viernes, 26 de enero de 2018

Natura 26-1-18

Ja tenim el mes de gener coll avall, un gener una mica càlid, veurem febrer que tal es porta.
La pluja es fa pregar, avui quan faig aquest escrit, estan caient quatre gotes, sembla que la tònica és mullar una mica el terra i prou.
La manera de pensar sobre el temps i la pluja ha canviat, uns quants anys enrera quant es passaven cinc o sis dies plovent dèiem pestes de la pluja, ara és al revés, ara la trobem a faltar.
La dita de "Mai plou a gust de tothom" és ben certa, potser el fet de no estar mai contens amb el comportament dels temps, és una cosa genètica.
Ho portem a la sang." Mira quins pebrots vuit mesos que no plou i avui que vaig d'excursió plou a bots i barrals". O bé "Vaja avui que he rentat el cotxe se'm fot a ploure". Patim una sequera severa però segur que avui que cauen quatre gotes més d'un dirà "Carai quin dia tan dolent que fa".
Un bon pet de sol és sinònim de bon temps, el cel tapat o emplujat significa mal temps. Costa molt de rumiar quin és el bon temps de veritat.
Quan fa un estiu d'aquells que el sol casca de veritat i has de treballar per aquests afores, la gent no diu mai "Quin mal temps que fa, quina calor tant bèstia". El mal temps només el lliguem quan està núvol i plou.
Em sembla que això ho tenim una mica capgirat.









Una de les coses mes apreciades de l'hivern son les brases d'un bon foc, apart de proveir-nos d'escalfor inviten a fer servir les graelles

La rosada de la nit




El despertar del dia



Quatre gotes caigudes en algún indret son suficients per generar un petit arc de Sant Martí.










Primeres senyals de primavera





Tertulia d'estornells.




No hay comentarios:

Publicar un comentario