Natura 5-6-17
Ben cert que el temps ès capritxòs e imprevisible per més que si escarrassin els homes del temps, ja ho era en temps passat, però el temps que jo recordo de la meva juventùd tot i ser imprevisible, ho era dintre una normalitat, vull dir que també sobre tot en primaveras i tardors a vegades en feia alguna de grossa, això s'èntenia. Per exemple quan el Març era irregular amb alguna nevada d'última hora, deiem allò de Març marcèja, però lo dit, entraba dins la normalitat.
Abril i Maig de sempre han estàt mesos d'abundància d'aigua, algunes vegades també es passaven però, es el que toca.
En la actualitàt Abril i Maig pasan sènse pena ni gloria, han caigut tres tristes gotes i de ben segur que el que no ha caigut en aquests dos mesos, ho deixara anar aquest mes de Juny.
Podem dir doncs que el temps s'està desplaçant endevànt i això no pot ser bo de cap manera.
Però encara hi ha recons de la nostra geografia que es resisteix al canvi, com ès el cas d' Olot, divendres passat per la tarda hi vaig anar, l'ambient era pesat i ès vèia venir mal temps. Quan ja em trovàba pràcticament a la entrada de la ciutat, de sobte una cortina d'aigua es despenja i prou feina tenia per vèurem-hi a travès del parabrisas del còtxe.Feia temps que no vèia ploura d'aquella manera.
De tornada a Banyoles veig que la pluja caiguda era la justa per rentar les fulles de les plantes.
Olot té aquesta particularitat de que ruxàda que pasa, ruxàda que arreplega, per alguna raó li diuen l'orinal del cel.
La majoria de fotos que expòso avui toquen el tema de l'atmosfèra canviant.
Abril i Maig de sempre han estàt mesos d'abundància d'aigua, algunes vegades també es passaven però, es el que toca.
En la actualitàt Abril i Maig pasan sènse pena ni gloria, han caigut tres tristes gotes i de ben segur que el que no ha caigut en aquests dos mesos, ho deixara anar aquest mes de Juny.
Podem dir doncs que el temps s'està desplaçant endevànt i això no pot ser bo de cap manera.
Però encara hi ha recons de la nostra geografia que es resisteix al canvi, com ès el cas d' Olot, divendres passat per la tarda hi vaig anar, l'ambient era pesat i ès vèia venir mal temps. Quan ja em trovàba pràcticament a la entrada de la ciutat, de sobte una cortina d'aigua es despenja i prou feina tenia per vèurem-hi a travès del parabrisas del còtxe.Feia temps que no vèia ploura d'aquella manera.
De tornada a Banyoles veig que la pluja caiguda era la justa per rentar les fulles de les plantes.
Olot té aquesta particularitat de que ruxàda que pasa, ruxàda que arreplega, per alguna raó li diuen l'orinal del cel.
La majoria de fotos que expòso avui toquen el tema de l'atmosfèra canviant.
Els núvols amenaçen tempeste, però al final tòt queda arreglàt amb quatre gotes mal contadas. |
Vista parcial del camp. |
Comentarios
Publicar un comentario