miércoles, 18 de abril de 2018

Natura 18-4-18

Avui Dimecres 18-4-18a la tarda, aprofitant la primera calor de debò de la temporada, se m'ha acudit d'arribarme al bosc a collir els que són les ültimes resquícies  dels   espàrrecs, doncs a l'altura que estem del mes d'Abril, el pocs espàrrecs que han sortit, ja estan espigats,
Bé, per sort encara no ho estaven tots d'espigats, encara n'he collit un bon grapat que asseguren un parell de truites.
Un cop acabada la recerca i donat que hem trobava molt a la vora de l'ermita de Santa Caterina d'Espasens, l'he anat a visitar per tal de fer-li alguna fotografia.
Bé, ara ja dono per acabada la temporada de l'espàrrec, aquest any ha estat una mica precari degut a la sequera persistent durant tant de temps, ha plogut una mica massa tard pel que fa a la sortida de l'espàrrec, ha fet molt vent abans de ploure i el fred no ens ha deixat fins fa dos dies.


Pu-Put  buscan l'esmorzar.





Donant el Do de pit.



Santa Caterina d'Espasens










Fotocomposició

lunes, 16 de abril de 2018

Fotografía astronómica 16-4-18


A banda i banda de la constel·lació d'Hèrcules, es troba'n dues petites constel·lacions Corona Boreal a l'oest i Lira a l'est. Són dues petites parcel·les que com la majoria de constel·lacions que no estan immerses en la faixa de la Via Làctia, hi ha abundància de galàxies de caràcter molt feble, no obstant a Lira hi ha una nebulosa planetària amb certa fama, és el cas de M 57 NGC 6720.
Dintre de Lira també hi ha un altre objecte, en aquest cas un cúmul globular, el M 56 NGC 6779.
L'estrella Vega, alfa Lyrae, és la més brillant en el cel d'estiu i en el futur cap l'any 14.000 tornarà a ocupar el lloc on ara està la polar, dic tornarà, perquè antigament ja hi havia estat. 25 anys llum ens separa d'aquesta estrella, que pel que sembla està rodejada d'un anell de pols còsmic, el que podria dir que al seu voltant hi giren alguns planetes.
Pel que fa a Corona Boreal, Alphecca Gema és la seva estrella alfa que està situada a 75 anys llum.
L'únic objecte destacable de la constel·lació, a part d'algunes estrelles dobles, és un cúmul de galàxies anomenat Abell 2065.
La mitologia ens diu que la lira era l'instrument preferit d'Apol·lo, i per una altra banda és l'instrument que utilitzava Orfeu per dormir a les feres. La Nimfa dríada Euridice es va enamorar d'Orfeu quan aquest tocava la lira, però ella no es va adormir, ans al contrari es va espavilar fins al punt que es va casar amb ell.
Quant a la Corona Boreal, la mitologia diu que es tracta de la corona que Dionís va regalar a Ariadna filla del rei Minos, en motiu del seu casori amb ella i quan aquesta va morir, Dionís la va llençar al cel on va quedar en forma de constel·lació.

                                                                    LYRA


Apol·lo amb la lira.

Orfeu fa dormir els animals.

Orfeu i la Nimfa Euridice

Orfeu i Euridice

La Lira segons Stellarium



Cúmul feble en el limit de la visió.



Copies de la ESA




M 57

NGC 6703

NGC 6765

NGC 6779

NGC 6791

Stephenson 1


CORONA BOREAL


Dionís i Ariadna

Corona Boreal

Corona Boreal segons Stellarium.





Copies de la ESA




Cúmul de Galàxies Abell 2065

Alphecca

NGC 6001

NGC 6038

NGC 6085

NGC 6116

NGC 6131

sábado, 14 de abril de 2018

Fotografía astronómica 14-4-18


Hèrcules és la constel·lació de l'heroi semidéu de força descomunal. Com la majoria de constel·lacions que no estan immerses en la bromosa faixa de la Via Làctia, se li compten infinitat de galàxies, ja que el cel profund que s'observa, no està privat de la visió a causa de les riades d'estrelles i camps nuvolosos de la galàxia de la qual formem part.
Tan sols una petita parcel·la de la banda baixa esquerra de la constel·lació, llepa  el  corrent d'estrelles de la galàxia mare.
Tres són els cúmuls casualment globulars, que alberga la constel·lació, M 13, el més popular i assequible del hemisferi nord, M 92 i 
NGC 6229. També són tres les nebuloses planetàries existents, NGC 6058, IC 4593 i NGC 6210.
Tothom coneix més o menys la mitologia que parla d'Hèracles o Hèrcules, s'han fet moltes pel·lícules de l'heroi i encara que moltes d'aquestes pel·lícules són molt exagerades i no interpreten al peu de la lletra el que explica la mitologia grega i romana, alguna sí que explica el que és més rellevant com són els dotze treballs.
No explicaré ara aquí tota la història, perquè és llarguíssima, però si per alt enllà.
Hèrcules pertanyia a la família dels Perseids (que el fundador va ser Perseu), la seva mare fou Alcmena i el seu pare mortal Amfitrió, ambdós eren de Tirint.
Un dia en què Amfitrió estava fora guerrejant, Zeus (Júpiter) transfigurat en Amfitrió, va passar una nit amb l'Alcmena, una nit que va ser tan llarga com tres nits juntes (aquest Zeus ho feia tot a lo gran), i de resultes va néixer Hèrcules.
Quan el nen tenia vuit mesos, Hera, esposa de Zeus (tota gelosa ella) el va voler matar, introduint dues serps a l'habitació on era la criatura.
El problema el van tenir les serps, perquè el nen ja tenia una força descomunal, de manera que per poc no fa botifarres amb elles.
Ja de més gran, va realitzar els dotze treballs amb els quals es va guanyar la fama.
De manera resumida donaré els dotze treballs que va realitzar l'heroi:
Matar al lleó de Nemea, matar l'hidra de Lerna, matar un porc-senglar gegant d'
Erimanto, capturar una femella de cérvol a Cerinea, matar uns ocells a Estinfalia, netejar en un sol dia els estables d'Augias, capturar el toro de Creta, obtenir el cinturó de l'amazona Hipolita, apoderar-se dels bous de Gerión, apoderar-se dels cavalls de Diomedes, apoderar-se de les pomes del jardí de les Hespèrides, capturar al gos Cerber.


Hércules Farnesio, copia romana en marbre segle III

Infantesa de Hércules

El lleó de Nemea

La cervol de Cerinea

El brau de Creta

La hidra de Lerna

El porc-senglar de Erimant

Els ocells d'Estinfalia.

L'Hércules segons Stellarium , l'han dibuixat una mica escanyolit.








Copies de la ESA


Ras Alguethi alfa hérculis situada a 382 a.ll. es una estrella doble A-B

IC 4593 Nebulosa Planetaria

M 13

M 92

NGC 6035

NGC 6050

NGC 6058 Nebulosa Planetaria

NGC 6060

NGC 6166

NGC 6210 Nebulosa Planetaria

NGC 6229