Fotografía astronómica 4-7-17

Ja tornem a tenir la lluna com a lluminària principal de les nits, per tant no queda altre cosa que anar ballant al sò que ella toca.
Fins cap el dia 14 o 15 del mes, no podrè tornar a reprendre la activitat de fotografía de objectes del cel profund.
Avui expòso unes fotografies de alguns dels cùmuls que es tròven dins la constel·lació del Cigne, no hi sòn tots, encara en falten una quincena mès; Es pot veure que n'hi ha algun de molt feble o dit de àltre manera, que tènen una magnitud molt elevada.
Aquèstas fotografíes han estàt fetes aquests dos últims dies en que la lluna sobre-passava el 50 % de il·luminació, el temps m'ha impedit de fer-les abans quànt estàva en fase de nova.
Abans d'ahir i ahir  li vaig fer unes preses per tal de conseguir la captaciò d'un detall lunar un tan difícil de captar, perquè depèn de la posiciò del terminador, es tracta d'una falla que hi ha en el mar del Nùvols de un centenar de quilòmetres de llarg i un desnivell de 240 metres, el seu nom ès el Mur Recte
Mirànt aquesta petita ratlla negre, es pot tenir una idea del que son cent quilòmetres sobre la superficie lunar.
A mesura que la lluna guanya en lluminositat, l'ombra que provoca la falla va desapareixent i es fa molt difícil de captar-la, de fet tot el relleu lunar es veu afectat per la forta radiació, siguènt molt difícil la fotografía en el que es refereix al relleu.
Per últim unes fotografies de la sortida del sol captadas amb el telescòpi de 200 milimetres.












La fletxa senyàla la petita ratlla anomenada el Mur Recte.

Aquesta cadena de muntanyes es la serralada dels Apenins.

Dia 3 de Juliol, sortida del sol.










Comentarios

Entradas populares de este blog

Fotografía astronómica 9-10-2023

Natura 24-10-2023

Fotografia astronómica 15-4-2023