miércoles, 28 de junio de 2017

Fotografía astronómica 28-6-17

Quànt arribem a mig Juliol, entre les 11h i les 12h de la nit, tindrem el triangle d'estiu ben bè sobre el nostre cap, ès a dir al zenit, si no és així poc faltara.
El Cigne, una de les constel·lacions en que la seva estrella alfa dibuixa juntament amb la de la Lyra i l'Aliga el triangle d'estiu, compta amb nombrosos objectes de cel profund com ara nebulosas, cùmuls oberts i globulàrs, nebulosas planetàries i nebuloses procedents de explosiòns de supernova.
La gran majoria d'aquests objectes ja els he fotografiat en temporadas pasadas però, ho tornarè a fer, doncs estic interesat en saber quin és el rendiment que dòna la nova maquina de 24 megapìxels que tinc montada al telescòpi, fins ara era de 18. Estic intentant de refrigerar-la, si ho aconsegueixo, ja explicare com ho he fet, totes les fotos que he fet fins ara, han estat fetes sense alterar la màquina.
Pel cap baix tinc 51 objectes localitzats, només dins la constel·lació del Cigne, a l'Aliga hi he comptat uns 25 objectes més i a la Fletxa i a la Guilla segur que també surtirà alguna cosa, per tàn ara el que es necesite son nits molt i molt serenes i si donèsin de baixa dos de cada tres bombetes del carrer seria tot un detall.
Feina no en faltara, però dificilment pugui portar a terme tanta foto, de tota manera queden molts dies d'estiu, ja veurem.

Júpiter també s'afegeix a la gresca.

La estrella Albireo es doble,fent-li fotografies espaiàdes amb un cert temps es pot veure el moviment de la seva companya.

Fotografia feta al 2014.

La estrella Vega situada a 25 anys llum és la segona estrèlla més lluminosa del hemisferi nord després de Artur.
És 2,7 vegades més grossa que el nostre sol i encara que és una mica més jove que aquest, morirà primer,doncs crema l'hidrogen amb més rapidesa que la nostra estrella.
Cap l'any 14000 ocuparà el lloc de la Polar. Jo penso veure-ho, que son 12000 anys més o menys.?
Aquestes fotografies en que les estrellas sembla que es toquin unes a altres sòn les que ens demostren la grandiositat de l'univers, doncs en realitat entre unes i altres hi ha unes distàncies descomunàls.






Sortida del sol pel mig d'una masa nubosa, DSLR acoblàda al telescòpi de 200mm. 









domingo, 25 de junio de 2017

Natura 25-6-17

Un dels llocs on solèm anar a fer la caminàda matinal, en temps de calor estiuenc, es pel camí de la central de Esponellà.
Feia temps que no vèia saltar les aigües pel damunt de la parèt del pantà i ha estàt una sorpresa tornar a sentir el soroll d'aquestes caient en cascada.
A l'hora que hi hem anat és, crec jo, una bona hora, cap un quart de nou, doncs sortim a les vuit de casa i amb un cop de cotxe s'hi arriba en questiò d'un quart o vint minuts.
Sota les arbrèdes que es troben pel camí, reina una fresca molt agradable, tret d'un petit tram de carretera lliure d'arbres pel costat del sol.
L'aigua embassàda del pantà no es diguem molt cristal·lina, les algues verdes hi proliferen de valent amb el suport del sol.
Bandas de peixos sobre tot carpas, es veuen aquí i allà, de tant en tant alguna salta en l'aire provocant el clàsic xapoteix que en el silènci que impera aquèstas hores del matí, crida l'atenció.
Els ocells també hi diuen la seva, desde el rossinyol fins la merla tots hi posen la seva nota, la vegetaciò exuberant sota les arbrèdes, quasi bé inpenetrable constitueix el medi ideal per viure i criar a totes aquestes petites bestioles.
L'aigua de l'embasamènt s'allargàssa ampla i profunda practicament fins arribar a l'altre pantà situat més amunt.
La trobada del riu Ser amb el Fluvià també forma una àmpla explanada d'aigua amb molta vegetació  d'arbre de ribera a banda i banda.
En aquest indret, els amants de la fotografía ben segur que gaudiran de preses inolvidables.


Fonts a peu de carretera


Pantà de la central

El pantà i el cingle de la èrmita de Sant Miquel de la Roca.






















Altres fotografies fetes a Porqueres.


La xicoria tot i la sequera èxposa les seves flors blau cel.





Posta de sol.

Autoretrat   


Sortida del sol.



Aquí es pot observar la proximitat de la posta del sol amb la muntanya del Mont.

El mateix cas però amb la sortida. Això ens don una idea del llarg recorregut del sol en el sòlstici d'estiu.































viernes, 23 de junio de 2017

Fotografía astronòmica 23-6-17

A propòsit de la paradòxa de Fermi, que l'amic Carles ens a enviàt vía email per tal de fer-nos reflexionar. Fa temps que el món científic intenta localitzàr planètes habitables en altres estrellas, fa temps que sabèm que en el nostre sistema planetàri només un dels planetes albèrga vida microbiana, superior i intel·ligent,  es posible que en alguna de les llunes de Saturn, es pugui trobar vida microbiana algùn dia. Això està per veura.
Doncs bé, reflexionem per tal de veure una mica de llum en tot això. Enrico Fermi s'ha trencat el cap i ha fet molts i molts de números, ha arribat a la conclusiò de que es posible que en un percentatge de planetes hi hagi vida intel·ligent, o no. Es posible que si, pero també es posible que no. ????????
Aquesta posible vida, si o no, pot tenir un desenvolupament x, depenent de x.
Resultat de tot plegat = ????
Si analitzem la crùa realitat, en hem de preguntar quins sòn el mitjànts utilitzats fins ara per buscar vida a l'espai exterior o que alguna intel·ligencia ens pugui escoltar.
Ones de radio i TV.
Telescòpis òptics i radiotelescòpis.
Engins com les sondas.
Tot això queda curt, molt curt. Hem de tenir present el grau tecnologic al qual hem arribat i com és de gran l'espai que ens envolta.
Hem calculàt grosso modo, que la nostra galàxia contè entre 100 mil i 400 mil estrellas, aqui el cap ja dòna voltes i que el nostre sistema solar és com una puça dins un estàdi, aquesta puça és una heliosfera amb un ràdi de un any llum o sigui que la llum solar triga un any per arribar a l'extrem de la heliosfera o bombolla. Arribats aquí el mareig ja és total.
A partir de la heliosfera, no hi ha cossos significatius fins la estrella més propera, alfa Centauri, que la tenim a 4,3 anys llum, segueix la estrella de Barnard a 6, quatre estrellas vermellòsas entre 7 i 8, i la gran Sirio a 8,5 anys llum.
A partir de certa distancia les ones de radio i TV es debiliten per l'espai, els telescòpis no tènen la suficiènt resoluciò per detectar vida, encara que per altres medis es puguin detectar planetes, sempre hi haurà el dubte si conté vida o no.
Les sondas espaciàls agafen velocitats irrisòries en comparaciò a la llum.
Si és donès la casualitàt de que en un hipotètic planeta situàt a 50 - 100 anys llum, hi haguès vida intel·ligent, capaç de contestar al nostre missatge enviat, la resposta es faria esperar de 100 a 200 anys i quànt més lluny més espera. Quànt fa que enviem senyals radioelèctricas ? Em sembla que en tenim per dias perquè a l'altre costat despenjin.
A la velocitat de la llum no l'hi fem ni pessigolles, fins i tot la llum resulta insuficiènt a partir de certa distancia.
L'espai resulta extremadamènt ample, difícil i hostil per l'ésser humà.
Amb la tecnologia actual no podem fer gran cosa, posiblemènt encara necessitem entre 100 i 300 anys per somiar de treure el nas de la nostra bombolla. Pel que fa al nostre sistema solar, molt probable que en questiò de 50-150 anys ja tinguem alguna base a Mart o alguna de les llunes dels planetes gasosos.
Per tant al igual que la fruita necessita un temps de maduració, la especie humana necessita més temps per assolir coneixàment i experiencia, sense perdre de vista la conservaciò del planeta.

Un exemple : si descobrim que al voltant d'aquestes estrelles es troba un planeta, amb posible vida intel·ligent, la espera a la contestaciò del missatge enviat  per nosaltres serìa de 2200 anys per Delta 1 Lyrae i 1800 anys per Delta 2 Lyrae.


La visió del cel estrellat, comporta la pregunta lògica en tots nosaltres ! Hi ha algú més ¡

El sol tèbiament treu de tan en tant alguna taca.


La lluna, tan a la vora, però tant lluny.



Venus es consumex cuinat en la seva propia salsa. Esperem que a la tèrra no l'hi passi mai una cosa així.

Posta de sol que don pas a la revetlla de Sant Joan.