Del passat al present

Quànt arribem a mig Juliol, entre les 11h i les 12h de la nit, tindrem el triangle d'estiu ben bè sobre el nostre cap, ès a dir al zenit, si no és així poc faltara. El Cigne, una de les constel·lacions en que la seva estrella alfa dibuixa juntament amb la de la Lyra i l'Aliga el triangle d'estiu, compta amb nombrosos objectes de cel profund com ara nebulosas, cùmuls oberts i globulàrs, nebulosas planetàries i nebuloses procedents de explosiòns de supernova. La gran majoria d'aquests objectes ja els he fotografiat en temporadas pasadas però, ho tornarè a fer, doncs estic interesat en saber quin és el rendiment que dòna la nova maquina de 24 megapìxels que tinc montada al telescòpi, fins ara era de 18. Estic intentant de refrigerar-la, si ho aconsegueixo, ja explicare com ho he fet, totes les fotos que he fet fins ara, han estat fetes sense alterar la màquina. Pel cap baix tinc 51 objectes localitzats, només dins la constel·lació del Cigne, a l'Aliga hi he comptat

Un dels llocs on solèm anar a fer la caminàda matinal, en temps de calor estiuenc, es pel camí de la central de Esponellà. Feia temps que no vèia saltar les aigües pel damunt de la parèt del pantà i ha estàt una sorpresa tornar a sentir el soroll d'aquestes caient en cascada. A l'hora que hi hem anat és, crec jo, una bona hora, cap un quart de nou, doncs sortim a les vuit de casa i amb un cop de cotxe s'hi arriba en questiò d'un quart o vint minuts. Sota les arbrèdes que es troben pel camí, reina una fresca molt agradable, tret d'un petit tram de carretera lliure d'arbres pel costat del sol. L'aigua embassàda del pantà no es diguem molt cristal·lina, les algues verdes hi proliferen de valent amb el suport del sol. Bandas de peixos sobre tot carpas, es veuen aquí i allà, de tant en tant alguna salta en l'aire provocant el clàsic xapoteix que en el silènci que impera aquèstas hores del matí, crida l'atenció. Els ocells també hi diuen la seva, des

A propòsit de la paradòxa de Fermi, que l'amic Carles ens a enviàt vía email per tal de fer-nos reflexionar. Fa temps que el món científic intenta localitzàr planètes habitables en altres estrellas, fa temps que sabèm que en el nostre sistema planetàri només un dels planetes albèrga vida microbiana, superior i intel·ligent,  es posible que en alguna de les llunes de Saturn, es pugui trobar vida microbiana algùn dia. Això està per veura. Doncs bé, reflexionem per tal de veure una mica de llum en tot això. Enrico Fermi s'ha trencat el cap i ha fet molts i molts de números, ha arribat a la conclusiò de que es posible que en un percentatge de planetes hi hagi vida intel·ligent, o no. Es posible que si, pero també es posible que no. ???????? Aquesta posible vida, si o no, pot tenir un desenvolupament x, depenent de x. Resultat de tot plegat = ???? Si analitzem la crùa realitat, en hem de preguntar quins sòn el mitjànts utilitzats fins ara per buscar vida a l'espai exterior o