domingo, 31 de julio de 2016

Natura 31-7-16

Gran part de la meva infantesa, entre els 6 i 15 anys, la vaig passar a pagès en contacte amb la natura.
En aquells temps (anys seixanta del passat segle 20), el camp encara bullia de vida, conills, perdius, guatlles, tudons, guilles, teixons, senglars, esquirols, fures, aligues, esparves, ducs, serps, llangardaixos i tants i tants d'altres que em deixo.
Tret del senglar que es un animal omnívor, que sen surt prou be, degut a que els boscos estan com estan, els altres pràcticament estan en vies de extinció.
El llangardaix mateix, només havies de sortir del poble i els trobaves entran i sortint del seu cau en els marges vora carreteres i camins. Era un animal precios de color verd, molt vistos. Ja fa anys i panys que no en veig cap.
En tot això vull dir, que tot aquell que com jo, hagi begut de la font instructiva de la mateixa natura, tindrà la necessitat continuada de estar en contacte dia si i altre també amb ella i en certa manera viure el seu estat de èxit o mancança.
No fa molt un company de passeig va dir, " No trobeu que al bosc, prou feines se senten cantar els ocells, en vist abans."
Tristament es així, fa un parell d'anys que hasta les orenetes ens han abandonat i això no es una bona noticia.

La lluna també va pel bosc.

Postas de sol.


Una femella coleòpter del genere Lucanus cervus, passeja per la fullaraca del bosc.
 ,
Malauradament una mica més enllà d'aquesta femella, ja fora del bosc i a la carretera que travessa el bosc, un mascle d'aquesta especie jeia esclafat per algun vehicle.



El color blau de la chicoria domina en aquest petit prat.

La falta de pluja comença a fer-se notar.





Els pous que queden a les cases de pagès un cop la gent ja no hi viu, representen un perill mortal per aquelles criatures que fora de la ma dels pares,passegen pel voltant d'aquestes cases.
No crec que costi tant tapiar aquests perills.




Competencia entre el arbres a veure qui arriba mes amunt.
Passeig a l'ombra.

Un girasol treu pit en un entorn que no es el seu, algun ocell li ha gastat una mala broma.







Sortida del sol.


viernes, 29 de julio de 2016

Fotografia astronómica 29-7-16

La nebulosa NGC 7000, anomenada Nord Amèrica, per la similitud amb aquest país, es una de les nebuloses més extensas del cel. De magnitud 6.0, s'estén per un àrea de 120' x 100' d'arc, a 1800 anys llum de distancia.
S'especula que aquesta nebulosa d'emissió, es excitada per la proximitat de la estrella Deneb i es molt posible que així sigui doncs, les ultimes mesures, donen aquesta súper-gegant blanca, una distancia de 1425 anys llum, no 3200 com s'havia dit en principi.
Tot i que te una magnitud de 6.0, la seva extensió fa que sigui un objecte difícil de veure, es només en llocs totalment foscos i amb l'ajut de un filtre UHC, on es pot gaudir de la seva vista.
No sense dificultat es pot fotografiar aquests tipus de nebuloses desde ciutat, calen obertures petites i focals curtes, per agafar el mínim de fressa. El filtre es fa imprescindible, un UHC-e dona bon resultat.
Un sistema de guiatge també es necessari, ja que per obtenir una bona captura, cal que duri al menys entre 10 i 20 minuts amb un iso ben baix 200-400 i sobre tot que el cel estigui net de calitja, si aquest fenomen existeix, ja pots tenir bon telescopi, filtres a centenars i musica celestial que nanai de la xina nen.

Suma de 10 preses de 8 minuts.

Suma de 8 preses de 8 minuts amb filtre Ha i 8 de 15 minuts amb filtre UHC-e.

Suma de preses amb filtres UHC-e i Ha.

L'espessor de estrelles en algunes regions del Cigne resulta abrumadora.

miércoles, 27 de julio de 2016

Natura 27-7-16

Penúltima entrega de fotos de Egipte, es tracta de dos temples que es troben en els pobles de Edfú i Kom Ombo, riu amunt de Luxór camí d'Assuàn. El primer està dedicat al deu Horus i l'altre al deu cocodril Sobek.

                                   Temple de Edfú


Aquests carruatges que ens esperen a la sortida del vaixell, seran els que ens portaran travessant el poble al temple.

Arribant a les envistes del temple.


A la entrada del temple, el guia fa les primeres explicacions.


Detall de les columnes que aguanten el sostre, anomenades columnes papiriformes en estat obert,doncs imiten un feix de plantes de papir en flor.
Altres imiten la flor del lotus en estat oberta o tancada.

En el temple de Luxór es poden veure les columnes campaniformes o papiriformes en estat tancat

El lotus

El papir


A qualsevol lloc que anàvem a visitar, la riuada de gent era impresionant.




La fal·lera del egipcis per pintar o esculpir era notoria doncs en el lloc mes recondit del temple, explicaven la vida i miracles del faraó aprofitant fins un centímetre de pared.

Altre vegada surt la explicació de les malifetes dels cristians al seu pas per Egipte.

 Amb raó.



Tothom vol obtenir una foto del falcó.




Aquests temples poc o molt han estat reconstruïts , segons vaig veure en alguns punts.

Horus amb la corona del baix i el alt Egipte.



                                    Temple de Kom Ombo


La gent s'amuntega a la entrada del temple.








El guia de la expedició, vigilant que el ramat no s'escampi massa.



En el moment de la presa de la fotografia, el nostre guia, un jove molt ben preparat acadèmicament, i amb un castellà perfecte en explica el tema del deu cocodril anomenat Sobek.

En aquest gravat es pot veure a una dona donan a llum i al extrem esquerra donan el pit a la criatura.

Per poc em passa per al, el moment de la posta de sol, que a Egipte es quelcom memorable.

Aquí es poden veure un grapat d'eines que feien servir els cirurgians egipcis.





El temple il·luminat a l'entrada de fosc.

Això es un pou d'aigua anomenat nilometre. estava connectat amb les aigües del Nil i fluctuava amb el seu nivell, d'aquesta manera els sacerdots sabien com iria l'anyada de blat i així poder cobrar l'impost a cada pagès.