Fotografia astronòmica 18-3-17
Ahir dia 17 al cap vespre, em va semblar bé de practicar la fotografia del cel, i quant hi vaig ser pel mig me'n vaig penedir, perquè la qualitat del cel era horrorosa.
El cas es que em venia bé perquè la senyora lluna ja surt a hores mes tardanes, el que em permet de estar-hi una estona més.
Quant la lluna irradia la nit es impossible de fer res més que no sigui fotografiar-la a ella, ja el poeta Josep Mª de Sagarra l'hi va dedicar una poesia a la capacitat que té la lluna de inundar-ho tot.
Heus aquí un petit fragment :
Lluna gelosa, avui tot és per tu:
la fúria de la mar, guaita-la fosa
ni un arbre es mou,ni una estrella lluu;
tot és per tu, lluna gelosa.
Amb aquesta tranquil·la claredat
que va escampant la teva galta freda
tos els astres has mort i has apagat
i el mar és fi com una seda.
Fantàstica explicació, més clar no ho pot dir el poeta, es per això que un cop la lluna ja no fa acte de presencia,treus la pols a l'equip i proves de captar algunes de les diverses estrelles que la nit t'ofereix.
Però es clar, si tot fos així de senzill.......No no, no ho és.
A part de la llum existent provinent dels carrers, em de comptar amb el permís de la atmosfera, la mala visibilitat a causa de varis factors: exagerada humitat en altura, boirines,
aquella calitja sospitosa que puja provinent de la costa al fer-se fosc, etc.
En fi, al final si ho contés, poques son les nits amb una mica de qualitat per fer alguna cosa decent.
El cas es que em venia bé perquè la senyora lluna ja surt a hores mes tardanes, el que em permet de estar-hi una estona més.
Quant la lluna irradia la nit es impossible de fer res més que no sigui fotografiar-la a ella, ja el poeta Josep Mª de Sagarra l'hi va dedicar una poesia a la capacitat que té la lluna de inundar-ho tot.
Heus aquí un petit fragment :
Lluna gelosa, avui tot és per tu:
la fúria de la mar, guaita-la fosa
ni un arbre es mou,ni una estrella lluu;
tot és per tu, lluna gelosa.
Amb aquesta tranquil·la claredat
que va escampant la teva galta freda
tos els astres has mort i has apagat
i el mar és fi com una seda.
Fantàstica explicació, més clar no ho pot dir el poeta, es per això que un cop la lluna ja no fa acte de presencia,treus la pols a l'equip i proves de captar algunes de les diverses estrelles que la nit t'ofereix.
Però es clar, si tot fos així de senzill.......No no, no ho és.
A part de la llum existent provinent dels carrers, em de comptar amb el permís de la atmosfera, la mala visibilitat a causa de varis factors: exagerada humitat en altura, boirines,
aquella calitja sospitosa que puja provinent de la costa al fer-se fosc, etc.
En fi, al final si ho contés, poques son les nits amb una mica de qualitat per fer alguna cosa decent.
Fixeu-vos a la esquerra de la estrella les quatre estrelles en forma de coma i de mida decreixent. |
Un altre problemàtica son els avions i el satèl·lits,quant et penses que estàs aconseguint una obra d'art passa un bicho d'aquests i te la fum. |
La octava estrella més lluminosa, és una binaria, això es pot endevinar per les espícules dobles que presenta. |
El sol porta una temporada amb la superfície més neta, que una patena. |
La lluna al matí al sortir el sol |
Mart al cap vespre, a punt d'anar a fer nones. |
Comentarios
Publicar un comentario