Fotografia astronómica 17-10-16
Cada dia al mati, si ens llevem d'hora i el temps ho permet podem veure com el sol s'aixeca per l'est i desprès a la tarda s'amaga per l'oest.
Aquest espectacle ha sigut presenciat per la humanitat a traves dels segles dia rera dia.
En principi aquesta visió no tenia més importancia que el fet de que fes vent, plogués o nevés. Cada dia era prioritari assegurar-se el menjar i procurar no ser menjat.
Un cop la convivencia de varias tribus o families, en un mateix poblat, va fer posible una caça més organitzada i una agricultura que feia viable el pa de cada dia, l'home inquiet per la visió d'aquests fenomens, va començar a preguntar-se el perquè d'aquestes coses.
La visió del sol,la lluna i les estrelles, al llevar-se per l'est,feia pensar que tot girava al voltant de la terra on ells vivien.
Un Grec de la illa de Samos, en el mar Egeu, anomenat Aristarco, 310-230 anys abans de Crist, va ser dels primers en adonar-se que no es ben bé, el que semblava evident, que no era el sol qui es movia al voltant de la terra, sinó que era la terra la que en realitat girava provocant la sortida i posta dels astres.
Els descobriments de Aristarco, van quedar en el mar de l'oblit, només un llibre seu arribat als nostres dies " De la magnitud i la distancia del sol i la lluna", de fet anys mes tard algunes religions no estaven interesa-des en el tema, fins el punt de fer desaparèixer físicament a tot aquell que no acates la seva doctrina. No va ser fins el 1500 que Nicolas Copérnic va redescobrir la idea del heliocentrisme.
Uns anys mes tard Galileo Galilei va acabar de reblar la idea, al comprobar amb un telescopi arcaic, les llunes de Júpiter i les fases de Venus.
No obstant una mica més i li costa la pell, a mans de la santa inquisició.
Serveixin aquestes lineas com a homenatge i agraïment a aquestes ments privilegiades que han passat a la historia i desde la historia ens sorprenen gratament.
Aquest espectacle ha sigut presenciat per la humanitat a traves dels segles dia rera dia.
En principi aquesta visió no tenia més importancia que el fet de que fes vent, plogués o nevés. Cada dia era prioritari assegurar-se el menjar i procurar no ser menjat.
Un cop la convivencia de varias tribus o families, en un mateix poblat, va fer posible una caça més organitzada i una agricultura que feia viable el pa de cada dia, l'home inquiet per la visió d'aquests fenomens, va començar a preguntar-se el perquè d'aquestes coses.
La visió del sol,la lluna i les estrelles, al llevar-se per l'est,feia pensar que tot girava al voltant de la terra on ells vivien.
Un Grec de la illa de Samos, en el mar Egeu, anomenat Aristarco, 310-230 anys abans de Crist, va ser dels primers en adonar-se que no es ben bé, el que semblava evident, que no era el sol qui es movia al voltant de la terra, sinó que era la terra la que en realitat girava provocant la sortida i posta dels astres.
Els descobriments de Aristarco, van quedar en el mar de l'oblit, només un llibre seu arribat als nostres dies " De la magnitud i la distancia del sol i la lluna", de fet anys mes tard algunes religions no estaven interesa-des en el tema, fins el punt de fer desaparèixer físicament a tot aquell que no acates la seva doctrina. No va ser fins el 1500 que Nicolas Copérnic va redescobrir la idea del heliocentrisme.
Uns anys mes tard Galileo Galilei va acabar de reblar la idea, al comprobar amb un telescopi arcaic, les llunes de Júpiter i les fases de Venus.
No obstant una mica més i li costa la pell, a mans de la santa inquisició.
Serveixin aquestes lineas com a homenatge i agraïment a aquestes ments privilegiades que han passat a la historia i desde la historia ens sorprenen gratament.
 |
| Aristarc de Samos. |
 |
| En el dia de avui la lluna se situa a 357.477 kms. |
 |
| Cinturó i espasa d'Orió. |
Comentarios
Publicar un comentario