lunes, 5 de febrero de 2018

Fotografía astronómica 5-2-18

Estem acostumats a veure sortir les constel·lacions mes a mes, cadascuna pel lloc de l'horitzó que li pertoca, unes més al nord i altres més al sud i passar per l'horitzó oest amb la mateixa parsimònia.
Doncs bé, si viatgéssim cap al sud del planeta la vista iria canviant, aquest mes de gener he tingut l'oportunitat de poder-lo comprovar.
La meva filla i el seu marit, han viatjat fins a Nova Zelanda i li he encarregat que fes alguna foto de nit amb la màquina enfocada cap al cel per tal de captar alguna constel·lació.
No ha estat fins als últims dies que ha tingut l'oportunitat de complir el meu encàrrec, fins aleshores el temps no els ha acompanyat en el que respecte a tenir el cel en condicions, pel que sembla mentre feien l'estada a Nova Zelanda del sud, les nits passaven amb núvols, no ha sigut fins que han passat a la zona del nord que hi han començat a veure alguna estrella.
Per fi quan es trobaven a Auckland, han pogut fer alguna foto del cel.
Lògicament la proximitat a la ciutat i sobretot la lluna plena els hi ha aixafat la guitarra, però bé, es veuen estrelles.
El que dic, al·lucina un pilot veure el cel a l'inrevés acostumats a veure'l d'una determinada manera i no totalment capbussat de dalt a baix i de costat.
Aviat en una pàgina de Natura exposaré alguna fotografia dels paisatges d'aquesta terra situada ben bé a l'altre costat del meridià de Greenwich anomenat Antimeridià.


Nostra situació geogràfique

Situació geogràfique de Auckland  (Nova Zelanda del nord).
L'antimeridià passa al costat de Nova Zelanda.

El primer meridià o de Greenwich passa al costat oest de Catalunya.

Vista de la constel·lació d'Orió des del terrat de casa.

A mida que es va desplaçant cap l'oest adopta verticalitat.

Quan passa pel cim de la casa ja es comença a inclinar i quan pasa l'horitzó oest ho fa tombat.
Quant arriba a l'hemisferi sud  ho fa capgirat per sorguir tombat quan apareix pel nostre horitzó est.
Aquest efecte el provoca el gir del planeta, de la mateixa manera que quan nosaltres mirem un rellotge les agulles fan el mateix gir.
Els Neozelandessos veuen les constel·lacions a l'inreves que nosaltres.

El que no saben es qui sòn els que si veuen al dret, ells o nosaltres ?
La lluna quasi bé plena no perdona i els núvols de Magallanes resten camuflats

És evident que el gruix d'estrelles pertany a la via Lactia però, qui es el maco que interpreta a quines constel·lacions pertanyen aquestes ?
Per sort la estrella més brillant de la imatge em posa sobre la pista, es Canopus.

Un cop identificada Canopus tot va sobre rodes.Aquesta és la posició de les galàxias.


Efecte del gir de les constel·lacions.Quan el minuter es a les 12, el veiem a l'hemisferi nord, i quan es a les 6, el veuen a l'hemisferi sud. 





No hay comentarios:

Publicar un comentario