sábado, 30 de septiembre de 2017

Natura 30-9-17

Arribat un moment que veure volades de tortures pels nostres barris és una cosa quotidiana i del més normal, uns anys enrere veies aquests animals al seu hàbitat que és el bosc i tampoc no és que es veiessin massa, potser el més abundant era el tudó.
Actualment això ha canviat, les tortures han envaït els pobles i de tudons ja n'hi ha però, no se'n veu cap quantitat al bosc.
La sorpresa la vaig tenir un dia d'aquesta setmana tot passejant, i no va ser per la visió dels dos animals esmentats sinó del seu parent el colom comú.
No creia el que veien els meus ulls, en uns fils d'una línia de llum, arrenglerats que es tocaven els uns als altres, un bon nombre de coloms prenien el sol del matí.
D'on carai surten tants coloms? No sé si encara queda algú que es dediqui a la cria de coloms, em sembla que això ja és una pràctica que ha passat a la història, almenys per aquí casa nostra.
Recordo ara fa uns anys, quan vàrem anar a Egipte pels afores del Caire, tot viatjant en un bus vaig veure que al cim d'un edifici un home bandejava una bandera blanca i no vaig saber quin significat tenia aquella visió, encuriosit vaig preguntar al guia que ens acompanyava quina explicació tenia aquell home enfilat al terrat d'un edifici força alt amb una bandera.
La resposta va ser clara "Està cridant als seus coloms". Vet aquí les barraquetes que hi havia al cim dels edificis, vull dir de la majoria dels edificis, perquè tot seguit no era una bandera blanca la que onejava si no varies i d'altres colors en altres edificis.
Mira per on, cada dia s'aprèn alguna cosa.



Coloms a go-go



Quan el temps fa mala cara......



Arribada d'una tempesta




Resultat : quatre grans suficients per picolar broquils,cols i enciams de l'hort.

Per sort cada dia pasa surt el sol.

Reunió familiar

En el seu habitat


Si algun senglar ho sabes.


Dia de boira.








lunes, 25 de septiembre de 2017

Fotografía astronómica 25-9-17

Ahir nit em vaig dedicar un parell d'horetes a portar imatges del passat al present, el cel no és que estiguis massa net però es podia treballar.
La constel·lació del cigne té tela per estona, si tingues un telescopi tipus Hubble en petit, la voldria fotografiar pam a pam perquè no té igual, ja sé que això és somiar truites i m'haig de conformar amb el que tinc (però home si em toques la grossa....).
També vaig captar la galàxia M31 que és un objecte preciós, si la poguéssim veure a ull nu i la comparéssim amb la lluna plena, veuríem que la supera de llarg.
És don el cas que aquesta galàxia, és un objecte difícil de fotografiar, perquè al ser tan irregular de llum la màquina en té un feix, el nucli va sobrat de llum, en canvi la resta és tan apagada que és molt difícils de copsar-la.
Per altra banda, si mirem fotografies d'aquest objecte, veurem que pràcticament no ni hi ha cap d'igual, suposo jo que es deu ser cosa dels filtres que s'utilitzen, perquè totes varien en algun color.
És clar que si forcem un color determinat, l'objecte prendrà aquell color, pel que veig això va a gust del consumidor, uns els hi agrada aquest color?, doncs vinga.
Quant estàs dintre ciutat, no et queda altre que utilitzar un filtre anti-pol·lució i aquests filtres tenen uns determinats colors que vulguis o no el passen a la fotografia.
El bo seria poder fotografiar en un indret lliure de llum i fotografiar sense filtre, aleshores potser els colors serien més encertats.










Amb diferents tonalitats






Comparaciò amb la lluna.

domingo, 24 de septiembre de 2017

Natura 24-9-17

Aquest matí a l'hora d'anar al passeig ens hem trobat amb un dia gris i emboirat que per sort com que no era una boira pixanera la passejada ha resultat agradable (hi ha fotos).
Però la nota sorpresa la vam tenir ahir quan vam veure un grup de tres cigonyes que reposaven tranquil·lament a la vora d'un marge en un camp una mica apartat de la carretera.
En aquests darrers anys hem pogut veure alguns d'aquests animalets que al passar pel nostre territori, fan parada i fonda per continuar cap al seu lloc de destí.
Pel que jo sé, de cigonyes mediterrànies n'hi ha dos tipus, la cigonya blanca i la cigonya negra amb dos pertanyen a la família Cicònids que és molt extensa.
Aquí la que passa més sovint és la blanca, encara que ben bé blanca no ho és, ja que té una franja negra que quan vola se li veu a la part baixa de les ales i de punta a punta d'aquestes.


Santuari de la Mare de Deu del Mont

El puig de Bassegoda

El Pirineu a vista del objectiu de 300 mm.


Posta de sol

Horitzó nord




Sortida de sol.




Pit roig


El Canigò vist desde La Cantina (carretera Olot- Ripoll)






Tres cigonyes  blancas preparan-se per continuar el llarg viatge.






Dia de boira.



La boira posa a la vista el parany de les aranyes que en dies normals passa inadvertit.