Del passat al present

Referent a la noticia donada ahir pels mitjans de comunicació i enviada via email pel company Carles Puncernau, del descobriment d'una senyal provinent d'una estrella en concret de la HD 164595 de la constel·lació de Hercules. Pel que jo he entes llegint en els medis, aquesta senyal ja fa un any que es va descobrir per científics russos, però com que els russos son tan reservats, no ho han donat a conèixer fins ara. Per altre banda, sembla que aquesta senyal pot ser més un fenomen explosiu de la estrella que no pas un missatge enviat per una civilització intel·ligent, perquè segons diuen els entesos, la energia necesaria per fer aquest enviament es de tal envergadura, que per nosaltres es ara per ara impensable. Qui tingui la curiositat de saber, on es troba aquesta estrella dins la constel·lació de Hercules, si disposa del programa Stellarium, aviat la trovara, si no, pot consultar les fotografies que exposo abaix, que curiosament quant vaig fotografiar les estrellas mes si

Ja pràcticament ens em polit agost que s'acomiada amb xafogor i amb un canvi de temps. Esperem que arribin les pluges,la temperatura abaixi el to i si el comportament del temps es el correcte,(cosa difícil) els que ens sentim una mica bosquetans i perquè no dir-ho, boletaires, comencem a somiar. Amb això de la calor, no se perquè molta gent no te memoria i la ultima calor que a petit, sempre es la pitjor. " Pues oiga" que no, que no es així, l'any passat va ser molt pitjor, la calor va ser molt més llarga i més virulenta. Aquest any ha estat moderat, em tingut un juny molt frec i plujós, la calor a començat al juliol i l'any passat va ser al maig i era finals de setembre i en pepet encara picaba. Composició de dos fotografies. La visió de globus a la comarca del Pla de l'Estany, ja entra dintre de la normalitat

Fotografies de uns quants cúmuls tots de la constel·lació del Cigne, tret d'un que es de Cassiopea. També una foto curiosa de la lluna, en la que es pot veure uns tocs de llum dins la penombra ben a la vora de la linea que separa el dia i la nit. Per més que m'he escarrassat durant aquests últims anys fent fotos a la lluna, pràcticament cada mes, mai havia observat aquest fenomen fins el dia de ahir. I si per casualitat alguna de les moltes fotos que tinc fetes de la lluna, te aquest fenomen, no me'n he adonat. Però ara no ha passat per alt per la sencilla raó, de que aquests punts lluminosos en fer la observació pampalluguejaven, motiu pel qual m'hi vaig interessar. La explicació mes raonable sembla ser, que els punts lluminosos son muntanyes elevades, on els raigs de sol tocan la part alta i la vall encara esta en la foscor de la nit. En quant al pampallugueig, no es res mes que aquests punts de llum al atravesar la atmosfera, tenen un comportament igual al de l

El passat dia 22 vaig fer unes preses a la sortida de la lluna, (amb objectiu 40-150)de rutina, avui al visionar-les m'adono que en una d'elles hi havia una sorpresa. Com que la foto ha estat sobre-exposada la galàxia d'Andromeda hi ha quedad reflectida sobre tot la part mes lluminosa del nucli. Mai hauria pensat que en aquest medi tan lluminós podes captar  cap galàxia  com no sigui a traves del telescopi. Espero amb neguit poder tenir enllestit ben aviat, la alimentació de la maquina, de llarga durada, per poder sortir a un lloc ben fosc i no tenir dificultat per fotografiar porcions del cel, ara que sembla que el temps acompanya per fer aquestes feines. A dalt esquerra, la galàxia. Comprobació. Les dos caras de la lluna. Lluna minvant al 63,23 %. Al despertar el dia. Ambient normal de qualsevol nit de Banyoles i rodalies, en aquest cas la calitja reflexa la "lluminosis ciutadana ". Un somni imposible de complir-se