Del passat al present

Un parell de nits mig potables m'han permès viatjar cap al passat, concretament a la constel·lació del Unicorn o Monoceros, on es troben uns objectes molt coneguts com per exemple la nebulosa Roseta o bé la nebulosa del Con, i el cúmul conegut com l'Arbre de Nadal, per la seva semblança amb un arbre de Nadal amb una  estrella gran al damunt. Els camps estelats son farcits per centenars i milers de estrellas de diversa magnitud. Dins aquesta constel·lació també hi trobem la estrella V 838, una variable desconeguda fins  que l'any 2002 va esclatar lluminosament com si es tractes d'una supernova però no es el cas, A la fotografia es pot apreciar un punt vermell molt dèbil amb magnitud 15,75, que en el moment de l'esclat arribar fins el 6,75, per sort comptem amb el Hubble, que ens ensenya aquest exemplar amb la seva nebulositat i tot, encara que l'objecte es troba a 20.000 anys llum, ens l'ensenya com si fos a la cantonada. (Haig de confesar que desde  fa q

Hem de sentir-nos  agraïts per les pluges caigudes aquests dies. El temps s'ha portat bé i la pluja ha caigut amb disciplina, sense causar cap dany, que jo sàpiga, al Pla de l'estany. El llac d'Espolla torna a donar-nos la imatge que per anar bé, tindria que tenir sempre. Això voldria dir que el subsòl està saturat i que rierols i deus funcionan perfectament. L'aigua es una riquesa escassa que el cel ens dosifica gratuïtament, sempre que l'equilibri de la natura no es vegi pertorbat, cosa que ara per gracia i desgracia de la especie humana, aquest cel està totalment desorientat. Per sort aquest mati assolellat de Febrer, he pogut gaudir altre vegada del cant de les aigües del Matamors, que baixen amb alegria i dona gust de veure-ho amb vida altre cop, si res més no pel que fa al cant dels rossinyols que desde les capçades de roures, alzines i freixes que es troven a la seva llera, oferien el seu cant. Ha estat com una explosió d'alegria, com si el sol sortit

       Misteris de la fotografia i dels objectes del cel.        -------------------------------------------------------- No m'hi trovo gaire sovint en casos d'aquests, quant veig algun objecte rar en la fotografia del cel , quasi be sempre hi trovo explicació, el rastre d'un satèl·lit, d'un avió, etc. Recordo una fotografia feta amb la maquina equipada amb un gran angular, per captar una zona amplia del cel i quant la visionava amb l'ordinador, veig una taca borrosa i débil. En principi no comprenia que era allò, però al veure que la foto recollia la constel·lació del cavall alat, de seguida me'n vaig adonar que es tractava de la galàxia de Andromeda. Això pasa perquè aquests objectes son dèbils i no es veuen a ull nu a l'hora de fotografiar, però la maquina si que els recull. Una cosa semblant m'ha passat el dia 3 de aquest mes de Febrer, però aquí no me'n he sortit, un objecte estrany surt a la fotografia.Tenia ganes de fotografiar la conjun

En el seu desplaçament nord-sud per horitzó, el sol passa, millor dit es pon, durant dos o tres dies en la pujada i altres tants en la baixada al vell mig de les antenes de Rocacorba. Ara fa el trajecte de pujada i ahir dia 9 era el dia ideal per fotografiar-lo en el precís moment en que se situa entre les dos antenes. Aquest fet passa desapercebut per la majoria dels mortals, ja que la gran lluminositat del sol priva que es vegi amb normalitat i en la llunyania les antenes cobertes de llum no es veuen bé. Però si disposem d'uns binoculars protegits amb filtre solar, la cosa cambia i es pot gaudir d'una posta de sol preciosa i única. Els qui no hagin vist aquest esdeveniment, en aquesta pagina es podran fer una idea. Les fotografies han estat efectuades amb una DSLR asistida amb un teleobjectiu de 300 mm. Amb fotografies com aquesta sense filtre...... I aquesta amb filtre solar..... He realitzat composicions com aquesta i les tres més que continuen.