sábado, 16 de septiembre de 2017

Fotografia astronòmica 16-9-17



Aquest matí al voltant de dos quarts de set, he sortit al terrat (com faig molt sovint) m'esperava un cel net i molt guapo digna de ser fotografiat.
Màquina sobre tres peus, gran angular, paràmetres ajustats, disparador remot i Clic.
La gran constel·lació d'Orió relluïa cap al sud i més a l'est, la lluna i venus presidien el nou dia que esclatava lluminós.
Pel que explica la mitologia grega, Orió era un gegant al qui li agradava la cacera i devia ser un gegantàs, doncs segons explica una versió de la seva vida i mort, caminava pel mar i només li sortia el cap i sempre segons aquesta versió, el fet que sortís el cap de l'aigua va ser la seva perdició.
Continua la versió (aquesta és una, n'hi ha d'altres), diu que la deessa Artemisa o Diana també afeccionada a la cacera, estava enamorada del gegant Orió. Un dia en què aquest estava nadant o passeja'n pel mar, es va allunyar tant que prou feines se li veia el cap. La Diana no en sabia res de què Orió estava dins el mar i el seu germà Apol·lo que l'acompanyava, que  que ho sabia, li va fer una jugesca "A veure si com dius que ets tan bona amb l'arc, ensopegues amb la fletxa aquell puntet que hi ha allà lluny dins el mar".pel que es veu l'Apol·lo no veia en bons ulls que la diana sortís amb l'Orió.
Bé, aquí s'acaba la història de l'Orióalmenys aquesta. N'hi ha un altre totalment diferent, que diu que un dia mentre caçaven tot dos, l'Orió li va posar la mà a sobre de la deessa ( veus aquesta és més creïble) Diana empipada va fer sortir un escorpit del terra que es va carregar al pobre Orió.
Carai tu ! la mala estrella d'aquest xicotàs, era que l'havia de dinyar de totes totes.


Comença un nou dia.

Situació de les constel·lacions a aquesta hora del matí.

Segons Stellarium







Per fi he aconseguit que aquesta nebulosa sortís amb una mica de definició.
La nova màquina sembla que funciona.




No hay comentarios:

Publicar un comentario