Natura 31-7-16
Gran part de la meva infantesa, entre els 6 i 15 anys, la vaig passar a pagès en contacte amb la natura. En aquells temps (anys seixanta del passat segle 20), el camp encara bullia de vida, conills, perdius, guatlles, tudons, guilles, teixons, senglars, esquirols, fures, aligues, esparves, ducs, serps, llangardaixos i tants i tants d'altres que em deixo. Tret del senglar que es un animal omnívor, que sen surt prou be, degut a que els boscos estan com estan, els altres pràcticament estan en vies de extinció. El llangardaix mateix, només havies de sortir del poble i els trobaves entran i sortint del seu cau en els marges vora carreteres i camins. Era un animal precios de color verd, molt vistos. Ja fa anys i panys que no en veig cap. En tot això vull dir, que tot aquell que com jo, hagi begut de la font instructiva de la mateixa natura, tindrà la necessitat continuada de estar en contacte dia si i altre també amb ella i en certa manera viure el seu estat de èxit o mancança. No f