Del passat al present

Aquest any la primavera pega puntades. Abril es vol despedir disfressat de Març, el problema de tot plegat és que els refredats es posen de moda, la roba d'abric es torna a treure de l'armàri, les calefaccions i llars tornen a dibuixar fumerries per les teulades i la manta del llit que ja havíem endresat, torna a fer les delícies de la nit. A part d'això els hortolans veuen amb pena que las tomateras ajupen la cresta, les patates s'en van a fer punyetes fregides abans d'hora, i alguns fruiters també han quedat rostits. " Hasta el veinte de Mayo...." Tota la vida que hem sentit aquesta cantarella però últimament ningú feia cas perquè el temps està una mica esbojarrat i això semblava cosa del passat, cosa antiga. Em ve a la memoria, fa uns anys quànt el totxo estàva de moda, per allà baix a Andalusia, la gent va començar a construir las casas vora la llera dels rius. " No hay problema, si no cae NUNCA ni una gota ". Però !Ay¡ " Volvieron las

De ben segur que si disposès de un cel net i fosc podría gaudir de astro-fotografies més que aceptables, però bé que hi farem, m'haig de conformar amb el que em toca. Tinc el pensament, ara ja som al bon temps, de fer algunes sortides a llocs més foscos, (cosa difícil de trobar) per tal de fotografiar grans extensions de cel, incorporant muntanyes i arbres,és un tipus de fotografía que m'encanta però encara no la tinc gaire per mà. El tipus de fotografía que faig a casa, la de cel més profund, també m'agradaria poder-la practicar en llocs més foscos però, el sol fet de pensar  que haig de desmontar-ho i montar-ho tot tres vegades tot per una sola nit, en fa una màndra terrible, molt diferent la de gran extensiò, que amb la màquina i el tres peus en faig prou. I a on vas ? Aquesta és una bona pregunta, vagis on vagis trovas algun dels horitzons enllumenats. Dels llocs que jo conec més bé, cap a la part del darrera de la Mare de deu del Mont en direcciò al Bassegoda, puja