sábado, 29 de octubre de 2016

Fotografia astronómica 29-10-16

Fotografies fetes aquests dos últims dies, en que el temps ha permès poder-les realitzar.
La alta humitat que hi ha a l'ambient no ajuda ni mica a la fotografia nocturna, ja de per si difícil per la contaminació lumínica.
Sort de les cintes calefactores que mantenen secas les lents, doncs la resta de l'equip queda humitejat al cap de poca estona de posar-lo en marxa.
Aquesta humitat també es nota en la atmosfera creant una mena de pantalla fatal per la fotografia, doncs treu molta part de la transparencia.
En fi, diuen que el que fa el que pot, no esta obligat a fer més.

Un cúmul al bell mig del cor



Aquesta estrella (central en la foto) está en una regió en que hi ha una débil nebulositat que el filtre UHC prou feines capta, l'hi he donat una mica de color verd però en realitat es blanca.

La difícil galàxia M33, difícil per mi perquè no disposo de lloc ideal per fotografiar aquesta mena de objectes febles.


Una galàxia es perfila rera la estrella Mirach.


El cúmul NGC 7510 pertany a la constel·lació de Cepheus, però el núvol central (que en realitat no te catalogació) queda repartit entre las constel·lacions de Cassiopeia i Cepheus.

Una petita nebulositat molt feble de color vermell en forma de mitja lluna, es pot veure per sobre de la estrella central de la foto.

Es la primera fotografia que li faig al planeta Urà, les petites espícules que presente son causades per una caratula que poso al telescopi per provocar espícules a les estrelles. Al tractar-se de un planeta es pot seguir el seu rastre pel fondo estel·lar, lògicament ara ja no el trobaria en aquestas coordenades.

Júpiter i la lluna de bon mati.


Foto feta amb filtre solar en el moment d'arribar a una de les antenes de Rocacorba.

Júpiter a punt de sortir de la foto per la banda alta.


El doble cúmul entrat a última hora, perquè se m'havia despistat.
No podia deixar fora aquest cúmul tan bonic.

miércoles, 26 de octubre de 2016

Fotografia astronómica 26-10-16

Quant miro fotografies fetes per aquests grans telescopis, situats en llocs privilegiats com per exemple els de Canàries, n'hi ha per quedar boca badat.
Es clar que quant llegeixes les dades d'aquests gegants de la óptica, penses que tampoc es estrany que es pugin fer aquestes fotografies tan espectaculars.
Al Roque de los Muchachos, hi ha el grup de telescopis Isaac Newton, que son tres telescopis, el WHT, William Herschel de 4,2 metres de mirall colector o primari, el INT, Isaac Newton de 2,5 metres de primari i el JKT, Jakobus Kapteyn de 1 metre de diàmetre.
El WHT, te un pes de 190 tones i una precisió de 1-1,5 segons d'arc que equival al diàmetre de una moneda de un euro a dos quilometres de distancia.
Tota aquesta borratxera de tecnología situada en un lloc on el llum més empipador prové de la cigarreta del astrònom.
Quant acabo de enllustrar alguna de les fotografies que faig desde el meu terrat i la comparo amb una feta amb el INT, penso que la diferencia es equivalen a la diferencia de la situació i el cost del telescopi, per tant no ens podem queixar els que fem astro-fotografía desde ciutat.
Per tant quant ensenyem una fotografia feta desde el nostre terrat, podem ensenyar també la del INT i donar la explicació:
"Si a la meva fotografia li afegim el tant per cent que li falta de qualitat de llum i el tant per cent que li falta de tecnologia, obtindrem una fotografia feta com aquesta del INT"
I quedes tan ample.


Imatge feta amb un telescopi de 8 centímetres de diàmetre en un medi altament il·luminat.
Imatge feta amb un telescopi de 2,5 metres de diàmetre en un ambient totalment net de pol·lució lumínica.










Banyoles en festes.Els mussols reclamen ulleres no de sol, sino anti-llum per
evitar quedar enlluernats.



Les farolas no compleixen les expectativas de  il·luminar solament el carrer, la llum rebot al terra i pared i crea una bombolla que puja per amunt i alguna (com la dreta) que llença una enlluernada directament  amunt.

lunes, 24 de octubre de 2016

Natura 24-10-16

Molt sovint vaig a passejar pel voltant del poble on va transcórrer la meva joventut : Tortellà.
M'agrada tornar de tant en tant per tornar a recordar totes les vivències de aquells anys que van dels 50 fins aproximadament els 70. Recordant aquella época torna a la memoria la meva estada a la casa de l'Orri, a l'Horta, a Can Quètxe i a Tomet de Sales de Llierca.
La escola, a la qual vaig asistir menys del que em tocaba, rememora la figura del senyor Fernando, una persona de caràcter serio, però per mi, un gran mestre.
Ja de mes gran recordo la etapa de culleraire a Can Jan.

Deixo el cotxe al costat de la casa de Vell-puig, la qual sembla que es torna a reconstruir i junt amb la meva dona i en Jesús enfilem per un corriol que hi ha al bosc i puja cap a la Canova. L'objectiu es arribar-nos fins a la pedrera del Comuns.
Un cop arribats a la pedrera, la qual ja havia visitat en dos ocasions anteriors, t'adones de la gran queixalada que ha petit la muntanya.
Em pregunto si els diners aportats per la empresa extractora al poble durant els anys d'extracció, han servit per disimular l'efecte visual que causa aquesta esgarrapada, fins que la natura per ella mateixa ho cicatritzi, que va per llarg.

La pluja caiguda els dies passats,ha fet aflorar molt bolet ordinari.

Farinera

Boletus

Aquí segur que hi ha mel.

Pedrera de Tortellà costat oest.

La pedrera mirant cap l'oest.

A la pedrera si ha començat a abocar terres.

Tortellà vist desde la pedrera.


Fusió de fotografies de Tortellà,part de la pedrera i la muntanya amb cingleres de Sant Miquel de Coma de Roure.



A la dreta la muntanya del Cos i el poble de Montagut mig amagat rera els arbres.


Una clase molt particular de formigues, no se si es tracte de una sola familia amb varies entrades al niu,o si son varies families que conviuen en colonia.




Als pardals els hi ha sortit competencia, una especie aliena els ha envaït la teulada.








festes de Banyoles vistes desde el meu terrat a Mata.