martes, 31 de mayo de 2016

Natura 31-5-16

Mentre escric aquesta pagina del blog, ara son dos quarts de quatre de la tarda, plou. Aquest any si que podem dir que el mes de Maig al menys, es porta com ho havia fet sempre i se li pot aplicar allò de " Al Maig cada dia un raig".
Sembla que no, però, és molt important que aquest més vagi ben regat, camps i boscos agrairan entrar al estiu amb reserva d'aigua i la calor estiuenca no serà tan extrema, al menys així ha estat altres anys en que el Maig ha estat abundós d'aigua.

Sota el pont de aigües amunt del Salt Dalmau, hi ha una bassa que mentre l'aigua raja amb una mica de força hi reina el caos......

Com ara, però........quant cau gota a gota.....

L'ordre es restableix i la simetria de les ones es perfecte.

Quant al mati hi ha cabretes, al vespre hi ha bassetes.

Aquest hivern les em vistes moltes vegades i la dita no es complia.



L'ànec mascle vigila els moviment de la femella...

Que amb molta tranquil·litat pren un bany.







Sortida

Una llepada de neu sobre el Pirineu.

Columna d'un arc de Sant Martí.

Arc quasi al complert una mica minso de lluentor per falta de sol o de pluja.


Les boires envaeixen la muntanya després de la pluja.

Aquí la podem veure avançant sobre la muntanya de ponent.

El Canigó ha tornat a carregar de neu.

Cortina d'aigua s'acosta a Banyoles.
Aquesta foto i les dos properes son de avui.


Adjuntant aquesta fotografia.........

amb aquesta, surt.......

Verdum cantant a la lluna.

domingo, 29 de mayo de 2016

Fotografia astronòmica 29-5-16

Quatre fotografies més, aconseguides el passat dia 27,que el cel em va permetre d'utilitzar la màquina del temps.
Continuant el treball sobre les estrelles més significatives de la constel·lació Óssa Major, ja només em quedaran tres presas contant l'objecte M40 que espero poder realitzar tan punt el temps m'ho permeti.





Els diferents colors corresponen a les fotografies captades en tres dies diferents,com es pot veure faltes dos estrelles que son Tania Borealis i la Eta UMa.,que corresponen a una pota del darrera i una pota del davant.

El treball final serà repartir les estrelles en cinc fotografies separades, la cua,la esquena,el cap, les potes del darrera i la pota del davant.
Seria maco posar-les totes en una sola fotografia,però les estrelles quedarien molt petites.

martes, 24 de mayo de 2016

Natura 24-5-16

Desde petit sortir a la muntanya ha sigut un motiu d'alegria, de fet els millors records que tinc estan relacionats amb la muntanya.
Es clar que aquells temps la muntanya era una cosa i ara n'és un altre. Parlant clar, antes feia goig d'anar a la muntanya, ara fa pena.No em refereixo a la alta muntanya sino a boscos i muntanya prepirinenca,les que tenim més properes.
La vida a pagès actualment ha fet un tomb, es com viure a la granja, els camps es treballen però el bestiar no es belluga com ho feia abans.
Com que els boscos no son pràcticament rendibles i el bestiar no s'hi passeja, doncs han quedat abandonats.
Si es vol sortir a respirar aire pur, no hi ha lloc més bo que un bosc de pins, alzines, roures, faigs. etc.
Però així com abans donava gust passejar per dintre el bosc, ara només ho pots fer seguin algun corriol que a dures penes es manté net.
No pretenguis sortir del corriol, perquè si ho fas quedaras com un Sant Crist.
Seria hora que les  administracions dels municipis hi posessin remei lliurant alguna llei que permetés el pas de remats, sobre tot de cabres i ovelles per tots els boscos de cada municipi.
Aquests remats podrien ser de caràcter privat o no, perquè aquesta iniciativa també podria ser l'acord de diversos municipis que plegats fomenten la acció de tutelar un remat per netejar el boscos.
Vet aquí una forma anti-foc neta rentable i que també podria donar algun lloc de treball.

! Pare, que el bosc ja no es el bosc ¡






El guardià del bosc.

El final de la tempesta.



Les muntanyes a l'oest de Banyoles totalment emboirades 


La posta de la Lluna.





Mare coratjosa 

Unes quantes bocas per alimentar,no son ni una, ni dos, ni tres, son nou.