Natura 31-7-16
Gran part de la meva infantesa, entre els 6 i 15 anys, la vaig passar a pagès en contacte amb la natura.
En aquells temps (anys seixanta del passat segle 20), el camp encara bullia de vida, conills, perdius, guatlles, tudons, guilles, teixons, senglars, esquirols, fures, aligues, esparves, ducs, serps, llangardaixos i tants i tants d'altres que em deixo.
Tret del senglar que es un animal omnívor, que sen surt prou be, degut a que els boscos estan com estan, els altres pràcticament estan en vies de extinció.
El llangardaix mateix, només havies de sortir del poble i els trobaves entran i sortint del seu cau en els marges vora carreteres i camins. Era un animal precios de color verd, molt vistos. Ja fa anys i panys que no en veig cap.
En tot això vull dir, que tot aquell que com jo, hagi begut de la font instructiva de la mateixa natura, tindrà la necessitat continuada de estar en contacte dia si i altre també amb ella i en certa manera viure el seu estat de èxit o mancança.
No fa molt un company de passeig va dir, " No trobeu que al bosc, prou feines se senten cantar els ocells, en vist abans."
Tristament es així, fa un parell d'anys que hasta les orenetes ens han abandonat i això no es una bona noticia.
,
En aquells temps (anys seixanta del passat segle 20), el camp encara bullia de vida, conills, perdius, guatlles, tudons, guilles, teixons, senglars, esquirols, fures, aligues, esparves, ducs, serps, llangardaixos i tants i tants d'altres que em deixo.
Tret del senglar que es un animal omnívor, que sen surt prou be, degut a que els boscos estan com estan, els altres pràcticament estan en vies de extinció.
El llangardaix mateix, només havies de sortir del poble i els trobaves entran i sortint del seu cau en els marges vora carreteres i camins. Era un animal precios de color verd, molt vistos. Ja fa anys i panys que no en veig cap.
En tot això vull dir, que tot aquell que com jo, hagi begut de la font instructiva de la mateixa natura, tindrà la necessitat continuada de estar en contacte dia si i altre també amb ella i en certa manera viure el seu estat de èxit o mancança.
No fa molt un company de passeig va dir, " No trobeu que al bosc, prou feines se senten cantar els ocells, en vist abans."
Tristament es així, fa un parell d'anys que hasta les orenetes ens han abandonat i això no es una bona noticia.
 |
| La lluna també va pel bosc. |
 |
| Postas de sol. |
 |
| Una femella coleòpter del genere Lucanus cervus, passeja per la fullaraca del bosc. |
 |
| Malauradament una mica més enllà d'aquesta femella, ja fora del bosc i a la carretera que travessa el bosc, un mascle d'aquesta especie jeia esclafat per algun vehicle. |
 |
| El color blau de la chicoria domina en aquest petit prat. |
 |
| La falta de pluja comença a fer-se notar. |
 |
| Els pous que queden a les cases de pagès un cop la gent ja no hi viu, representen un perill mortal per aquelles criatures que fora de la ma dels pares,passegen pel voltant d'aquestes cases. No crec que costi tant tapiar aquests perills. |
 |
| Competencia entre el arbres a veure qui arriba mes amunt. |
 |
| Passeig a l'ombra. |
 |
Un girasol treu pit en un entorn que no es el seu, algun ocell li ha gastat una mala broma.  |
 |
| Sortida del sol. |
Comentarios
Publicar un comentario