jueves, 26 de octubre de 2017

Fotografía astronómica 26-10-17

El sol ha estat objecte d'adoració per moltes de les cultures antigues entre elles la grega que després va adoptar la romana, també l'egípcia veia en el sol a Ra, el deu suprem.
Hèlios (el sol), pels grecs i romans era la personificació de l'astre solar, a pesar que entre els mateixos grecs es considerava deu de la llum a Apol·lo.
Hèlios era fill d'Hiperión i Tea, germà de Selene (la lluna), i d'Eos (l'aurora), tots ells astres de llum.  Amb la nimfa Perseida va tenir dos fills, Eetes i Perses i dues filles Circe i Parsifae. 
 També va estimar a Nerea, mare de Faetusa i Lampecia les qui van ser les guardianes del seu ramat d'ovelles, i per últim va estimar a la nimfa Rodos amb la qual va tenir set fills anomenats Helíades i una filla de nom Electrione.
La feina del deu de cada dia era, sortir amb el seu carro d'or fabricat per Hefestos i estirat per nou cavalls alats d'un blanc brillant de nom LampònFaeton, Cronos, AetonÀstropeBronteoPiroesEos, i Flegón. Sortia per Orient en el llunyà país dels Ètiops i un cop arribat al migdia tornava a baixar per arribar abans de la nit al país de les Hespérides.
Haig de dir que aquesta feina és una bona feina, que fa milions d'anys que la fa, ( i que no pari), però jo per més que m'hi escarrasso no veig els cavalls per enlloc.



Tot i que al deu Helios se li atribueixen nou cavalls alats, en les representacions només li pinten quatre.

La migdiada del sol és notable tret d'algun badall que fa de tant en tan


Vista del cel a punt de clar.

La lluna a punt d'amagarse pas a pas.
























No hay comentarios:

Publicar un comentario