domingo, 23 de abril de 2017

Natura 23-4-17

Aquests dies de bonança atmosfèrica, m'ha permès captar unes quantes fotografies del cel i com que estic estrenan una DSLR nova de 24 megapixels, doncs vulguis que no, en moltes coses és diferent de la que feia servir fins ara que és de 18.
Així és que ara tot sòn pròves i ajustaments, perque el programa de guiatge també és nou, de tota manera com dic, ja tinc unes quantes fotografies del cel que poc a poc vaig revelànt a fì de que en la pròxima entrega estiguin totes a punt, que serà molt aviat.
Mentre, heus aquí unes fotografies de natura tretes com sempre d'el nostre entorn.
No en vull descuidar de felicitar a tothom avui que és un dia tan senyàlat a casa nostra, encara que no sòc una persona religiosa,se reconeixer quant una tradició fomenta la cultura i la sensibilitat per la belleza.                        !!!! FELIÇ DIADA DE SANT JORDI A TOTHOM ¡¡¡







































lunes, 17 de abril de 2017

Fotografía astronómica 17-4-17

El dia 16 passat vaig desplegar el telescopi, perquè desprès de les quatre gotes que van fer, la atmosfera presentaba un bon aspecte per la pràctica de la fotografía del cel.
En dies anteriors vaig provar de fotografiar amb el telescopi de 200 mm i la veritat és que la cosa no rutlla perquè és molt difícil mantenir un guiatge com cal, tot i el corrector de focal que el modifica i el deixa en 1260 mm.
És fa precis una montura una mica més bona que la que tinc per poder fotografiar amb aquest telescopi. Actualment el faig servir per planetaria, majorment pel sol i la lluna.
El que faig servir habitualment per cosos de cel profund, és un 80 mm. que en ciutat es l'eina més adecuada, ja que recolecta meyns llum parasita en comparació amb el 200 mm. i per altre banda al ser més lleuger, la muntura no pateix ni la meitat que amb el gros.
Doncs bé, de la constel·lació de la Hydra he captat el cúmul M 48-NGC 2548, amb magnitud 5,5.
De Leo, el triplet o grup de M 66, tres galàxies que formen un triangle. De Bootes, la estrella alfa Artur i un cúmul globular de nom NGC 5466. De la Òssa Major,la coneguda M 101 galàxia espiral.
La resta son objectes de Camelopardalis, constel·lació molt pobra en objectes de relevancia.



Amb una magnitud aparent de 5,5 i situat a 1500 anys llum aquest objecte ens contemple desde fa uns 300 milions d'anys.




També anomenada Galàxia del Molinet aquesta galàxia  esà situada a 1500 anys llum.



La dobla espícula que presenta la estrella Artur be podria fer pensar que es tracta d'una estrella doble però els anàlisi efectuats estiman que es tracta de una sola estrella.


El que veiem al centre de la fotografia bé podria passar per un cúmul obert, però el cas és que per ara no he trobat enlloc el nom o cataleg que l'identifiqui.
,
La zona de Camelopardalis és pobra en estrellas en comparació amb altres constel·lacions, però si guipèm bé beurem que també n'hi ha.





sábado, 15 de abril de 2017

Natura 15-4-17

El riu Borró torna a viure altre cop com en els seus millors temps; Les pluges de tardor li han donat vida en el sentit de que torna a cantar però, la vida piscícola de barbs, bagres ì hasta tortugas, ha desaparegut, potser per no tornar mai més.
Molt tindrìa que cambiar l'home per permetre que la vida dels rius tornès a ser el que era. El canvi climatic fa de les seves i posiblemènt ja sigui irreversible.
El recòrd que tinc de jove de l'indret de Sales de Llierca i rodalies, en comparació amb la àctualitat, varia una enòrmitat.
Per començar els boscos es mantenían nets degut al pasturatge del bestiar, el riu menava aigua pràcticament tot l'any ja que les pluges eran més abundoses, a l'estiu baixava el cabal però sempre corría àigua que mantenía la vida a les gorges.
La gran majoria de camps ès conreàven per no dir tots, ara una bona part de èlls han passat a formar pàrt del bosc.
Jo no estic d'acord amb la dita de que, el temps passat va ser millor. No. L'avanç tecnológic, en medicina, etc. fa que ara és visqui millor que abans però, en questiò de la natura si que haig de dir i em sembla que tothom hi està d'acord, que anem com els crancs, endarrera.



Perill al bosc.


Pluja a muntanya.

Venus anuncia la sortida del sol
















Colza florida.


La neu del Pirineu posa una nota de frescor .


Un pit roig cantant la seva canço.



Curiosa planta semblant a una molsa que cada primavera trobo pel camí de passeig.

Una mica de aument.

Zona baixa del Borró.

Una gran pared s'aixeca en una de les curvas del riu, pared formada per un conglomeràt de rierèncs
que el Borró  anat treballant al llarg dels anys.











Buscant quatre esparrecs.


Zona perillosa,una caiguda per aquest daltabaix pot ser fatal.






Hora de esmorzar.






Casa de pages mig menjada per la bardissa.

Vuit - deu anys endarrera la casa encara estava en bon ús, però ara amb el sostre enfonsat el bosc se la fa seva.