jueves, 4 de mayo de 2017

Fotografía astronómica 4-5-17

Alguna vegada us heu preguntat quin aspecte deu tenir la Vía Làctia ? Jo si, que m'ho he preguntat. El cas és que si ens posem a mirar quin pot ser l'aspecte que li atribueixen els entesos per medi de dibuixos i recreacions, veureu que no n'hi ha cap de igual. Tots sòn diferents, alguns hi posan quatre espirals, altres sis, i alguns encara més.
En el que si coincideixen la majoria és que és tracta d'una galàxia barrada, és a dir el nucli és una barra ample de la cual surten diferènts espirals o braços.
I quin és el lloc que el sistema solar ocupa dintre la galàxia ? Doncs aquí també hi ha diferents opinions i tampoc n'hi cap de igual. El que si tenim clar és que el nucli galàctic està en direcciò a Sagitari, que no vol dir que el nucli es troba a Sagitari, sino que aquesta constel·lació s'interposa entre el nucli i el sistema solar.
Des del centre de la galàxia fins al nostre sistema solar, la llum fa un viatge de 33.000 anys llum, que expressat en km. son la bonica xifra de 312.000.000.000.000.000. Vaja res a veure amb el que estem acostumats aquí a la terra.
Sembla ser doncs que el sistema solar es troba entre dues espirals i a l'hivern quan mirem a la constel.lació d'Orió, estem mirant a la espiral o braç anomenat d'Orió i el centre de la galàxia ens queda a la esquena mirant a un altre braç anomenat de Sagitari.
Podrà la especie humana veure algun dia una fotografía de la seva galàxia ? Aquí sí que sòc poc optimista, doncs las distancias son abrumadoras per poder aconseguir una cosa així.
Pensem que el fenòmen més rapid de l'univers, la llum, li costaría milèrs d'anys per distanciàr-se el suficient per aconseguir-lo. No et dic res el que necessitaria un enginy impossibilitat per agafar ni la meitat de la velocitat de la llum.
Veiem per exemple la sonda Voyager 1, acelerada cada cop que passava un planeta fins el punt que ha sortit del sistema planetàri, que no del sistema solar, a una velocitat de 62.140 km/h.
Aquesta velocitat no l'hi toca ni la sola de la sabata a la velocitat de la llum, encara li falten 300 anys per endinsar-se pel núvol d'Oort i uns 40.000 anys per pasar pel costat de la estrella AC+79 3888 de la constel·lació de la Giràfa. Aquesta estrella també s'anomena HIP 57544 i Gliese 445, es una estrella situada a 17,6 anys llum de la terra, per tant a nivell cosmic aquí al costat i tot i així l'enginy necessita 40.000 anys per acostar-si.
Em sembla que ja està tot dit.

Aquí l'autor ha dibuixat uns braços en espiral però el nucli el dibuixa rodó 

Posició del sistema solar respecta al centre galactic,és una hipòtesi.
La Nasa fa una pintura una mica més elaborada, però és clar dintre del camp de la hipòtesi. 

Per ara ens hem de conformar amb la visió de la Vía Làctia tal com la capta la nostra màquina de fotografiar si tenim la sort de estar en un lloc no contaminàt per la llum.

La exagerada llum de l'horitzò prove de la línia Banyoles-Girona.

Un àltre visiò estratègica. 

De tant en tant la lluna èns depara alguna sorpresa, en aquesta ocasió no m'esperava que la estrella Aldebarà sortis per l'horitzó de la lluna.



El mes de Febrer passat també vaig fer aquesta fotografia quan encara Aldebarà no estava ocultada.


Composició de dues fotografies.


No hay comentarios:

Publicar un comentario