jueves, 18 de mayo de 2017

Natura 18-5-17

Avui hem canviat el camí que normalment fem a diari, quan sortim a passeig i ens hem traslladat a fer la caminada per terras de la Garrotxa, concretamènt per les ribes del riu Llierca al seu pas entre Tortellà i Montagut.
Ès un passeig en plena natura que conec molt bé, ja que en la meva joventut vivía per aquests indrets;El camí porta fins al pont del Llierca practicament per un terreny pla i amb molta òmbra;Àra en primavera la música ambient està garantida per part de la diversitat d'ocells que criden als quatre vents la seva alegria.
Recòrdo allà pels anys cinquanta, tot una colla de mainada anavem al riu a banyar-nos i a pescar bars i bagres; La pesca la feiem a mà, ès a dir, ficàvem la mà pel forats entre les pedres i treiem els peixos que en aquells temps eren de un tamàny considerable, a mide que els anàvem agafàn els enfilàvem en un jonc que previamènt li havíem practicàt un nus en l'extrem gruixut; Alguna vegada ens emportàvem la sorpresa que en comptes de un peix sortie una serp, que deixavem anar de seguida amb un gest d'esgarrifança.
Era una manera de menjar peix de tan en tant, encara que en aquells temps ja hi havia peixaters que pasaban pels carrers trompeta en má, cridant a viva veu que aquell dia tenien lluça i sardina fresca; En aquells temps la cultura del peix no estaba gaire arrelada, se'n cònsumia poc, a mòls potser no els hi arribava la butxaca però la carn de porc sen portaba la palma, perquè qui més qui menys engreixàva un porc a casa seva i anava tirant de botifarra, hi havia la creença que aquest tipus de carn era la que alimentaba, en canvi el peix se'l tenìa com un aliment fluixet; La arengada però, agradaba per la seva celebròr
Son historias que es màntenen fèrmes en la memoria dels qui la vam viure, però que mica en mica es van diluint perquè de això ja fa quatre dies.







El riu Llierca, qui l'ha vist i qui el veu.

D'aigua en baixa poca,els arbres ocupen fins i tot el mig del riu.














Casa de L'Horta.










No hay comentarios:

Publicar un comentario