Fotografía astronómica 4-5-18
L'Auriga, el Cotxer, és una constel·lació hivernal, veïna de Perseu pel costat de l'oest, de Taurus i Gemini pel sud, del Linx per l'est i de Camelopardalis pel nord.
Submergida dins el corrent de la Via Làctia, que la travessa d'oest a est o al contrari segons com es miri, no li falten objectes com nebuloses i cúmuls dignes d'admirar i ser fotografiats.
Tres d'ells són uns cúmuls oberts que pertanyen al catàleg de Mèssier, el primer d'ells es M 36 que el formen una seixantena d'estrelles i té una magnitud global de 6. El segon M 37 de magnitud 5.6, està format per unes 150 estrelles, té un diàmetre real de 25 anys llum i es troba a 4.600 anys llum de la terra. Per últim M 38 el componen un centenar d'estrelles i té una magnitud de 6.4.
Les nebuloses més significatives són IC 405, 410 i 417.
La mitologia té diverses versions d'aquest personatge, una d'elles, la que a mi em sembla més atractiva, és la versió que parla de Mirtilo, qui va ser auriga d'Enómao, rei de Pisa.
Aquest tal Enómao tenia una quadriga formada per cavalls alats que conduïda per Mirtilo, no tenia competència en les carreres i ho guanyava tot.
També tenia una filla guapíssima que es deia Hipodamia, doncs bé, el rei Enómao tenia el costum de desafiar a tots els xicots, a veure qui el guanyava en una carrera perquè de ser així, ell li donaria la mà de la filla. Un oracle li havia predit que cauria mort per aquell que és cases amb la seva filla. D'aquí bé que tot qui el desafiava perdia i ell el matava.
Hi havia un noi de nom Pélope, que va acceptar el repte. En principi va anar a parlar amb Mirtilo i li va prometre que si l'ajudava a guanyar, li donaria una part del regne, Mirtilo convençut, va preparar el carruatge d'Enómao amb els passadors de les rodes de cera.
Mentrestant, Pélope va demanar al deu Posidó una quadriga d'or i cavalls que corrien tant com els d'Enómao.
No cal endevinar que a mitja carrera els passadors de les rodes del carro d'Enómao es van fondre i aquestes es van desenganxar, la qual cosa va precipitar la mort d'Enómao.
Quan Mirtilo va anar a reclamar el seu premi, Pélope que ja l'esperava, el va matar llançant-lo al mar.
Això de les promeses enverinades ja bé de lluny i el Pèlope se'n va sortir prou bé, no solament es va casar amb la Hipodamia sinó que també va obtenir el regne de Pisa i va conquerir tota la península que a partir de llavors es va anomenar Peloponès, va tenir uns quants fills i va arribar a ser considerat un heroi, també a ell s'atribueixen els jocs olímpics.
El pobre Mirtilo a falta de justícia divina, es va haver d'acontentar amb quatre estrelles al cel, en record d'un Auriga que no hi ha ni la certesa de què sigui ell.
Copies de la ESA
Submergida dins el corrent de la Via Làctia, que la travessa d'oest a est o al contrari segons com es miri, no li falten objectes com nebuloses i cúmuls dignes d'admirar i ser fotografiats.
Tres d'ells són uns cúmuls oberts que pertanyen al catàleg de Mèssier, el primer d'ells es M 36 que el formen una seixantena d'estrelles i té una magnitud global de 6. El segon M 37 de magnitud 5.6, està format per unes 150 estrelles, té un diàmetre real de 25 anys llum i es troba a 4.600 anys llum de la terra. Per últim M 38 el componen un centenar d'estrelles i té una magnitud de 6.4.
Les nebuloses més significatives són IC 405, 410 i 417.
La mitologia té diverses versions d'aquest personatge, una d'elles, la que a mi em sembla més atractiva, és la versió que parla de Mirtilo, qui va ser auriga d'Enómao, rei de Pisa.
Aquest tal Enómao tenia una quadriga formada per cavalls alats que conduïda per Mirtilo, no tenia competència en les carreres i ho guanyava tot.
També tenia una filla guapíssima que es deia Hipodamia, doncs bé, el rei Enómao tenia el costum de desafiar a tots els xicots, a veure qui el guanyava en una carrera perquè de ser així, ell li donaria la mà de la filla. Un oracle li havia predit que cauria mort per aquell que és cases amb la seva filla. D'aquí bé que tot qui el desafiava perdia i ell el matava.
Hi havia un noi de nom Pélope, que va acceptar el repte. En principi va anar a parlar amb Mirtilo i li va prometre que si l'ajudava a guanyar, li donaria una part del regne, Mirtilo convençut, va preparar el carruatge d'Enómao amb els passadors de les rodes de cera.
Mentrestant, Pélope va demanar al deu Posidó una quadriga d'or i cavalls que corrien tant com els d'Enómao.
No cal endevinar que a mitja carrera els passadors de les rodes del carro d'Enómao es van fondre i aquestes es van desenganxar, la qual cosa va precipitar la mort d'Enómao.
Quan Mirtilo va anar a reclamar el seu premi, Pélope que ja l'esperava, el va matar llançant-lo al mar.
Això de les promeses enverinades ja bé de lluny i el Pèlope se'n va sortir prou bé, no solament es va casar amb la Hipodamia sinó que també va obtenir el regne de Pisa i va conquerir tota la península que a partir de llavors es va anomenar Peloponès, va tenir uns quants fills i va arribar a ser considerat un heroi, també a ell s'atribueixen els jocs olímpics.
El pobre Mirtilo a falta de justícia divina, es va haver d'acontentar amb quatre estrelles al cel, en record d'un Auriga que no hi ha ni la certesa de què sigui ell.
 |
| Auriga |
 |
| Auriga segons Stellarium |
Copies de la ESA
Comentarios
Publicar un comentario