Fotografía astronómica 20-3-18
La
llarga i sinuosa constel·lació del Drac, manté a la petita Òssa
Menor sota les seves
urpes
i l'envolta totalment, tret d'una porció de la punta de la cua on es
troba l'estrella Polaris.
Una petita zona del Camell també s'endinsa pel costat de l'Óssa Menor sota la cua del gran Drac.
Tot i ser una constel·lació extensa, no disposa de molts objectes d'interès, tan sols una galàxia NGC 5866-M 102 i un parell de nebuloses planetàries NGC 6543 i NGC 6742, són dignes d'esment.
La resta, un bon grapat de galàxies la majoria d'elles amb una magnitud feble que no estan a l'abast de telescopis com ara el meu.
No vull dir que amb la ubicació de l'observatori en un lloc apartat de la contaminació lumínica, no les podria captar, segurament algunes si, però la majoria requereixin amples obertures i llocs foscos per poder-les capturar.
El Drac és una constel·lació circumpolar, és a dir, si la llum de les ciutats no fos tan agressiva, la veuríem tot l'any, volta'n a l'estrella Polar junt amb les altres circumpolars boreals com la Girafa, Cassiopea, Cepheus, el Linx i les Oses Major i Menor.
El cap del Drac, de forma trapezoidal, s’ensuma la presència del forçut Hèrcules que mentrestant lluita contra la hidra de Lerna.
La estrella alfa, Thuban, era la polar de fa 4000 anys, o sigui que la civilització egípcia tenia una vista de les estrelles del nord, una mica diferent de la que tenim nosaltres. La veritat és que la mitologia grega passa per alt enllà el paper del Drac, tot es resumeix en què era un drac de 100 caps que guardava un pomer del qual penjaven tres pomes d'or, el pomer era un regal que la deessa Gea havia fet a l'altre deessa Hera en el dia del seu casori amb Júpiter.
La vigilància la completava junt amb el drac, les quatre filles de la nit, anomenades Hespèrides, que no sé que hi pintaven doncs les pomes van ser robades, segons diferents versions, o bé per Atlante a petició d'Hercules o pel mateix Hèrcules aniquilant al drac anomenat Ladòn.
Una petita zona del Camell també s'endinsa pel costat de l'Óssa Menor sota la cua del gran Drac.
Tot i ser una constel·lació extensa, no disposa de molts objectes d'interès, tan sols una galàxia NGC 5866-M 102 i un parell de nebuloses planetàries NGC 6543 i NGC 6742, són dignes d'esment.
La resta, un bon grapat de galàxies la majoria d'elles amb una magnitud feble que no estan a l'abast de telescopis com ara el meu.
No vull dir que amb la ubicació de l'observatori en un lloc apartat de la contaminació lumínica, no les podria captar, segurament algunes si, però la majoria requereixin amples obertures i llocs foscos per poder-les capturar.
El Drac és una constel·lació circumpolar, és a dir, si la llum de les ciutats no fos tan agressiva, la veuríem tot l'any, volta'n a l'estrella Polar junt amb les altres circumpolars boreals com la Girafa, Cassiopea, Cepheus, el Linx i les Oses Major i Menor.
El cap del Drac, de forma trapezoidal, s’ensuma la presència del forçut Hèrcules que mentrestant lluita contra la hidra de Lerna.
La estrella alfa, Thuban, era la polar de fa 4000 anys, o sigui que la civilització egípcia tenia una vista de les estrelles del nord, una mica diferent de la que tenim nosaltres. La veritat és que la mitologia grega passa per alt enllà el paper del Drac, tot es resumeix en què era un drac de 100 caps que guardava un pomer del qual penjaven tres pomes d'or, el pomer era un regal que la deessa Gea havia fet a l'altre deessa Hera en el dia del seu casori amb Júpiter.
La vigilància la completava junt amb el drac, les quatre filles de la nit, anomenades Hespèrides, que no sé que hi pintaven doncs les pomes van ser robades, segons diferents versions, o bé per Atlante a petició d'Hercules o pel mateix Hèrcules aniquilant al drac anomenat Ladòn.
 |
| Stellarium Constel·lació del Drac. |
 |
| Els ulls del Drac formats per les estrelles Eltanin i Rastaban miren de fit a fit a Hèrcules que l'espera una mica desafiant. Stellarium |
 |
| ESA Galàxia NGC 5866-M102 |
 |
| ESA Nebulosa planetaria Ull de Gat. |
 |
| ESA Nebulosa planetaria.NGC 6742 |
 |
| ESA Galàxia NGC 5906 de magnitud 14,5 |
Comentarios
Publicar un comentario