lunes, 8 de mayo de 2017

Natura 8-5-17

Ahir diumenge dia 7 al matí, vaig fer una visita al castell de Santa Caterina a Torroella de Montgrí,aquest cop acompanyat de la meva dona i la meva filla. Ès un lloc que sempre que pasaba per Torroella me'l  miràva com una cosa de poca importancia o dit d'un àltre manera, pènsava que eren quatre rocs antics i abandonats.
No anava gaire errat en quant als quatre rocs, però si en quant a l'abandonament, en realitat és una carcasa que l'han arranjat i preparat per ser visitable.
Construit sota el mandàt de Jaume II entre els anys de 1294-1304, només es va edificar la carcasa o sigui els quatre murs franquejats per quatre torres, la resta no, perquè van parar l'obra, era un temps en que el poder reial volia demostrar ves a saber que, al comte d'Empúries.Afortunadamènt la cosa es va arreglar i el castell ja no tenia sentit acabar-lo.
El lloc és privilegiat per les vistes que ofereix com punt elevat, només per aixó sol, ja val la pena
l'esforç de pujar-hi.
Es pot triar el camí de pujada, n'hi ha un que s'enfila desde Torroella, o bé es pot voltàr el maçis i pujar per altre costat.
Aquest últim s'agafa per dos llocs, un d'ells és per Ulla, i l'altre anàn a Bellcaire, abans d'arribar al poble,un trencant a ma dreta senyalitzat (Ermita de Sta Caterina), s'ajunta al camí de Ullà.
Tant si s'agafa el camí de Torroella com el de Ullà, tot dos es troben a la collada on hi ha la creu de Santa Caterina, que cobreix la primera etapa del camí, desprès solamènt queda el camí en zig zag fins el castell.
El jovèn pot fer el camí en questiò de mitja hora o tres quarts, però els que ja tenim unes quantes primaveras, necessitem ben bé una horeta pasada.
La Ermita de Sta Caterina és una construcció solitaria al peu del maçis, però pel que he vist és un lloc molt solicitàt pels qui s'estimen més pujar per la cara nord i de pas menjar una queixalada i fer el trago, dons disposen de bar.
La data de construcció de la ermita és 1392, per tant uns anys més tard que el castell del Montgrí, i pel que explica la historia, va ser edificada per tres monjos Montserratins.
La baixa vegetaciò que hi ha al maçis, sobre tot a la cara nord, es troba florida en aquest temps de primavera i ofereix un valor afegit a la vista del conjunt.
Excursiò curtèta molt recomenàble pels amants de la natura i de la fotografía, sobre tot en primavera que el sol encara no aprete massa, ja que és un lloc en que no hi ha vegetaciò àlta i les úniques òmbres les proporcionen ùns petits arbres que hi ha al cim al voltàn del castell, pràcticament tot el camí ès fa sota la influencia del sol si és que en fa.



Fotografies del camí de pujada.

















Algunes de les fotografies han estat fetes ja de tornada.








Practicament ja hi som.




La lletra d'aquests informatius prou feines es llegeix.















Una planta ha pogut arrelàr al vell cim d'una torre.


Un dels problemes de aquesta diada a estàt la forta calitxa atmosfèrica.

En la llunyania s'albirava un cos estrany ben bé al límit de la observaciò.
Pensavem que podría ser alguna pàrt elevada de les illes, però ben òbservat a travès de la fotografía, s'aprècia que es un vaixell carregat de contenidors.









No hay comentarios:

Publicar un comentario