tants sols compta amb un objecte Messier, un cúmul obert NGC 2168-M 35. De nebuloses planetàries en destaca una NGC 2392, anomenada la nebulosa de l'Esquimal.
Però la joia de la constel·lació és la nebulosa IC 443, un remenen de supernova amb el nom de Nebulosa Medusa d'una àrea de 65 anys llum i situada a 5000 anys llum de nosaltres.
No està clar quants temps fa que l'estrella va esclatar, es calcula entre 3000 i 30.000 anys.
Disperses per la zona, un grapat de galàxies i cúmuls oberts de menor interès per telescopis petits, ja que es necessiten grans obertures per poder captar-les amb certa qualitat.
Les estrelles principals, alfa i beta, de nom Castor i Pòl·lux es troben la primera a 51 anys llum de nosaltres i Pòl·lux a 33, Castor és una gegant roja i Pòl·lux una estrella blava 2,7 vegades més grossa que el nostre sol.
El que trobo fascinant és el mite de Castor i Pòl·lux, perquè renoi la cosa resulta una mica enrevessada. A veure la cosa va anar així: Leda, esposa del rei d'Esparta, de nom Tindàreo, va passar una nit amorosa amb ell, però aquella mateixa nit Zeus en forma de cigne també la va arreplegar i heus aquí que al seu temps Leda va fer dos ous ( això de l'ou ja és un misteri gloriós), del primer ou, van sortir Helena i Pòl·lux i del segon, Castor i Clitemnestra.
Aquí tenim un altre misteri gloriós, perquè si avesin sortit tots dos del mateix ou, encara es podrien dir bessons, però sortits d'ous diferents, ja no ho veig tan clar.
Dubto que els grecs, tot i fer d'això milers d'anys poguessin creure aquestes històries de dones que ponien ous i que so passen pipa amb un ànec.
En definitiva, Pòl·lux i Elena eren considerats semidéus i fills de Zeus, mentre que Castor i Clitemnestra eren mortals i fills de Tindàreo.
Elena, abans de ser raptada per Pàris de Troia, havia estat raptada per Teseu i els germans la van rescatar, moltes van ser les aventures dels bessons però en una incursió que van fer contra les Afareides i en el curs d'una batalla Castor va caure mortalment. Pòl·lux en ser immortal tot amoïnat per no poder seguir al germà a l'Hades, va demanar a Zeus poder estar amb ell i el pare dels déus els va col·locar al cel en forma de constel·lació.
Copies de la ESA.
Tants sols compta amb un objecte Messier, un cúmul obert NGC 2168-M 35. De nebuloses planetàries en destaca una NGC 2392, anomenada la nebulosa de l'Esquimal.
Però la joia de la constel·lació és la nebulosa IC 443, un remenen de supernova amb el nom de Nebulosa Medusa d'una àrea de 65 anys llum i situada a 5000 anys llum de nosaltres.
No està clar quants temps fa que l'estrella va esclatar, es calcula entre 3000 i 30.000 anys.
Disperses per la zona, un grapat de galàxies i cúmuls oberts de menor interès per telescopis petits, ja que es necessiten grans obertures per poder captar-les amb certa qualitat.
Les estrelles principals, alfa i beta, de nom Castor i Pòl·lux es troben la primera a 51 anys llum de nosaltres i Pòl·lux a 33, Castor és una gegant roja i Pòl·lux una estrella blava 2,7 vegades més grossa que el nostre sol.
El que trobo fascinant és el mite de Castor i Pòl·lux, perquè renoi la cosa resulta una mica enrevessada. A veure la cosa va anar així: Leda, esposa del rei d'Esparta, de nom Tindàreo, va passar una nit amorosa amb ell, però aquella mateixa nit Zeus en forma de cigne també la va arreplegar i heus aquí que al seu temps Leda va fer dos ous ( això de l'ou ja és un misteri gloriós), del primer ou, van sortir Helena i Pòl·lux i del segon, Castor i Clitemnestra.
Aquí tenim un altre misteri gloriós, perquè si avesin sortit tots dos del mateix ou, encara es podrien dir bessons, però sortits d'ous diferents, ja no ho veig tan clar.
Dubto que els grecs, tot i fer d'això milers d'anys poguessin creure aquestes històries de dones que ponien ous i que so passen pipa amb un ànec.
En definitiva, Pòl·lux i Elena eren considerats semidéus i fills de Zeus, mentre que Castor i Clitemnestra eren mortals i fills de Tindàreo.
Elena, abans de ser raptada per Pàris de Troia, havia estat raptada per Teseu i els germans la van rescatar, moltes van ser les aventures dels bessons però en una incursió que van fer contra les Afareides i en el curs d'una batalla Castor va caure mortalment. Pòl·lux en ser immortal tot amoïnat per no poder seguir al germà a l'Hades, va demanar a Zeus poder estar amb ell i el pare dels déus els va col·locar al cel en forma de constel·lació.
 |
| Les estatues de Castor i Pol·lux, fotografia feta el 2013 durant la meva visita a Roma. |
 |
| Els Bessons |
 |
| Gemini segons Stellarium. |
 |
| IC 443 fotografiat pel telescopi Chandra. |
Copies de la ESA.
Comentarios
Publicar un comentario