Fotografía astronómica 16-4-18

abril 16, 2018

A banda i banda de la constel·lació d'Hèrcules, es troba'n dues petites constel·lacions Corona Boreal a l'oest i Lira a l'est. Són dues petites parcel·les que com la majoria de constel·lacions que no estan immerses en la faixa de la Via Làctia, hi ha abundància de galàxies de caràcter molt feble, no obstant a Lira hi ha una nebulosa planetària amb certa fama, és el cas de M 57 NGC 6720.
Dintre de Lira també hi ha un altre objecte, en aquest cas un cúmul globular, el M 56 NGC 6779.
L'estrella Vega, alfa Lyrae, és la més brillant en el cel d'estiu i en el futur cap l'any 14.000 tornarà a ocupar el lloc on ara està la polar, dic tornarà, perquè antigament ja hi havia estat. 25 anys llum ens separa d'aquesta estrella, que pel que sembla està rodejada d'un anell de pols còsmic, el que podria dir que al seu voltant hi giren alguns planetes.
Pel que fa a Corona Boreal, Alphecca o Gema és la seva estrella alfa que està situada a 75 anys llum.
L'únic objecte destacable de la constel·lació, a part d'algunes estrelles dobles, és un cúmul de galàxies anomenat Abell 2065.
La mitologia ens diu que la lira era l'instrument preferit d'Apol·lo, i per una altra banda és l'instrument que utilitzava Orfeu per dormir a les feres. La Nimfa dríada Euridice es va enamorar d'Orfeu quan aquest tocava la lira, però ella no es va adormir, ans al contrari es va espavilar fins al punt que es va casar amb ell.

Quant a la Corona Boreal, la mitologia diu que es tracta de la corona que Dionís va regalar a Ariadna filla del rei Minos, en motiu del seu casori amb ella i quan aquesta va morir, Dionís la va llençar al cel on va quedar en forma de constel·lació.

LYRA