Fotografia astronòmica 22-9-17

Últimament el temps no acompanya a l'hora de fer astrofotografia, quan no fa lluna, el cel està tapat i no hi ha manera, per sort encara em queden algunes preses que vaig "revelant" quan tinc una estoneta i unes quantes fotografies ja fetes, però que torno a refer, ja que he canviat el programa de revelat per un una mica més modern.
Avui per continuar fent una mica el xafarder, dintre dels temes mitològics de la Grècia antiga, parlaré d'un fill de la famosíssima deessa Venus, de la qual també s'escriuen un parell de versions, una que explica que era parella del deu Hefestos o Vulcano i l'altre que diu que la parella era el deu Ares o Mart.
Tant es val, el cas és que l'Afrodita igual que el seu pare, en tenia una colla que li anaven bé, no solament deus sinó també mortals, sobretot si eren pastors alts i fornits.
Doncs es veu que tot tontejant amb el deu Hermes o Mercuri, d'amagatotis van tenir un fill, un xicot de nom Hermafrodita (alguns autors l'anomenen Hermafrodito), i la deessa avergonyida i per dissimular la falta, va confiar la seva educació a les Nimfes del mont Ida, les quals el van educar en el seu ambient boscós.
Hermafrodita tenia un caràcter salvatge i li agradava fer corredisses pel bosc i per les voreres dels rius; Una Nimfa anomenada Salmacios quan el va veure, se'n va enamorar, però el xicot no li feia ni cas. La noia va provar d'insinuar-se diverses vegades però res de res.
En veure que no hi tenia res a fer va cridar "Oh deus!, feu que mai es pugui separar de mi, ni jo d'ell de tal manera que els nostres cossos en formin un de sol i que no sigui ni home ni dona.
Els deus la van escoltar, i mentre es banyaven en un llac, tots dos ben agafadets se'n van anar al fons.
Ja podrien haver-se inventat un final una mica més arreglat carai.



Els objectes de aquestes primeres sis fotografies estan al limit de la resolució del telescópi.







Aquestes petites taques es poden veure ampliades gràcies al telescòpi Hubble. Última fotografia de la pagina.

Gamma Aquilae






La galàxia blavósa del primer pla no forma part del conjunt, en realitat està a 40 mill. anys llum i les rogencas a 300 anys llum.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Fotografía astronómica 9-10-2023

Natura 24-10-2023

Festes de Nadal i Cap d'Any. 22-12-2023