domingo, 20 de agosto de 2017

Natura 28-8-17

Som a l'agost i encara no hem menjat cap mora ! M'agradaria anar a buscar-ne alguna! Això em deia la meva dona no fa gaires dies. Donç anem a buscar móres ! l'hi contesto.
El cas és, que és un fruit que per les raons que sigui, actualment no es veu tant com abans. Recordo haver vist marges plens d'esbarzers carregats de mòres i de haver-ne menjat moltes, és clar que d'això ja fa molt de temps, i és molt possible que en comparació amb abans, els marges es netegen més i la bardissa no prospera tant. Suposo que el canvi climatic també hi tè alguna cosa a veure, les pluges abans eren més abundants i camps i boscos tot era més verd.
En fi, pot ser que siguin imaginacions meves, però tinc aquesta impresió.
En molts de llocs hi ha bardisses,tinc la costum de anar molt al bosc per una raó o per altre i la veritat és que de móres, tret d'algun lloc concret, poques.
A la zona del llac d'Espolla hi ha un màrge amb molta bardissa que se n'hi fa alguna, mentre ella en collia, jo inspeccionava la zona a la recerca d'alguna fotografia del terreny.
Fen un viatge imaginari en el temps, em vaig imaginar l'aspecte de l'antic llac quaternari que omplia tot el pla.
La roca que l'aigua ha netejat fent el seu camí cap al Fluvià, explica  una mica la seva història, mostrant formes i forats propis de la llarga activitat aquàtica.
A les ribes del llac segurament infinitàt d'animals hi podien pasturar, molt a l'igual al que passa a les llacunes de les selves africanes.
Per tant, ben segur que la zona era molt rica en vida i visitada per la fauna d'aquells temps i molt més tard amb l'arribàda dels primers homes, quan ja el gran llac quaternari no existia però si el d'Espolla i el de Banyoles,el territori havia de ser considerat per a ells, com un gran paradís per la caza tot i que amb el temps Espolla esdevindria un estany ocasional.


Vestigis del passat.

El clot d'Espolla ara sec i polsegós, si pogués parlar ens explicaría la seva història pasada per aigua.

He pogut observar el rastre inequívoc de infinitat de conills que aquí fan la viu-viu, amparàts de dia per les bardisses dels marges.


Fruits del bosc.




Més fruits.




Gavines en formació anàn cap a retiro.

Parella de gavines.

Classica formaciò que adoptan moltes aus quan fan desplaçaments llars.




Forat








La muntanya de la Mare de Deu del Mont amb bigoti.

Lluna minvant diurna.



Bandada de coloms.

Gaig 








sábado, 19 de agosto de 2017

Fotografía astronòmica 19-8-17

Dimecres passat al voltant de les 21 h. vam pujar a Rocacorba, amb la intenció de fer algunes fotografies del cel.
Durant el dia l'atmosfera no acompanyava gaire doncs, núvols i calitxa van ser presents pràcticament tota la jornada, però cap al tard semblava que la cosa escampava i vam decidir de pujar-hi.
Al arribar a la ermita de Sant Nicolau, una truja porc-senglar travessa com una bala seguida dels seus petits i s'endinsa pel pla fins a perdre's de vista.
La llum encara era bona i m'hauria agradat de fer-li una fotografía, però era imposible, l'animal va passar com una fletxa i jo tenia tot el material fotogràfic al maleter del vehicle.
Una ocasió com aquesta difícilment es torni a repetir, però bé, què hi farem, tampoc es pot anar tot el dia amb la màquina als dits.
Anem directes a la curva que hi ha sota les antenes, allà un petit repla permet deixar el vehicle i llavors et pots desplaçar amb el trespeus aquí i allà.
Vora la valla de la curva hi ha una bona vista de Banyoles i comarca, el cel encara estaba net d'estrelles i al cap de poc Vega comença a pampallugar, seguida de Deneb, Artur, Altair, i altres alfas.
Al mirar cap a marina, una calitxa  espesa puja un bon tros per sobre l'horitzò, l'avanç d'aquesta calitxa de tipus boirina s'estenia per la comarca i molt aviat una brisa fresca ens arriba fins el punt, que es feia precís una mica d'abric.
Quant la llum provinent de la posta del sol s'esvaeix, la negra nit ocupa l'espai i és el moment de començar la sessió fotogràfica.
Desde aquesta altura, la bombolla de llum que llença amunt Banyoles es significativa, però la de Girona es bestial.
Les fotografies estàn fetes amb el filtre UHC-E a fi de contrarestar la burrada de llum que impera per tot arreu.
Algunes d'aquestes fotos les he duplicat per resseguir les línies de les constel·lacions i estan una mica aclarides de llum, però les altres estàn tal qual van sortir de la màquina.
Tinc el propòsit de tornar a Rocacorba a repetir aquesta feina però, quant hi hagi bones condicions atmosfèricas.
Les eines utilitzades han estàt : SLRD de 24 megapixels sense cap modificació amb un filtre UHC-E tipus clip especial per màquines EOS, disparador remòt i tres peus.


Banyoles a vista de filtre. Podem veure la boirina que s'estén per arreu i ens espatlla una mica i força la feina. Encara no era fosc.

Iso 6400- 10 segons d'exposició.

Els avions que no paren.