Del passat al present

Fotografies fetes aquests dos últims dies, en que el temps ha permès poder-les realitzar. La alta humitat que hi ha a l'ambient no ajuda ni mica a la fotografia nocturna, ja de per si difícil per la contaminació lumínica. Sort de les cintes calefactores que mantenen secas les lents, doncs la resta de l'equip queda humitejat al cap de poca estona de posar-lo en marxa. Aquesta humitat també es nota en la atmosfera creant una mena de pantalla fatal per la fotografia, doncs treu molta part de la transparencia. En fi, diuen que el que fa el que pot, no esta obligat a fer més. Un cúmul al bell mig del cor Aquesta estrella (central en la foto) está en una regió en que hi ha una débil nebulositat que el filtre UHC prou feines capta, l'hi he donat una mica de color verd però en realitat es blanca. La difícil galàxia M33, difícil per mi perquè no disposo de lloc ideal per fotografiar aquesta mena de objectes febles. Una galàxia es perfila rera la estre

Quant miro fotografies fetes per aquests grans telescopis, situats en llocs privilegiats com per exemple els de Canàries, n'hi ha per quedar boca badat. Es clar que quant llegeixes les dades d'aquests gegants de la óptica, penses que tampoc es estrany que es pugin fer aquestes fotografies tan espectaculars. Al Roque de los Muchachos, hi ha el grup de telescopis Isaac Newton, que son tres telescopis, el WHT, William Herschel de 4,2 metres de mirall colector o primari, el INT, Isaac Newton de 2,5 metres de primari i el JKT, Jakobus Kapteyn de 1 metre de diàmetre. El WHT, te un pes de 190 tones i una precisió de 1-1,5 segons d'arc que equival al diàmetre de una moneda de un euro a dos quilometres de distancia. Tota aquesta borratxera de tecnología situada en un lloc on el llum més empipador prové de la cigarreta del astrònom. Quant acabo de enllustrar alguna de les fotografies que faig desde el meu terrat i la comparo amb una feta amb el INT, penso que la diferencia es eq

Molt sovint vaig a passejar pel voltant del poble on va transcórrer la meva joventut : Tortellà. M'agrada tornar de tant en tant per tornar a recordar totes les vivències de aquells anys que van dels 50 fins aproximadament els 70. Recordant aquella época torna a la memoria la meva estada a la casa de l'Orri, a l'Horta, a Can Quètxe i a Tomet de Sales de Llierca. La escola, a la qual vaig asistir menys del que em tocaba, rememora la figura del senyor Fernando, una persona de caràcter serio, però per mi, un gran mestre. Ja de mes gran recordo la etapa de culleraire a Can Jan. Deixo el cotxe al costat de la casa de Vell-puig, la qual sembla que es torna a reconstruir i junt amb la meva dona i en Jesús enfilem per un corriol que hi ha al bosc i puja cap a la Canova. L'objectiu es arribar-nos fins a la pedrera del Comuns. Un cop arribats a la pedrera, la qual ja havia visitat en dos ocasions anteriors, t'adones de la gran queixalada que ha petit la muntanya. Em pr