Una mica més del tema boletaire. De sempre quan hem anat a caçar bolets, hem collit aquelles varietats que la nostra gent gran ens deien que podíem collir, rovellons, pinetells, escarlets, negrentins, mucoses, rossinyols, potes de perdiu, ous de reig, surenys, algun tipus de pota de rata i poca cosa més. Això no vol dir que no n'hi hagi més de bolet comestible, el que passa és que aquestes espècies esmentades són les més comunes, les que cull la majoria de la gent, a partir d'aquí les altres varietats ja les mires com a sospitoses i no les culls.
Jo fa anys i panys que vinc collin una classe de gírgola que surt a les soques molt velles de pi tallat i que en realitat no sabria dir quina varietat és, perquè d'aquests bolets n'hi ha un fotimer, té forma d'orella de color groguenc, collida de jove és molt fina de gust, és una gírgola, jo en dic gírgola de pi, però al tantu perquè de gírgoles de pi n'hi ha un pilot.
Si no es coneix millor no tocar-la, igual que uns boletaires que ara fa pocs dies anaven davant meu i van passar al costat d'una soca de pi carregada de gírgoles que no van tocar i que tot darrere jo vaig collir.
De fet, cal anar molt en compta amb els bolets i collir purament els que coneixes, els altres que quedin allà on són.
Un company boletaire sempre diu que, tots els bolets es poden menjar, almenys una vegada.
 |
| Sortida del sol vista desde la pujada cap al Serradell. Cims de l'Orri. |
 |
| La Mare de deu del Mont rep els primers raigs de sol del dia. |
 |
| El coll de Faja. |
 |
| Soca de pi amb girgoles. |
 |
| Sant Andreu de Guitarriu |
Fotografies del passeig matinal.
Comentarios
Publicar un comentario