Natura 18-7-17
Es curios que amb la que està caient (em refereixo a la calor), aquests dies veus pel bosc bolets sobre tot de soca, que surten aquí i allà.
Si que ès veritat que surten en llocs més aviat frescos i sobre tot han sortit a partir de les últimes pluges, però vàja deu-n'hi-do l'atrevimènt d'aquests fongs.
Em ve a la memòria allà pels anys 70, vam fer una sortida amb la família a Albanya. Vam triar un indret vora el riu, un parell de quilòmetres passat Albanya. Tambè era el mès de Juliol i estant al bosc mentre la familia feia el parament per dinar, jo que sòc d'esperit inquiet, tot passejant per la zona trobo un rovellò precios sota un pi.
M'en feia creus que un rovello pogues sortir en plena canícula, però és un fet, el tenia als dits i ben bé que me'l vaig menjar.
La natura sempre ens sorpren però, ben mirat tampoc és res extraordinari, quant el fong trova les condicions adequades per proliferar, ho fa. Es igual que sigui estiu, en un lloc vora l'aigua d'un rierol ben ombrejat i fresc, el fong es llença a la ventura.
Canviant de tema, aquest matí tot passejant he vist un fenòment que al llarg de l'any es veu poques vegades, un núvol del tipus cirro, no massa apartat del sol relluïa com si es tractès d'un petit arc de Sant Martí.
Aquests núvols alts, depenent de la temperatura en altura, el vapor d'aigua que el constitueix es glaça i forma petits cristalls de gel i refràcten la llum solar al igual que un prisma. L'efècte ès el mateix de les gotes d'aigua travesades per la llum del sol quànt plou.
Si que ès veritat que surten en llocs més aviat frescos i sobre tot han sortit a partir de les últimes pluges, però vàja deu-n'hi-do l'atrevimènt d'aquests fongs.
Em ve a la memòria allà pels anys 70, vam fer una sortida amb la família a Albanya. Vam triar un indret vora el riu, un parell de quilòmetres passat Albanya. Tambè era el mès de Juliol i estant al bosc mentre la familia feia el parament per dinar, jo que sòc d'esperit inquiet, tot passejant per la zona trobo un rovellò precios sota un pi.
M'en feia creus que un rovello pogues sortir en plena canícula, però és un fet, el tenia als dits i ben bé que me'l vaig menjar.
La natura sempre ens sorpren però, ben mirat tampoc és res extraordinari, quant el fong trova les condicions adequades per proliferar, ho fa. Es igual que sigui estiu, en un lloc vora l'aigua d'un rierol ben ombrejat i fresc, el fong es llença a la ventura.
Canviant de tema, aquest matí tot passejant he vist un fenòment que al llarg de l'any es veu poques vegades, un núvol del tipus cirro, no massa apartat del sol relluïa com si es tractès d'un petit arc de Sant Martí.
Aquests núvols alts, depenent de la temperatura en altura, el vapor d'aigua que el constitueix es glaça i forma petits cristalls de gel i refràcten la llum solar al igual que un prisma. L'efècte ès el mateix de les gotes d'aigua travesades per la llum del sol quànt plou.
 |
| Bolets al Juliol |
 |
| Sortidas de sol |
 |
| Cel blau i net de núvols. |
 |
| Els rierols han deixat de cantar. |
 |
| Especie de ocellet molt petit que en grups vòlten pels rierols a la recerca d'insectes. |
 |
| Una flor solitaria al peu del camí. |
 |
| Balca en flor. |
 |
| Quànt l'aigua està tranquila, el reflèx pot arribar a ser molt fidel. Però la realitat a vegades pot ser enganyòsa, mentre que aquí el meu company en Jesús mira cap a l'est, si capgirem la foto mirara cap l'oest. |
 |
| Chicòria en flor. |
 |
| El cel avui 18-7. |
 |
| Reflexió de la llum solar en un petit núvol. |
 |
| El salt Dalmau totalment embardisat. |
Comentarios
Publicar un comentario