martes, 17 de octubre de 2017

Natura 17-10-17

Una mica més del tema boletaire. De sempre quan hem anat a caçar bolets, hem collit aquelles varietats que la nostra gent gran ens deien que podíem collir, rovellons, pinetells, escarlets, negrentins, mucoses, rossinyols, potes de perdiu, ous de reig, surenys, algun tipus de pota de rata i poca cosa més. Això no vol dir que no n'hi hagi més de bolet comestible, el que passa és que aquestes espècies esmentades són les més comunes, les que cull la majoria de la gent, a partir d'aquí les altres varietats ja les mires com a sospitoses i no les culls.
Jo fa anys i panys que vinc collin una classe de gírgola que surt a les soques molt velles de pi tallat i que en realitat no sabria dir quina varietat és, perquè d'aquests bolets n'hi ha un fotimer, té forma d'orella de color groguenc, collida de jove és molt fina de gust, és una gírgola, jo en dic gírgola de pi, però al tantu perquè de gírgoles de pi n'hi ha un pilot.
Si no es coneix millor no tocar-la, igual que uns boletaires que ara fa pocs dies anaven davant meu i van passar al costat d'una soca de pi carregada de gírgoles que no van tocar i que tot darrere jo vaig collir.
De fet, cal anar molt en compta amb els bolets i collir purament els que coneixes, els altres que quedin allà on són.
Un company boletaire sempre diu que, tots els bolets es poden menjar, almenys una vegada.



Sortida del sol vista desde la pujada cap al Serradell. Cims de l'Orri.

La Mare de deu del Mont rep els primers raigs de sol del dia.


El coll de Faja.




Soca de pi amb girgoles.



Sant Andreu de Guitarriu





Fotografies del passeig matinal.











sábado, 14 de octubre de 2017

Fotografía astronómica 14-10-17

Molts dies quan em llevo al matí, surto al terrat i depenen de com veig l'estat del cel, faig alguna fotografia de les diverses constel·lacions que tinc a la vista.
El dia 12 passat vaig orientar la màquina cap al nord-est per copsar la Òssa Major i vaig fer la pressa. A l'hora d'arreglar la foto a fi que la constel·lació és veies bé, suprimint la forta contaminació lumínica existent a la zona, veig que surten uns objectes que la veritat, no sé què poden ser. He pensat que al millor són làsers d'alguna discoteca o alguna aberració de la lent però en altres fotografies similars enfocades a altres costats, això no surt.
Si algú entès en fotografia sap que carai pot ser això, es pot dirigir a cruzgarvin@gmail.com. L'hi estaré molt agraït.

Les fotografies de cel profund estan molt dedicades a la constel·lació de Cassiopea que era una nimfa i reina d'Etiopía, esposa de Cefeu i mare d'Andròmeda la bellíssima jove salvada per Perseu de morir menjada per un monstre marí.
Però de què li bé aquest càstig a la jove Andròmeda? Doncs tot es culpa de la mare, la reina Cassiopea, que es vanagloriava de la seva bellesa i la de la seva filla que deia estaven per damunt de les Nereides unes divinitats marines. Aquestes tot ofeses,van demanar ajut a Posidó, deu del mar, per castigar la gosadia de Cassiopea, així és que Etiòpia va rebre un càstig sever, doncs un monstre marí feia estralls entre homes i bèsties del país.
Consultat l'oracle, aquest els hi va dir que era precís de sacrificar a la jove Andròmeda a ser menjada pel monstre.
El sacrifici no es va portar a terme, perquè Perseu va entrar en escena i va salvar a la jove.
Que maco, eh? (S'han fet moltes pel·lícules sobre aquest tema.)




Fotografia original

Que és aixó ?

En blanc i negra.


La fletxa senyala la nebulosa planetaria IC 1747.













jueves, 12 de octubre de 2017

Natura 12-10-17

Feia temps que en passar per la carretera de Vilavenut a Galliners, veia el trencant amb l'anunci d'aquesta ermita i pensava que algun dia la visitaria, Sant Pere de Juïgues del segle XII.
És una ermita no massa apartada del trencant i diumenge passat vaig decidir de visitar-la. El seu estat és bo, uns travessers de ferro la mantenen ferma, de fet la visita no va passar de veure-li l'exterior, ja que està tancada amb clau.
El lloc queda una mica enclotat i la casa abandonada del costat li dóna a l'indret un aire de solitud. 






















Mare de deu del Mont vista desde el voltant de Sant Pere de Juïgues.




Altres Fotografies.











Això va de bolets.

Ahir dimecres vaig anar a caçar bolets i dic caçar perquè tota la vida ho em dit així, sinó ho tinc mal entès, caçar és sinònim de cercar i en aquells temps era el més natural del món"Un vas Pepetme'n bai a caçar bolets". Després sembla que arribat el temps modern, i parlar d'aquesta manera ja no és acadèmic, els joves ens corregeixen  contínuament i diuen que s'ha de pronunciar buscar, collir etc.

Em sembla que no canviare i continuare anant a caçar bolets.