Com sempre quant el temps no acompanya o la lluna no permet fotografiar els racons quasi bé infinits de la parcela on es mou el nostre sistema solar, que per cert es un tros ben petit de la galàxia, exposaré fotografies que ens parlen d'un racó també petit del nostre mon i que ens demostren el canvi que va patín la natura i la atmosfera al llarg de les estacions.
Estacions que cada cop estan més desdibuixades per culpa del canvi climàtic.
Molt em temo que les noves generacions s'hauran perdut el que era sentir el canvi d'estacions amb la nitidesa que les vam sentir nosaltres la gent més gran.
Canviant de terci, la lluna arribara a la plenitud el dia 14, com que es mereixerà de fer-li alguna foto, tocarem el tema de la lluna.
 |
| Les primeres neus al Canigó tocades per els primers raigs de sol del matí. |
 |
| La Mare de deu del Mont vista desde el meu terrat amb el telescopi de 200 mm. |
 |
| El puig de Bassegoda també fotografiat amb el telescopi. La gran quantitat de pol·lució atmosfèrica fa molt difícil la nitidesa de la imatge. La distancia en linea recta entre aquestes pedres i casa meva es de 26 km. |
 |
| Una farinera s'obre pas per complir el mandat de la vida. |
Comentarios
Publicar un comentario