martes, 31 de octubre de 2017

Natura 31-10-17

El fet d'haver passat la infantesa i la joventut a la població de Tortellà, fa que sovint hi tingui la necessitat de visitar-la, no solament el poble en si, que també, sinó la rodalia com ara Sales de Llierca allà veïna, les muntanyes de la perifèria de la masia de l'Orri, i per l'altra banda del municipi, tot el seguit del riu Llierca fins a Sant Aniol.
L'anada a Sant Aniol ja la vaig deixant de banda, perquè és molt llarga i l'edat ja no m'ho permet, però tot el que és des del pont del Llierca fins al pont de Valentí encara m'agrada d'anar-hi de tant en tant.
Fins al dia d'avui des dels anys seixanta, he fet una visita almenys una vegada a l'any a la zona de Monteia, L'Orri, i el Serradell amb la intenció de la caça del bolet, cosa que vaig aprendre de la mà de l'Estevanet de L'Orri en els anys cinquanta.
Llavors era una delícia collir bolets, perquè el bosc era net per l'acció dels animals de pastura i perquè la febre del bolet encara no s'havia inventat, els bolets es podrien al bosc perquè ningú els collia.
En temps de bolets els dissabtes, l'Estevanet m'agafava de la mà i marxàvem amb un cistell fins a la pineda propera a la casa, en qüestió de vint minuts o mitja hora ja teníem el cistell ple de rovellons i pinetells.
Aquests bolets anaven destinats com a regal a gent del poble de Tortellà aprofitant que el diumenge era mercat (i continua sent).
Entre cistells de pollastres, ànecs, conills, ous i algun xai i cabrit, anaven un o dos cistells de rovellons.
El mitjà de transport era una tartana tirada per una egua.
A la dècada dels seixanta, els diumenges d'estiu, el jovent ens posàvem d'acord per anar fins al riu a passar la tarda i banyar-nos, l'indret el pont del Llierca, sota la masia de Serrat del pont.
Les gorges existents a la part alta i sota el pont, feia les delícies de tots nosaltres que cansats de l'exercici tornàvem a casa amb gana de fer un bon berenar.






Pont sobre el riu Llierca.

D'estil romànic la data de la construcció es perd en la foscor dels temps.


Allà on es veu una torre de la llum al mig dels arbres hi la font del Cossi.

Damunt el pont es veu la punta del campanar de la església de Montagut.









Montagut


Santuari del Cos.

Masia de la Quintana







sábado, 28 de octubre de 2017

Natura 28-10-17

Fa pocs dies mentre em trobava al terrat posant el telescopi en estació, se m'acut de mirar enlaire instintivament, com faig moltes vegades.En aquell moment una bandada de cigonyes passava per damunt el meu cap en perfecta formació, amb la clàssica V, il·luminades per la llum dels carrers i sense fer cap soroll.
El rumb, propi d'aquest temps de tardor per aquests animals, direcció sud.
El cas és que aquest mateix mati, al voltant de les vuit i deu minuts, un altra bandada similar a la d'aquest dia, volava en direcció nord-oest. El comentari amb el company de camí era preguntar-nos quin sentit tenia el comportament d'aquests animals.
! Mira aquestes bestioles¡ on van ara? Segur que van despistades. Se'n deuen haver adonat que tant li fa tirar per amunt com per avall. Com que a tot arreu hi fa el mateix temps, s'ho deuen haver repensat.
També és possible que aquestes cigonyes ja estiguin aclimatades per aquí, per exemple als aiguamolls de l'Empordà i van i venen, tot és possible.


Cigonyes en formació.

Dies de festa.









La Lluna i Venus de bon matí.




Posta de sol.


Añadir leyenda



El dia de la tempesta.



Tertulia.
















Primers raids de sol.




Pedrera natural.

Camí del Serradell.







Font de la Borada. L'Orri

Masia de L'Orri






Rastres