lunes, 29 de mayo de 2017

Natura 29-5-17

Es la primera vegada que al pasar junt a la bassa de rec que hi ha pel camí que porta des d'el pont del salt Dalmau fins a Corts, que veig una escampada de crancs de riu del tipus americà fora de la bassa i quasi bé a tocar de carretera.
No sabía que en aquest lloc hi havia crancs, per tant ha estàt una sorpresa, no sòc biòleg i no sè quin és el motiu que empeny aquests animals a sortir en grup fora del seu havit, el cas és que era tot un espectacle.
D'un temps ensà,  els qui han proliferat han estàt els ànecs salvatges, sovint me'ls trovo no solamènt en aquesta bassa de rec, sinò també per la majoria de recs del indret.
Es agradable de veure aquestes bestioles campànt lliurement menjàn cargolines o pasturant; La vida salvatge està disminuint a pasos agegantàts, i la visió d'aquests quatre ànecs fa que torni la il·lusió d'un món més sà, que per desgracia queda en això, una il·lusió.
Per àltre banda, la pluja ha resultat molt minsa, el territòri està sec, molt sec, sort que el pirineu aquest hivern a carregat i el desglàs reporta que els rius més principals tinguin bon cabdàl d'aigua.
Un dels companys de sortida matinal, alguna vegada m'ha dit " Si la cosa continua així, algun dia veurem pasar una caravana de camèlls per questa terra convertida en desèrt" i un altre company contesta " Un dia o altre ja plourà" I jo penso que el pessimisme i l'optimisme em fan companyia.

Darreres neus caigudes aquesta temporada.


El sol al matí.


Lluna minvant

El sol a la posta.

El sol a poc de llevar-se.



Ànec buscant l'esmorzar.


Els crancs de la bassa de rec.



Ànec a la bassa.



Cereal canviant cap al groc




El Ter.








Romagueres a punt de florir.

Els arbres de la font de Salt Dalmau





sábado, 27 de mayo de 2017

Fotografía astronòmica 27-5-17

Per fi els dies 24 i 25 vaig poder fer alguna cosa de fotografía astronòmica, ahir dia 26, només en vaig poder fer una relacionada amb l'asteroide 14 Irene, doncs quan me'n vaig adonar, en qüestió de poca estona el cel va quedar totàlment tapat de boira alta. Aquí es va acabar el broquil.
Ben entrat el mes de Juny ja tindrem a l'abast les constel·lacions relacionades amb el triangle d'estiu, carregades de objectes interesànts.
Una de les constel·lacions que em sap greu de no poder-là fotografiar es Ophiucus; A veure, si que la puc fotografiar, el problema és que va molt arran de l'horitzó i les llums del carrer son implacables, m'ho foten tot en l'aire.
Ophiucus és una de les àreas celestials on hi ha més cùmuls globulàrs de tot el cel, sinò el que més, una de las que més i es una llastima que no l'hi pùgui treure gran cosa,
La pared de la casa, també em limita i molt els objectes de les zones sud i oest; Aquí si que no hi puc fer res, encare que ben mirat, si que hi podria fer alguna cosa. Si em toqués la grossa, faria montar l'observatori dalt la teulada, aleshores no tindria cap impediment per cap lloc de l'horitzó.
Mentre tant aixó no passi, continuarè fent baixar algun sant de tant en tant i anar fent com en Met de Ribes.

Ja es veuen  treure el nas les constel·lacions d'estiu.


Un altre galàxia IC 3875 acompanya a M 64.

Amb una magnitud de 10,7 aquest cùmul globular sembla més una estrella que àltre cosa.



Júpiter i els seus Satél·lits



Ens hi hem d'acostumàr a la presencia de artefàctes que alguna vegada és la Estaciò Espacial Internacional.

Es curios el gir que prenen els objectes a mida que es desplacen pel cel, aquesta fotografia es del dia 25-5-17, si veieu la pàgina del dia 24-4-17 veureu la galàxia totalment al revès .

Hi ha un grapat de asteroides donant voltes pel cim nostre, el 14 Irene es troba passant per Leo, ni ha d'altres a Leo però he escollit aquest perquè és el que té la magnitud més baixa,tot i així és de magnitud 10,6. 
de
Ampliaciò de la zona de 14 Irene




miércoles, 24 de mayo de 2017

Fotografía astronòmica 24-5-17

Pot ser que avui arribada la nit, el cel reunèixi les suficients garanties per poder fer alguna fotografía.
Portem quasi bé un mes amb una atmosfèra fatal, imposible de fer res, les eines estàn agafan verdet i les teranyines ara mateix imperen per tot arreu.
El més fumut de tot, és que hem tingut molts i molts dies amb el cel carregat de nùvols i prou feines ha caigut un ruixat que valguès la pena, aquesta falta d'aigua a l'estiu ens passarà factura.
En fi, això és el canvi climatic, molts llocs s'ofegaràn d'aigua i altres petiran sequera.
Com que fins ara no he pogut dirigir el telescòpi al cel, he triat algunes fotografies de les que tinc a la colecciò del catàleg NGC, una de cada secciò ès a dir, una de cada apartat de cent números que jo els tinc classificats en carpetes per exemple de 0 a 99, de 100, de 200 , etc. desprès 1000, 2000 etc,fins el 7000, a excepciò del 700 i el 900 que quasi bé tot sòn galàxies  i estrellas amb una màgnitut màssa elevades per la meva maquinaria.
Dintre del 900 hi ha un parell de cùmuls que si els tinc a l'abast, però que encara no els he fotografiat.
Tot arrivarà.

Nit de lluna plena

Constel·lacions a l'abast el mes de Maig


Aquestes constel·lacions mica en mica van donàn pas a las de l'estiu.