Fotografía astronómica 16-3-18

El temps no està sent generós amb els qui tenim la costum de mirar al cel quan arriba la nit, però bé, paciència, ja arribarà l'estiu.
He pensat de fer un repàs constel·lació per constel·lació, començant per Ursa Minor i anar tirant avall pels diferents nivells de l'esfera celeste.
Algunes constel·lacions, sobretot les petites, tenen poca cosa per explicar, tampoc és que jo arribi a totes amb el meu telescopi, ja que la contaminació lumínica ho impedeix sobretot en el cas d'aquelles que volten per l'horitzó, però en fi, allà on jo no arribi demanaré ajuda al programa de l'Agencia Espacial Europea (ESA) que ells en el seu programa si que tenen tots els objectes grans i petits.
La constel·lació de l'Ossa Menor (Ursa Minor) és coneguda sobre tot perquè en ella hi ha l'estrella anomenada Polaris i al seu costat es localitza el punt central on a partir d'ell gira'n totes les constel·lacions de l'hemisferi nord.
Bé, el de girar és un dir, en realitat el que gira és el nostre planeta, el seu eix de rotació coincideix en el punt esmentat. Dintre del camp de la constel·lació hi ha un grapat de galàxies que per la seva feblesa no son de gaire interès.
Pràcticament la major part d'aquesta constel·lació se l'emporta l'estrella Polaris, ja que es tracta d'una estrella triple.

2800 anys abans de la nostra era, l'estrella més propera al pol era Thuban alfa del Drac, però a través dels mil·lennis la Polar s'ha anat acostant al pol fins situar-se a 1 grau d'aquest.
Polaris és 2440 vegades més lluminosa que la nostra estrella i està situada a 440 anys llum de nosaltres, però un estudi més recent indica que podria estar més a la vora, tan sols a 322 anys llum. La línia Polaris-Kochab és un rellotge perfecte quan es tracta de posar en estació el telescopi, no falla mai ni se li acaben les piles, les estrelles de les constel·lacions sobretot Polaris, ha estat al llarg del temps la guia i rellotge de la gent marinera per navegar, també la gent del camp s'ha servit de les estrelles, el sol i la lluna per saber en tot moment l'hora de sembrar i recollir les viandes.
No és senzill per una persona no versada en astronomia localitzar la polar, ja que no és una estrella de les més lluminoses a simple vista i per més inri, la llum de la ciutat cada dia està més pujada de to, ara bé, quan se li explica a la gent  que  l'estrella  polar  és  troba al nord, que no marxa de lloc, i que totes les altres estrelles volten com si fos una gran sardana al seu voltant, entenen el funcionament d'aquest mecanisme astronòmic.

Aquesta es la aportació fotografique meva en el dia d'avui.
La fotografia registra les dues Òssas i Canes Venatici, una petita constel·lació al costat del gran carro 

Polaris segons ESA.

Oscilació del eix de la terra a traves dels mil·lenis. Fa uns 3000 anys Thuban del Drac era polar i cap a l'any 4000, la més a la vora del pol serà la estrella Gamma de Cefeu.

Ursa Minor segons ESA, Kochab es la estrella rogenca situada a la dreta de la imatge.

Algunes de les galàxies de la constel·lació. Aqui podem veure a NGC 5909 la més allargada  i NGC 5912 al seu costat de forma mes arrodonida. La magnitud de l'una i altre es de 14,5.

La fletxa senyala un satel·lit catalogat com Globalstar M065 que en el moment de baixar la foto de Stellarium passava pel camp de la polar.
També podem apreciar la distancia de Polaris al punt on gira l'eix de la terra.

Stellarium ens mostra les figures de les constel·lacions on podem veure la Ossa gran i la petita amb la polar a la punta de la cua.