jueves, 30 de noviembre de 2017

Natura 30-11-17

Ja tenim el fred aquí, i d'aigua res de res. Aquest temps maleit sigui, ens està escanyant de set, hi ha sobre, el Pirineu està més net que una patena.
Però bé, tampoc ens esvarem, ara fa uns anys quan es parlava de fer venir aigua del Roine perquè també hi havia una sequera severa, de volta va començar a ploure, els envasaments es van emplenar i l'aigua corria per tot arreu i d'aquell fet ja no se'n va a tornar a parlar mai més.
Potser ara fa el mateix, quan ens tingui ben escanyats començarà a ploure a bots i barrals que li haurem de pregar que pari si us plau.
Ja ho veurem, jo de moment me n'he anat a veure el mar, que de fet és el lloc d'on surt una bona part de la pluja i m'he amarat la vista i els sentits d'aigua que encara que sigui salada no per això deixa de ser aigua.
Dona gust anar a veure el mar quan la bogeria de l'estiu ja ha passat i tens tota la platja per tu. Quina tranquil·litat, fins i tot sembla que es respira millor aquell airet carregat de iode i sal, el cas és que quan la tramontaneta es mou i es converteix en rispa, la platja es queda més sola que la una.

El mar o la mar, mai ha tingut problemes de si es mascle o femella.


Dies de solitut.








les Medes vistes des de Pals

El Pirineu espere.


Tórtures prenguen el sol.


Avui dia 30 de Novembre primer dia en que ens trobem amb una bona torrada.














jueves, 23 de noviembre de 2017

Natura 23-11-17

No hi ha res que sempre duri! Quantes vegades hem sentit aquesta expressió al llarg de la vida?, moltes i és la veritat més verdadera que hagi existit mai.
Vaig conèixer un avi entranyable quan jo era un vailet que un dia em va dir, "No hi ha res que sempre duri (a mi m'havia caigut una dent), només has de veure el que li passa a una llonganissa, un bon dia l'encetes i quan te n'adones només queda el cordill."
Sàvia conclusió, és una llei universal, l'home igual que tot el que tingui vida en aquest món, neix, es desenvolupa i mor.
La mateixa terra va néixer quan ho feia el sistema solar, ara fa uns 4.500- 4.700 milions d'anys (no en bé d'aquí un), segons els experts encara li queden entre 2.000 i 3.000 milions d'anys més, ja que aleshores el sol començarà a augmentar el seu volum a causa de la falta d'hidrogen i començarà a cremar heli. Aquest fet marca el principi del final de l'estrella anomenada Sol per els habita'ns del tercer planeta del seu sistema.
Tot el misteri de l'univers radica en l'energia, aquella energia concentrada en el seu inici i que en expandir-se crea'n al seu pas el temps i les forces naturals com la gravetat, ja anava perdent pistonada pel sol fet de l'expansió.
Dia arribarà en què l'energia acumulada en cúmuls estel·lars i galàxies s'esgotarà, llavors l'univers esdevindrà fosc i fred, tot el que ara veiem d'estrelles, galàxies i cúmuls iran desapareixent de mica en mica. 
Llavors l'univers haurà arribat al cordill de la llonganissa cosmica,el que no sabem és si en queda cap més de llonganissa per encetar.


Casa nostra vista des de l'espai,ja cal que la cuidem, no en tenim cap més, encara que diguin que s'han descobert tants o quants mons que poden albergar vida i que només estan a 4,6,20 anys llum, doncs això la llum i pot anar-hi però nosaltres no.

L'univers, energia en expansiò.

Sortida de la nostra estrella.




El Canigó, massa net de neu per un mes de novembre.








Efecte de les altes presions.