Natura 6-8-16

Ultimes fotografies de Egipte.
Un cop arribats a Asuàn,entre altres llocs vam visitar l'obelisc inacabat de la faraona Hatshepsut, situat en una antiga pedrera i desprès d'un llarg recorregut pel Nil, visitàrem una població Nubia.
El país de Nubia es citat a la biblia com el país de Kush o Cush, del qual van sortir algunes generacions de faraons negres.
Tenen la seva propia llengua i escriptura, la qual mantenen a pesar del àrab, que es la llengua que impera a Egipte.
També vam visitar la presa que origina el llac Nasser i per últim en un viatge de 300 kilòmetres a traves del desert amb autocar, travessem el tròpic de Càncer fins arribar a Abu Simbel, on visitàrem el temples que Ramses va dedicar a la seva esposa favorita Nefertari, i que en realitat prou feines hi figura, en canvi ell si se representa amb unes estatues descomunals.

Vistes del riu amb un transit que quasi bé tot es turisme.

Sortida de sol.

Una altre sortida de sol, en un dels trams on el riu es amplíssim 

Asuàn. Passeig per diversos indrets del riu i visita al poble Nubi.

Arribats aquí els camells ens esperen.

El cap del camell que em transportava.

El poble Nubi

Desprès de la experiencia en camell,no m'han quedat ganas de tornar-hi a pujar mai més,ja han passat set anys d'aquesta experiencia i em penso que el cul encare en fa mal.

Una llissó del llenguatge Nubi,per part del mestre de la localitat.

Aquesta es la traducció del meu nom, ! com ho veieu això ¡

La familia que ens acull ens dona la benvinguda segons la tradició antiga obsequian-nos amb pa, mel,sucre de canya (autèntic),formatge i una beguda.

Dintre les cases un canyís fa de sostre. El sostre tal com el coneixem nosaltres no el necessiten ells, doncs no plou mai.

El poble vist des del riu.

La Faluca, embarcació típica del Nil

En aquest hotel s'hi va rodar la pel·lícula " Muerte en el Nilo" de Aghata Crhistie.

El creuer,realment un hotel enorme.

La pedrera d'Asuàn.

L'obelisc inacabat. Només de pensar que aquest granit ha estat rebaixat amb martells de diorita, bé, martells no, boles de diorita,una pedra més forta que el granit, ja em ve suor.

Encarregat als picapedrers en temps de la faraona Hatshepsut, el van rebutjar al detectar-li una fisura que el podia partir en dos.
! Quin fart de pencar per res ¡ Però ben pensat, per alguna cosa si ha servit ¡

Amb 40 metres de llarg i 1200 tones de pes, abandonat el seu treball fa 1400 anys abans de Crist durant la XVIII dinastia, estaba destinat a ser l'obelisc mes gran mai fet.

La presa i el llac Nasser.

Costat nord de la presa.

Costat sur el llac Nasser.

Abu Simbel.

A l'horitzó es pot veure l'efecte miratge,semblen terres voltades d'aigua,però en realitat tot es sorra i pedra.

Quatre estatues gegantines de Ramses II presideixen el primer temple. Tot i que estava dedicat a la esposa,aquesta només figura junt algun dels seus fill, al mig de les seves cames. Quin payo.

Situació dels temples a les ribes del llac Nasser.

El temples son una meravella, el problema es que no hi deixen fotografiar el dins.

El deu coix i manc també hi es present, ves per on. Com que el Ramses va dedicar els temples a la seva esposa preferida, el deu de la fertilitat no hi podia faltar.

El final del temple, el santa santorum,el lloc mes sagrat, aquí veiem representats al Ramses, Amon, i algun altre deu, però a la seva dreta està pintat el deu de una sola cama i un sol braç,per descomptat que amb la eina sempre a punt. Podríem dir que es un deu molt trempat.

De nit com el Caire, representació nocturna.