Del passat al present

La constel·lació de Cassiopea guarda en el seu interior dues joies de l'astronomia com són les nebuloses de l' Anima   i la del Cor,  IC   1848 i  IC   1805 respectivament. Tant l'una com l'altra són nebuloses d'emissió, és a dir, emeten llum perquè en el seu interior estrelles massives de la classe O i B irradien amb força excitant l'hidrogen que llueix amb el seu color rogenc. La nebulosa del Cor, es troba a 7500 anys llum i cobreix una àrea de 200 anys llum, que és molt ben aviat dit. Per tenir una petita idea del que això significa pensem que la bombolla gravitatòria del nostre sol és d'uns 2 anys llum, mal contats perquè no ho sabem exacte, ja que l'acció del sol no arriba solament una mica més enllà de Plutó ,! , no, no   ,   pensem que la cosa va molt més lluny. Del cinturó exterior d'asteroides, el de  Kuiper   fins al final del núvol d' Oort   sembla que la cosa està entre 1, 1,5 o 2 anys llum, encara no se sap, perquè, com que no hi h

Curiositats de la lluna. Una de les curiositats que em faltava per veure de la lluna és la X que havia vist en alguns vídeos d'altres  astro - fotografs , però que jo no havia vist mai. Ahir per pura casualitat mentre visionava les fotografies que vaig fer de la lluna  en estat   creixent, veig amb sorpresa una X perfectament formada a la zona baixa del terminador. Es veu clarament que es tracta d'un punt alt amb quatre carenes en què toca el sol primer que a la vall circumdant, és el mateix cas que veiem aquí a Mata i rodalia al matí,   en dies de cel net, que el primer que veiem és el punt del Canigó il·luminat pel sol i una mica més tard ja toca per tot arreu. Aquesta X es pot veure cada mes quan la lluna es   troba en fase creixent, el problema el tenim en saber quin és el moment en què la podem veure, doncs segons diuen els experts, només té una durada de quatre hores i quan   passa per una il·luminació del 36.%. aproximadament. Així és que qui tingui la curiositat