Del passat al present

Ahir nit vaig poder treure la pols al telescopi, aquesta maquina que em permet portar imatges del passat al present i durant un parell d'horas vaig poder fer aquestes fotografies que veieu. Aquest mati com la majoria de matins, he sortit al terrat a respirar l'aire fresc i comprobar com està el cel, una lluna finísima es perfilava junt a una estrella, que al comprobar el programa de astronomia, he vist que es tractava de Mercuri i m'he afanyat a fotografiar la oportunitat. Una petita part del Cigne Una petita part de cepheus Un altre parcela de Cepheus. El punt lluminós que es veu a la esquerra de mercuri es la estrella Omicron Leo.

Es molt probable que molts afeccionats a la astronomia també els hi agradi la practica de la fotografia del cel, en llocs fora de casa o de ciutat. Quant es tracte de fer alguna fotografia esporàdica sense telescopi només amb el tres peus i la maquina, es perfectament factible, la pila que porta la maquina de fabrica aguanta perfectament,però si el cas es, que vols fer aquesta feina a traves de la muntura, amb guiatge mitjançant l'ordinador, aleshores la cosa ja es complique doncs, necesitaras una font d'alimentació fiable i de llarga durada. El mateix cas es, si t'agrada fer time lapse, que requereix una quantitat de fotografies que pot ser entre 200 i 500 o més, depèn de la durada que li vulguis donar. Jo he sortit al camp un parell de vegades pensant que amb el Power Tank que tinc en faria prou, però no ha estat així. Aquestes fonts d'alimentació tipus Power Tank, que te les venen com si fos el no va més de les bateries, en realitat son per moure el telescopi une

En el moment que escric aquestes lletres (25-9),està caient aigua del cel, ¡ plou ! Aquesta pluja es molt ben vinguda doncs, amb la severa sequedat existent, cada gota que toca el terra es un petit tresor. La flora i la fauna estava al límit, els pobres animals del bosc, tenien minvades las existències d'aigua de bases i rierols, els arbres, molts de ells deixaven anar la fulla per la falta d'humitat al terreny, i alguns no ho han pogut resistir i han mort. Tan de bo aquesta tardor plogui en abundancia i es refacin les deus,rius i rieres ( sense fer mal es clar), també seria necessari que a l'hivern el Pirineu carregues fort de neu, cosa que faria que la primavera vinent fos ben florida. En definitiva el desig es que hi hagi tardor i que hi hagi hivern, així de senzill. Aquí és on radica el problema,per culpa del canvi climàtic el temps està desorientat, les estacions no segueixen la linea marcada durant mil·lennis i tot el planeta està alterat, ja res és el que era.