lunes, 26 de septiembre de 2016

Natura 26-9-16

En el moment que escric aquestes lletres (25-9),està caient aigua del cel, ¡ plou ! Aquesta pluja es molt ben vinguda doncs, amb la severa sequedat existent, cada gota que toca el terra es un petit tresor.
La flora i la fauna estava al límit, els pobres animals del bosc, tenien minvades las existències d'aigua de bases i rierols, els arbres, molts de ells deixaven anar la fulla per la falta d'humitat al terreny, i alguns no ho han pogut resistir i han mort.
Tan de bo aquesta tardor plogui en abundancia i es refacin les deus,rius i rieres ( sense fer mal es clar), també seria necessari que a l'hivern el Pirineu carregues fort de neu, cosa que faria que la primavera vinent fos ben florida.
En definitiva el desig es que hi hagi tardor i que hi hagi hivern, així de senzill.
Aquí és on radica el problema,per culpa del canvi climàtic el temps està desorientat, les estacions no segueixen la linea marcada durant mil·lennis i tot el planeta està alterat, ja res és el que era.





Corts


Estornell











Tempesta 25-9-16


Vista del cel a les set del mati.


La constel·lació de Orió desapareix per la llum del dia.

jueves, 22 de septiembre de 2016

Natura 22-9-16

El passeig que vam fer dilluns passat,va ser fet per terres ben conegudes per mi, doncs un parell d'anys de la meva infantesa van ser viscuts en aquestes muntanyes plenes de cingles i espesa boscúria.
M'estic referint a les muntanyes per on transita el rierol Borró, Sales de Llierca amunt, per la carretera que puja cap a la casa de pagès Monteia i que després continua cap a la casa de L'orri.
Un cop arribats a Monteia, deixem el vehicle i ens enfilem per una carretera que transita cara nord, pujant la muntanya a la esquerra de Monteia per una pineda boletaire cent per cent,(no es el meu lloc preferit per caçar bolets,però en época d'aquests, molta gent s'hi para a buscar-ne).
Aquesta carretera ens condueix a una ermita anomenada Sant Miquel de Monteia situada per allá aquells cims.
El lloc es molt maco,les vistes del darrera de la Mare de deu del Mont i Lliurona son magnifiques.
Consti que en aquesta ermita, de molt jove (6 anys) hi havia assistit com a invitat d'un casament allà pels anys 50. Ha plogut una mica desde aleshores.
La llàstima es que el terreny està molt sec i el prat que hi ha front la ermita, resta faltat d'aigua.
A estat molt agradable tornar a aquest lloc carregat de records i reviure altre vegada la vida que portaven la gent de pagès en aquells anys difícils. El tracte que jo tenia amb aquesta gent era una cosa especial, doncs al ser una criatura,la gent jove, però en especial els avis, m'explicaven rondalles i histories quasi be sempre relacionades amb els trabucaires i altre gent, que malvivien per aquestes contrades ja fa un grapat d'anys.
El llibre del Olotí Marià Vayreda, La Punyalada, descriu perfectament el tipus de vida de la gent d'aquells anys per aquestes terres de muntanya i que deixar trist record en la gent de generacions posteriors.


Vista de la plana mirant en direcció Olot.

Pista forestal que porta a la ermita.


Amunt que fa pujada.

Les pinedes de pi roig molt comunes en aquestes muntanyes.

Ja falta menys.

En aquest punt la ermita queda a la dreta.

Sant Miquel de Monteia 

El prat que hi ha vora l'ermita.

La pared sud comença a patir el pas del temps.

La finestra per la qual he fet la foto inferior,la ermita resta tancada.


En altres visites les vaques hi eran present,aquest cop no.

Alguns dels morts encara son recordats.

Matas de lavanda borda encara en flor sovintejant pel prat i les papallones aprofiten aquest escas recurs
Les papallones que pul·lulen per aquests prats de muntanya son petites però molt vistosas amb uns colors molt vius.









La tornada la fem pel camí que transita en direcció sud.


Les aulines es barregen amb els pins en moltes parts del bosc, això dona lloc en temps de bolets a diversitat de aquests com el rovelló i l'escarlet.
Mirant en direcció a la Mare de Deu del Mont.

La vegetació tapa bona part de la vista de Lliurona.


Aquestes tempestes que em tingut últimament, molta fressa i poca aigua.