martes, 21 de noviembre de 2017

Fotografía astronómica 21-11-17

L'anticicló que tenim instal·lat sobre la península, ens porta dies de sol radiant i com que les nits són fresquetes fa que de dia s'agraeixi la caloreta diürna.
Fins aquí bé, el problema està en el fet que com és el meu cas, arribada la nit, t'agrada de contemplar les estrelles i de pas fotografiar-les, la cosa pot tenir dificultats.
Que passa? Com tots sabem la calor diürna comporta evaporació i aquesta evaporació satura l'aire, això fa que la visibilitat quedi molt reduïda quan es tracta de mirar cap a les muntanyes llunyanes.No et dic res si del que es tracta és visionar objectes fora de l'atmosfera, com ara estrelles, nebuloses i galàxies.
Les estrelles sempre es veuran amb més o menys dificultat, perquè són punts brillants, però nebuloses i galàxies desapareixen amagades rere un gruix de vapor d'aigua, del que no hi ha ni filtre ni artefacte que les lliuri.
Hi ha una manera de saber si la nit promet o no la fotografia celestial, almenys a mi em funciona i le après a base de fracassos i comprovacions. En realitat és molt senzill encara que la gent que viu a ciutat ho té més pelut, jo per sort tinc a la vista les muntanyes del Pirineu, sobre tot el Canigó.
Per descomptat que el dia ha de ser clar i sense núvols, només cal mirar com està de clara la muntanya per saber que quan arribi la nit, aquesta serà profitosa o no.
Veieu les fotos.



Quan veiem que a la muntanya se li veuen tota clase de detalls, si pasa serè la nit sera molt aceptable

Això vol dir problemes, nebuloses i galàxies desapareixen del mapa.

Val més anar a veure una bona pel·licula, aqui no hi ha res a fer.

Posta de sol











viernes, 17 de noviembre de 2017

Fotografía astronómica 17-11-17

Des del passat dia tretze la lluna s'en anat desplaça'n en direcció als planetes Venus-Júpiter i avui dia 17 es trobava en bon lloc per ser fotografiada, de fet és una lluna finíssima que possiblement demà ja no es pugui veure.
Parla'n de la lluna, que en diu la mitologia d'ella? Doncs lluna és el nom que li van posar els romans a la deessa de la nit, però pels grecs era Selene.
Selene era filla d'Hiperión i Tea, era germana d'Helios el sol i Eos l'aurora. Zeus es va enamorar d'ella i van tenir tres fillas.
Peró l'amor de Selene va ser per Endimión que en algunes versions diuen que era un príncep que trobant-se un dia de caça cansat, es va ficar en una cova fresca a reposar i va quedar adormit.
En altres es diu que era un jove pastor que també cansat es va ficar en una cova i es va adormir.
El cas és que Selene tot fent la seva ronda nocturna va entrar a la cova i en veure al jove adormit es va enamorar d'ell.
Endimión al despertar-se va veure la cova il·luminada per una guapa donzella que se'l mirava i a tots dos l'amor els hi va fer titlin.
Vet aquí que Selene va pujar a l'Olimp i va demanar un favor al deu Zeus, que conserves la joventut a Endimión al mateix fet que passes la vida eterna adormit i solament despertes quan ella l'anava a veure.
Zeus li va concedir, però el que no queda clar és si allò representava un do del deu o un càstig al noi, per haver gosat enamorar-se de la Selene. El fruit d'aquest amor van ser cinquanta filles.
Embolica que fa fort.



Selene i Endimión




Segons Stellarium


La cascada de Kemble es una riada d'estrellas que culmina al cumul NGC 1502.

Cascada de Kemble segons Stellarium.





L'asteroide Iris al seu pas per Aries.



Els objectes de magnitut superior a 10 a dures penes queden reflectits.




El planeta Urà relluieix com un altre estrella més al seu pas per Pisces.


lunes, 13 de noviembre de 2017

Fotografía astronómica 13-11-17

Altair és l'estrella més lluminosa de la constel·lació de L'Àguila (l'alfa), el seu nom és d'origen àrab, En Nesér-el-tàir (El Boltó volant), més tard es pronunciarà Altair a seques.
De fet la constel·lació ja l'anomenaven a la cultura mesopotàmica, Ti (L'àguila).
La distància de l'estrella és de 16,73 anys llum i juntament amb Deneb de Cigne i Vega de la Lira formen el triangle d'estiu, una figura molt atractiva, faci'l de fotografiar.
Els grecs van adoptar la figura de l'àguila per representar a Zeus en algunes de les seves aventures, com per exemple el rapte del jove Ganimedes per una àguila. Conta el mite que Zeus es va encapritxar d'aquest noi, que pel que sembla era de molt bon veure (aquest bon deu, Zeus, ho feia seguir tot i no s'estava de res), i va enviar l'àguila per portar-lo a l'Olimp, per una altra banda, un altra versió del mite, diu que va ser Zeus convertit en àguila qui el va anar a buscar.
Ganimedes devia tenir aptituds de ser un bon cambrer, perquè de seguida tots els deus el va convertir en el seu servidor del vi sagrat, o el vi dels déus, o sigui el coper dels déus.
Era fill de Tros rei dels Troians el qual es va veure recompensat per Zeus qui li va regalar cavalls ràpids com una tempesta i una vinya d'or obra del deu Hefestos o Vulcano. ( No se quina mena de vi podia donar aquesta vinya).
Tot i que era un mortal Ganimedes es va convertir en un deu, ja que va estar adorat al costat de Hebe en poblacions com Sicione i Flionte.
El dia d'avui (deixant de banda els mites), s'ha completat la conjunció de Venus i Júpiter, per sort l'he pogut fotografiar, ja que el cel oferia disposició per fer-lo.




Constel·lació de l'Àguila segons Stellarium.

Lluna a prop de la posta.





Serralades

Alguns craters.

Sortida del sol.

L'asteroide Iris al seu pas per Aries prop de la estrella Mesarthim gamma Ari.





La conjunció Venus-Júpiter, amb la aproximació màxima ha tingut lloc aquest matí.




Amb las primeres llums del dia.

El dia 12 es veien més objectes al cel.



Tothom que hagi vençut a la son, l'ha pogut veure en directe.