miércoles, 7 de junio de 2017

Fotografía astronòmica 7-6-17


                                                          Cràters de la Lluna
                                                          -----------------------
El cràter Tycho situat a la part sud de la lluna, ès un dels cràters més populars, no per la seva grandaria, n'hi ha d'altres més grans, sinò perquè el seu sistema radial projectat en la seva formació, es tan cridaner.
Relativament jòve, doncs l'impacte data de 108 milions d'anys, fa que el rastre del material que en algùn dels radis arriba fins als 1500 quilòmetres de distancia encara sigui visible.
Un dels rastres de ejecciò arriba pràcticament a les ribes del Mar del Nectar.
Les dimensions del cràter son de 86x86 quilòmetres i 4800 metres d'altura, el pic central arriba als 1500 metres.
El nom de Tycho correspon a Tycho Brahè, astrònom nascut a Dinamarca en el segle 16 (1546) i mort a Praga l'any 1601.
La assignació li va donar Giovanni Battista Riccioli, astrònom jesuíta italià.

També el cràter Copérnic disposa de un sistema radial, no tan ample com el Tycho, però molt vistòs.
La dimensió de aquest cràter es de 93x93 quilòmetres i les parets tènen una altura de 3760 mts, el pic central arriba als 1200 mts.
Copèrnic es troba entre el Mar de les Illes al sud i la serralada dels Càrpatos. L'impacte es va produir fa entre 800 - 1000 milions d'anys.
Està dedicat a Nicolàs Copèrnic, astrònom i metge polàc del segle 16, nascut el 1473 i mor el 1543 a Frauenburg. Desprès de Aristarco de Samos, ell va ser qui va formular la teoría heliocèntrica.
El nom al cràter li va donar Riccioli al 1651.


Zona sud de la lluna.

El forat  allargat de la part més baixa es el cràter Schiller.

El material ejectàt del cràter Tycho.

Zona èst de la lluna  amb el cràter Copèrnic.

Zona ejectàda al voltant del crater

Els dos cràters.

Zona nord de la lluna


El sol ja ens tè acostumats a la poca activitat en lo que a taques es refereix, atravessa una temporada de somnolencia i tranquil·litat en vist altres anys.

Tot i que el filtre utilitzat no capta certes líneas de llum del sol,si que capta en petita mesura i ben bé en la línea de l'horitzó els moviments del material solar que al igual que una olla en ebullició, el liquid puja i baixa.

Aquesta ès la taca que ara per ara es pot veure al sol.

El sol en plena migdiada.



Tres fotografies del sol del 2014 i 2015.







No hay comentarios:

Publicar un comentario