martes, 31 de enero de 2017

Fotografia astronómica 31-1-2017

Una estona de la nit o entrada a la nit del dia 29, m'ha permès prendre aquestes fotografies de objectes de la constel·lació del caçador gegant Orió.
Una nuvolada provinent del nord, em va fer  posar nervios perquè em tapava algunes de les estrelles que faig servir per posar a punt el telescopi, el seu desplaçament cap al sud presagiava molestias doncs em veia venir que si no parava, em taparia la constel·lació en la qual volia fotografiar.
I tal dit tal fet, amb tota la santa paciencia,espera que la senyora s'allunyi i mentre tant anar perden el temps.
Amb aquestes me n'adono que la lluna estava a l'oest a punt d'amagar-se, una lluna preciosa amb un filet de llum tot plegat molt maco, així que mentre el núvol em feia la punyeta la lluna m'oferia una oportunitat que no vaig desaprofitar.
Encara em falta al menys un altre nit neta de núvols, per acabar la feina que m'havia proposat sobre la constel·lació de Orió, o sigui deu o dotze fotografies més, a veure quant podrà ser.







Per si algú te la curiositat de saber con estan fetes aquestes fotos de la lluna , doncs amb una DSLR i un objectiu de 40-150 m/m





domingo, 29 de enero de 2017

Natura 29-1-2017

Aquest any pel que fa a la natura, sembla que la cosa pinta bé, el Pirineu ha carregat de neu i a la plana les pluges han estat abundoses, tot plegat no es que sigui una cosa extra-ordinaria però no ens podem queixar.
Els rierols han corregut, no amb alegria com altres anys, la alegria ha estat tornar-los a sentir desprès de tan temps que han restat muts.
Aquí a la nostra comarca del Pla de l'Estany, tenim un indicador fabulós per saber si les pluges han sigut suficients per revenir rieres i deus, en definitiva si l'aigua caiguda ha estat generosa a tots els nivells, es el clot d'Espolla.
Aquesta sortida d'aigua que origina un rierol que desemboca al Fluvià, es la prova inequívoca de que el subsòl  esta saturat i que, si en temps d'hivern tenim la seva manifestació, la primavera sera de allò més.
Per altre banda alguns ametlles treuen les primeres flors de l'any sense cap temença a les glaçades, no he entes mai aquests arbres que de forma tant prematura, s'exposen a que les seves flors es glacin, però bé cada any fan el mateix i sempre ho he vist així.

El Canigó carregat de neu i mig emboirat.


Muntanyes de les Salines enfarinades de neu.

Pràcticament la majoria de cims del pre-Pirineu han carregat de neu.

Les rieres tornan a cantar.

Però no sabem fins quant.


Els camps estan empanxonats d'aigua.


Una banda de gavines busca el seu esmorzar.





Finals de gener, primeres flors.



miércoles, 25 de enero de 2017

Natura 25-1-2017

Una mica de natura tot esperant que el temps escampi, i em deixi acabar de fotografiar els objectes mes rellevants de la constel·lació de Orió.
La treva de ahir, semblava que en principi tindria una bona estona de cel net per continuar la feina, pero res de res, al cap de poca estona de tenir el telescopi enllestit, una banda de núvols em va fer la punyeta i al final no vaig poder fer res.
Cap al final de la pagina podeu veure que el sol llueix una taca no molt grossa però ara feia tants dies que estaba net com una patena,que mira almenys sembla que vol canviar.
De fet el sol te ara per ara un comportament res semblant a uns anys enrere, en que passava temporadas totalment pigat molt diferent d'ara que quasi bé sempre está net.
Bé, a dia de avui sembla que la neu ens respecta i el Pla de l'estany es lliura de emblanquinades,això queda per les muntanyes més altes del voltant, Mare de Deu del Mont, puig de Bassegoda, Alberes,etc. Que consti que a mi ja m'està bé que la neu no arribi, perquè allà on està més bé, es tal com la veiem desde un punt elevat, al Pirineu.
Una bona nevada en principi es molt bonic,molt maco, els problemes venen quant es glaça i aleshores tothom patina amb el perill de trencar-se una cama o un braç . Llavors la neu perd el seu encant.
Desprès de aquest últim pas de temps plujós, potser demà veurem algun pic de muntanya enfarinat, si es així, faré la corresponent foto i la afegiré a aquestes pagines.


Una de les tantes sortides de sol en les que es pot apreciar el moviment del sol en direcció nord.
No fa gaires dies el sol sortia al vell cim de la torre elèctrica que es veu a la dreta de la foto.

Núvols preludi del mal temps que ha fet aquests dies.








Aquí podem veure la lluna una mica abans de amagar-se.

La exposició de les fotografies no estan per ordre de fecha, després de un dia de sol la neu que cobria el barret de la muntanya del Mont ja s'ha fos.


La enfarinada que va caure a la muntanya del Mont.

Heus aquí la tempesta de neu que ha enfarinat algun cim del pre-Pirineu.

El Puig de Bassegoda mentre l'hi cau la alfombra de neu.


La muntanya de les Salines també ha rebut poc o molt.

Un altre cim de Les Alberes amb neu.

El Puig de Bassegoda rellueix mostrant el seu barret de neu amb els primers raigs de sol.


Tot i semblar un forat de res, segur que es tan gros com la terra.



miércoles, 18 de enero de 2017

Fotografia astronómica 18-1-2017

Continuant amb la fotografia dels objectes de la constel·lació de Orió, al menys els de més importancia, que n'hi ha una colla, ahir vaig poder-ne realitzar alguna que exposo com podeu veure.
Orió es una de les constel·lacions no diré la més però conjuntament amb el Cigne, si son de les més ricas en objectes de cel profund, al menys en objectes i astres  rellevants i vistosos.
Segurament que altres constel·lacions com l'Escorpí, Sagitari, Carina, també tenen la seva importancia però jo des del meu terrat no les puc haber, ja m'agradaria.
Al voltant de les set del vespre em poso a la feina i cap a les nou o nou i mitja plego.
Vulguis que no, tinc que sortir al terrat per preparar el telescopi i el propi terrat, ja que si no col·loco unes teles negras que tinc expreses per apaivagar les llums del carrer, seria molt difícil que sortís una fotografia en condicions.
Al telescopi li tinc que retirar l'abric i posar-lo al dia, desprès quant ho tinc tot enllestit vaig cap dins on hi ha el portàtil que em permet realitzar les fotografies i dirigir el telescopi a les coordenades que tinc previstes.
Tot i que la sala on hi ha el lloc de comandament, disposa de un radiador de calefacció, sota la taula hi tinc una estufa eléctrica petita, per si els peus necessiten una atenció.
Us confesare de la meva persona, que tota la vida he  estat un fredaluc i aquest hivern sembla que porta males puces.


El que veiem aquí es un forat en la nebulosa que dos estrelles joves han practicat amb la seva radiació, es poden veure les dos estrelles de color blanc en el fons blau del forat.
El forat que es veu més a la esquerra, es el mateix cas de M78.


El temps per realitzar la presa ( 6 minuts)ha sigut suficient perquè dos satèl·lits facin la feina.




El petit i débil rastre que es veu a la foto possiblement hagi estat fet per un avió ja que es doble.



Objectes de la gran nebulosa.