viernes, 9 de junio de 2017

Natura 9-6-17

Bé, ja som al Juny, estem a les portes de la calor, encara que Juny de moment ès comporta i ha començat fresquet, però vaja, tot arribara.
D'aquí en davant caldrà buscar òmbres per anar a fer la caminada diaria, cada any solèm aprofitar les que ens ofereixen els arbres del rierol que va de la font del Salt Dalmau fins la gorga blava, sempre que hi anèsim protegits per els mosquits, perquè quant aprèta la calor l'aigua de les basses es un mèdi de posta d'ous i proliferaciò de "tigres," que si èt descuides se't mengen, no cal anar a la India. Encara que es diu que el mosquit tigre només crìa aprofitant l'aigua envasada en llocs com recipients, neumàtics vells, en fi petits llocs al voltàn de las casas, és ben segur que en aquests bassals dels recs també ho fan.
Ahir vem anar a fer una caminada pel bosc a respirar aire pur, De sempre s'ha dit que l'aire de les pinedes ès molt sà, bé, això va a gustos, altres diràn que com la faixeda no hi ha res, de fet ben mirat no tè perquè els aires han de ser ùns més bons que altres, tots els arbres exàlen òxigen que ès l'important, altre cosa ès l'ombra que unes varietats la tènen mès espesa que altres.
El pi que més sovínteja pels nostres boscos és el de la varietat halepensis ( Pinus Halepensis ) es una especie mediterrànea que pot arribar a viure fins a 200 any, te un tronc recte i molt ramificàt, capsal irregular i pot enlairar-se fins als 20 metres.
És una varietat que ofereix una ombra molt minsa, en comparació amb el seu parent pinyonèr (Pinus Pinea) el cual la seva espesor de rama i fulla, el fan optim per oferir una bona ombra.
Els arbres de ribera també sòn una bona opció, donen un ombra tupida i de pas l'aigua transmèt una sensaciò de frescor.

Aquestes fotografies de cel tapat pertanyen a aquests dies en que tòt indicaba pluja.







Sortida del sol.


L'arbust que es veu a la esquerra del sol, marca el lìmit de pujada d'aquest cap al nord.
El dia 21 pujara ben bé pel costat esquerra de l'arbust i a partir de a les hores començara el camí de baixada cap al sud.


Ànecs fent la becaina.



Un cas curiòs el de aquest gat; Ès tal la concentraciò del felí que tot i que vem passar a una veintena de metres d'ell, no es va immutar i va continuar amb la seva postura fins que el vam perdre de vista. L'esmorzar ès l'esmorzar i lo altre son punyetes. 


Pinus Halepensis.








La espinavessa es una planta molt corrent en boscos de pineda i alzina,s'ha d'anar en molt de compte l'hora de manipular-la.







No hay comentarios:

Publicar un comentario