jueves, 18 de mayo de 2017

Natura 18-5-17

Avui hem canviat el camí que normalment fem a diari, quan sortim a passeig i ens hem traslladat a fer la caminada per terras de la Garrotxa, concretamènt per les ribes del riu Llierca al seu pas entre Tortellà i Montagut.
Ès un passeig en plena natura que conec molt bé, ja que en la meva joventut vivía per aquests indrets;El camí porta fins al pont del Llierca practicament per un terreny pla i amb molta òmbra;Àra en primavera la música ambient està garantida per part de la diversitat d'ocells que criden als quatre vents la seva alegria.
Recòrdo allà pels anys cinquanta, tot una colla de mainada anavem al riu a banyar-nos i a pescar bars i bagres; La pesca la feiem a mà, ès a dir, ficàvem la mà pel forats entre les pedres i treiem els peixos que en aquells temps eren de un tamàny considerable, a mide que els anàvem agafàn els enfilàvem en un jonc que previamènt li havíem practicàt un nus en l'extrem gruixut; Alguna vegada ens emportàvem la sorpresa que en comptes de un peix sortie una serp, que deixavem anar de seguida amb un gest d'esgarrifança.
Era una manera de menjar peix de tan en tant, encara que en aquells temps ja hi havia peixaters que pasaban pels carrers trompeta en má, cridant a viva veu que aquell dia tenien lluça i sardina fresca; En aquells temps la cultura del peix no estaba gaire arrelada, se'n cònsumia poc, a mòls potser no els hi arribava la butxaca però la carn de porc sen portaba la palma, perquè qui més qui menys engreixàva un porc a casa seva i anava tirant de botifarra, hi havia la creença que aquest tipus de carn era la que alimentaba, en canvi el peix se'l tenìa com un aliment fluixet; La arengada però, agradaba per la seva celebròr
Son historias que es màntenen fèrmes en la memoria dels qui la vam viure, però que mica en mica es van diluint perquè de això ja fa quatre dies.







El riu Llierca, qui l'ha vist i qui el veu.

D'aigua en baixa poca,els arbres ocupen fins i tot el mig del riu.














Casa de L'Horta.










martes, 16 de mayo de 2017

Natura 16-5-17

Ès una pena que al arribar la nit no pùgi fer res en referencia a la fotografía del cel.
L'atmosfera no tè la netedat que es precisa per aquesta pràctica; No em refereixo a la excesiva llum dels carrers, sinò a la falta de transparencia del cel degut a la calima subjacent que enterboleix la alta atmòsfera; En plena nit es poden veure las estrellas però, la turbulencia és ben manifesta per tot arreu d'allà on miris.
No en queda altre que esperar a veure si la cosa s'arrègla una mica.
Mentre, irè ficant el nas, màquina en mà, per els dibuixos que cada dia  ens ofereix el cel atmòferic del pla de l'Estany.
Si visquès en un lloc vora un desert, el tindria una mica pelut per realitzar fotografía de la natura, donçs la nota predominàn sempre sería el blau del cel, la sorra, alguna muntanya pelada, algún llangardaix i el sol; Em refereixo a que la fotografía no tindria masa varietat de color, sobre tot en el cel i el terreny. A casa nostra tenim tots els ingredients, un cel dinàmic amb núvols diversos, muntanyes verdes i un Pirineu nevat a l'hivern, rius i rieres amb aigua la major part del temps i una fauna no tan rica com cinquanta anys enrere però que encara aguanta.
La única cosa que cànviaria amb el desert és el cel de nit, això sí que ho cànviaria, ho dic amb coneixamènt de causa perquè he estàt de nit en un desert i ès una pasada.
L'any 2009 vaig fer un viatge a Egipte i estant a la ciutat d'Assuàn,vam fer una sortida en autocar a travès de 300 kms de desert, per visitar els temples de Abu-Simbel, la tornada a Assuàn la vam fer de nit, el que vol dir que van ser 300 kms de tornada, gaudin de la nit estrellada més fantástica de la meva vida.
Vam sortir de Abu-Simbel negra nit i recordo perfectament la constel·lació d'Orió brillan al cel com no la he tornat a veure.
La màquina que portaba, una DSLR de vuit mega-pixels va anar perfecte per les fotografies de dia però, si pretenia enfocar al cel, era un fracas, em faltava un tres peus.
Mai es tè tot.


Unes quantes fotografies del cel del Pla de L'Estany.















Ànecs en el seu ambient natural.

Corvid 











Fotografies del desert fetes des de dins l'autocar i a travès del vidre, ès per això que es veu alguna ratlla que no pertoca a l'ambient del desert.

Per primera vegada a la meva vida vaig poder fer unes fotografies a un miratge, el turo que es veu a l'horitzó el veiem reflectit a la franja que sembla aigua però que en realitat es la sorra que brilla sota el sol de justicia que cau.

El mateix turo ampliàt. No tothom dels que anavem a l'autocar van poder fer aquestes fotografies,donc la majoria portaven petites màquines de butxaca que no captàban el detall.



Turo al mig del desert.

El gran llac Nasser.

Els dos temples que hi ha a Abu-Simbel. El primer que es veu al fons es el dedicàt a Ramsès II i el del primer pla està dedicàt a la seva dona Nefertari.

Jocs de llum sobre els temples en plena nit, a la vegada que per megafonía explicàven la historia de Ramsès.