viernes, 1 de septiembre de 2017

Fotografia astronòmica 1-9-17

Com que la lluna per una banda i el temps per un altre, no permeten fer res en qüestió de fotografia astronòmica, aprofito per repassar fitxers antics del tema astronòmic, a les imatges els hi rento una mica la cara i les poso en ordre a fi de disposar d'una col·lecciò de fotos en condicions.
Alguna d'elles les exposo a continuació que com veureu és una barreja de objectes que corresponen a diverses constel·lacions.
La fotografia del cel és una activitat apassionant, la majoria dels objectes no són visibles ni tan sols a través del telescopi, però allà on no arriba la nostra vista, la màquina fotogràfica ens mostra el que hi ha, a la parcel·la que hem triat per investigar.
Avui dia amb la gran quantitat de documentació i eines que tenim a l'abast, pel que fa a temes d'astronomia, tot aquell afeccionat interessat, ho té fàcil per introduir-se en aquest món de l'observació astronòmica.
La pràctica de l'observaciò i de la fotografia, amb el temps, fa que vagin queda'n a la memòria la majoria d'objectes de les diverses constel·lacions, quan és que aquestes fan la seva aparició, també quan en surten de noves. Jo per desventura tinc l'observatori limitat al nord, est i part del sud i amb això m'haig d'arreglar, del zenit cap a l'oest no hi tinc res a fer,la pared de la casa em limita.
He pensat vàries vegades en muntar l'observatori dalt la taulada, així tindria tots els horitzons a l'abast, però el sol fet de pensar en el cost, se'm llevan les ganes.


El cel ben aviat al matí quan Venus ja s'ha llevat. Horitzó est.


Horitzó est una mica més al nord.


La nebulosa del Cranc. La estrella baix dreta és una variable anomenada Tien Kuan.


La enorme estrella Betelgueuse, una súper-gegant roja 1500 vegades més grossa que el nostre sol, situada a 642 a.ll. degut a la seva gran masa, en només 8 milions d'anys, morirà i es convertirà en una supernova, cosa que potser ja ha succeit però no en tindrem noticia fins d'aquí a 642 anys.

Tot un misteri la existencia dels cúmuls globulars, es posible que estem davant de fosils en la evolució de l'univers ? Les estrelles dels globulars, pel que sembla, totes tenen la mateixa edad, molt antigues,13.000 m.a. i totes tenen molt baixa metalicitàt  en comparació amb les altres, llavors és molt posible que siguin relíquies de l'inici de l'univers.
Quina mena de estrelles són que en 13.000 m.a. no han fabricat metalls com la resta ?








Algunes de les estrellas que pertanyen al cúmul de Coma Berenices.




Unes quantes estrelles surten del forat del núvol que les ha engendrat.



No hay comentarios:

Publicar un comentario