sábado, 30 de diciembre de 2017

Fotografía astronómica 30-12-17

La constel·lació de Cassiopea guarda en el seu interior dues joies de l'astronomia com són les nebuloses de l'Anima i la del Cor, IC 1848 i IC 1805 respectivament. Tant l'una com l'altra són nebuloses d'emissió, és a dir, emeten llum perquè en el seu interior estrelles massives de la classe O i B irradien amb força excitant l'hidrogen que llueix amb el seu color rogenc.
La nebulosa del Cor, es troba a 7500 anys llum i cobreix una àrea de 200 anys llum, que és molt ben aviat dit. Per tenir una petita idea del que això significa pensem que la bombolla gravitatòria del nostre sol és d'uns 2 anys llum, mal contats perquè no ho sabem exacte, ja que l'acció del sol no arriba solament una mica més enllà de Plutó,!, no, no , pensem que la cosa va molt més lluny. Del cinturó exterior d'asteroides, el de Kuiper fins al final del núvol d'Oort sembla que la cosa està entre 1, 1,5 o 2 anys llum, encara no se sap, perquè, com que no hi ha cóssos amb la suficient envergadura per ser detectats, no es pot determinar la distancia.
Així és que un objecte de 200 anys llum, ¡tela !, no té res a veure amb un camp de futbol.
Per les nebuloses també hi ha cúmuls, que segurament son fill d'elles, que també irradien i ajuden a la vistositat dels objectes.
La nebulosa de l'Anima és una mica més petita, 100 anys llum i està més a la vora, 6500 anys llum.

Que tingueu un bon final d'any i una bona entrada al nou 2018.



ESA Ànima

Així les veu el telescopi Wise, en infraroig, sens dubte es una mica millor que el meu 


ESA Cor



ESA Aldebaran


ESA Alhena


ESA Ballatrix


ESA Betelgueuse

Añadir leyenda
ESA Estrelles de l'Auriga.


ESA Capella


ESA Castor


ESA Elnath


ESA Epsilon persei


ESA


ESA Heka


ESA Hoedus 1 i 2


ESA M74


ESA Menkalinan


ESA Barnard 150


ESA NGC 1758


ESA Polux


martes, 26 de diciembre de 2017

Fotografía astronómica 26-12-17

Curiositats de la lluna.

Una de les curiositats que em faltava per veure de la lluna és la X que havia vist en alguns vídeos d'altres astro-fotografs, però que jo no havia vist mai.
Ahir per pura casualitat mentre visionava les fotografies que vaig fer de la lluna en estat creixent, veig amb sorpresa una X perfectament formada a la zona baixa del terminador.
Es veu clarament que es tracta d'un punt alt amb quatre carenes en què toca el sol primer que a la vall circumdant, és el mateix cas que veiem aquí a Mata i rodalia al matí, en dies de cel net, que el primer que veiem és el punt del Canigó il·luminat pel sol i una mica més tard ja toca per tot arreu.
Aquesta X es pot veure cada mes quan la lluna es troba en fase creixent, el problema el tenim en saber quin és el moment en què la podem veure, doncs segons diuen els experts, només té una durada de quatre hores i quan passa per una il·luminació del 36.%. aproximadament.
Així és que qui tingui la curiositat de veure-la en directe, haurà d'estar a l'aguait quan arriba aquesta il·luminació i després que s'ensopegui que aquestes quatre hores passen quan es fa fosc i no de dia.



Fotografia feta el 25-12-17 al voltant de les vuit del vespre.
La X es forma a la part alta dels craters Blanchinus, Purbach i La Caille.



El sol treu alguna taca de manera molt timida.



La gran galàxia que un dia molt i molt llunyà s'ens cruspira.
ESA M31



ESA IC 361
Quan visionem la constel·lació d'Orió no ens podem perdre aquest objectes tan macnifics.




Esa Cavall i Flama.



Gran orifici obert a la nebulosa pel gran vent ocasionat per les noves estrelles que hi neixen
ESA M42
C,umul obert en forma de E



ESA petita nebulosa