Fotografía astronómica 1-5-18
La situació de Perseu vers les altres constel·lacions, és la següent: al nord té Camelopardalis i Cassiopea, a l'oest, Andròmeda i el Triangle, al sud queda'n Aries i Taure, i per l'est és veí amb Auriga.
Perseu és una constel·lació de tardor, compte amb uns objectes molt interessants com la nebulosa d'emissió NGC 1499, de nom Califòrnia, per la seva similitud amb l'estat del país americà, i diversos cúmuls entre els quals n'hi ha dos que formen un doble cúmul anomenat h+X Persei - NGC 869-884.
Un altre cúmul és el NGC 1039-- M34 i encara un altre objecte que també és un Messier, és el NGC 650-1 M 76 que resulta ser una planetària anomenada Petita Dumbbell.
Perseu, l'heroi-semidéu, és famós perquè va matar a Medusa, però la seva història mitològica és ben curiosa.
Explica la mitologia que Perseu era fill de Zeus i de Dànae, filla d'Acrisio, rei d'Argos, que advertit per un oracle, de què si tenia un net, aquest seria el causant de la seva mort, va tancar a la seva filla en una caverna subterrània.
Zeus, que li agradava la noia, va entrar a la caverna en forma de pluja d'or i així va fer mare a la guapa Dànae.
Acrisio quan se'n va assabentar que era avi, va patir un atac de bogeria i va tancar a la filla i al net en una caixa que després va llençar al mar (quina mala llet aquest paio).
El mar va portar la caixa fins a les costes de Serifo on va ser recollida pel pescador Dictis germà del rei Polidectes, el qual es va enamorar de Dànae, però aquesta no va correspondre, així doncs, la va convertir en la seva esclava,
Polidectes temen la venjança de Perseu, quan es va convertir en un jove, va voler desfer-se d'ell, li va manar un treball molt perillós, que mates a la Gorgona Medusa i que li portes el cap.
Ajudat per la deessa Atenea i el deu Hermes, Perseu va acabar, talla'n el cap a la Gorgona.
De la sang vessada del cap de Medusa va sortir el cavall alat Pegàs, que de seguida va volar cap a l'Olimp, però Atenea el va posar a disposició de Perseu per realitzar una sèrie d'aventures.
Una d'elles, la més sonada, va ser l'alliberament de la jove Andròmeda, castigada a ser l'esmorzar d'un monstre marí, cosa que va realitzar amb l'ajut del cap de la Medusa que convertia en pedra a tot aquell que li mires els ulls, i del cavall alat que el portava d'aquí cap allà.
La història de l'heroi no acaba aquí, però crec que el més significatiu ja està explicat.
Perseu és una constel·lació de tardor, compte amb uns objectes molt interessants com la nebulosa d'emissió NGC 1499, de nom Califòrnia, per la seva similitud amb l'estat del país americà, i diversos cúmuls entre els quals n'hi ha dos que formen un doble cúmul anomenat h+X Persei - NGC 869-884.
Un altre cúmul és el NGC 1039-- M34 i encara un altre objecte que també és un Messier, és el NGC 650-1 M 76 que resulta ser una planetària anomenada Petita Dumbbell.
Perseu, l'heroi-semidéu, és famós perquè va matar a Medusa, però la seva història mitològica és ben curiosa.
Explica la mitologia que Perseu era fill de Zeus i de Dànae, filla d'Acrisio, rei d'Argos, que advertit per un oracle, de què si tenia un net, aquest seria el causant de la seva mort, va tancar a la seva filla en una caverna subterrània.
Zeus, que li agradava la noia, va entrar a la caverna en forma de pluja d'or i així va fer mare a la guapa Dànae.
Acrisio quan se'n va assabentar que era avi, va patir un atac de bogeria i va tancar a la filla i al net en una caixa que després va llençar al mar (quina mala llet aquest paio).
El mar va portar la caixa fins a les costes de Serifo on va ser recollida pel pescador Dictis germà del rei Polidectes, el qual es va enamorar de Dànae, però aquesta no va correspondre, així doncs, la va convertir en la seva esclava,
Polidectes temen la venjança de Perseu, quan es va convertir en un jove, va voler desfer-se d'ell, li va manar un treball molt perillós, que mates a la Gorgona Medusa i que li portes el cap.
Ajudat per la deessa Atenea i el deu Hermes, Perseu va acabar, talla'n el cap a la Gorgona.
De la sang vessada del cap de Medusa va sortir el cavall alat Pegàs, que de seguida va volar cap a l'Olimp, però Atenea el va posar a disposició de Perseu per realitzar una sèrie d'aventures.
Una d'elles, la més sonada, va ser l'alliberament de la jove Andròmeda, castigada a ser l'esmorzar d'un monstre marí, cosa que va realitzar amb l'ajut del cap de la Medusa que convertia en pedra a tot aquell que li mires els ulls, i del cavall alat que el portava d'aquí cap allà.
La història de l'heroi no acaba aquí, però crec que el més significatiu ja està explicat.
 |
| Dànae en el moment de rebre a Zeus que cau en forma de pluja d'or. (Una esclava mira d'arreplegar alguna cosa). |
 |
| Perseu després de tallar el cap a la Medusa. |
 |
| Perseu segons Stellarium. |
 |
| Mirfak Alpha Persei. ( Copia de la ESA) |
 |
| Doble cúmul. |
Comentarios
Publicar un comentario