miércoles, 12 de julio de 2017

Natura 12-7-17

Suposo que a molta i molta gent li passa el mateix que a mi, sòc el plat favorit dels mosquits ! s'em mènjen viu !
Bé no ès una cosa d'ara, de tota la vida que em troben exquisit. Abans els mosquits que hi havia, (el classic randell,) aquell que mentre dormies et despertaba amb una musiquilla d'alas, tothom que tenía el son lleuger, com ara jo, (que si cau una agulla a terra faig un bot enlaire,) doncs el portava pel camí de la amargura, jo no paraba fins que me'l havìa carregat. El que tenía el son pesat, l'endema es trobava fet un cromo. Ara aquest mosquit que hem importàt, de no se on, "el tigre", sembla que hagi reemplaçat al randell i amb el canvi encara hi hem perdut, doncs aquest no pica sembla que mosegui.
Per sort ja fa uns anys, que el dolor de la picada la puc disminuir molt fins el punt que amb tres o quatre fregadas amb un lìquid a base de amoniàc i aigua destilada, acaba amb la molestia.
Aquest líquid me'l preparo jo però, a la farmacia tambè en venen, és molt eficaç, no es pot recomenàr a tothom ja que hi ha pèlls amb diferent sensibilitat, s'ha de demanar consell al metge o al farmacèutic.
Per altre banda dins la casa practicament ja no poden entrar, las telas mosquitères han estat un gran invent, el meu problema és que tinc hort, i dia si altre també haig de regar, el molt punyeteros viuen a la humitat del terra al mig de les tomateras, sobre tot quànt rego és quànt em atacan.
Canviem de terçs, les fotografies d'avui versen la majoria sobre l'estat del cel, ahir mateix al matí, hi havia un cel molt fotogènic amb molta clase de nuvolositat. Em criden molt l'atenció el núvols que penjen dels altres i fan figures o els que fan filaments a causa del vent en altura. Tambè els grans cumulonimbus son impresionànts.


A la posta del sol



Fa un parell de dies mentre passejava pel camí de la rasclosa (Esponellà) vaig veure que el futur d'aquest santuari penja i mai millor dit d'un fil, les escletxes que s'han format a la pared aixís m'ho fan veure.

La roca s'esquerda i fa moviment.A la part baixa és pot veure que ja ha saltàt una part a causa del moviment.

Cataractes al Fluvia ( No son el Niàgara però fàn el pego)

A la recerca de l'ombra.

Un company de marxa davant aquesta visió, sempre exclama " Tot el que corre, neda o vola, a la cassola"

Aigües tranquiles.





Capsàl de les arbrèdes.


Algunes instantàneas del meu hort.

Cada any fàig pujar una carabassonèra pel damunt de les tomates per mitigar-lis el sol 









Raigs de sol a la posta.
























Posta de sol del dia 11-7



No hay comentarios:

Publicar un comentario