jueves, 23 de febrero de 2017

Fotografia astronòmica 23-2-17

Un parell de nits mig potables m'han permès viatjar cap al passat, concretament a la constel·lació del Unicorn o Monoceros, on es troben uns objectes molt coneguts com per exemple la nebulosa Roseta o bé la nebulosa del Con, i el cúmul conegut com l'Arbre de Nadal, per la seva semblança amb un arbre de Nadal amb una  estrella gran al damunt.
Els camps estelats son farcits per centenars i milers de estrellas de diversa magnitud.
Dins aquesta constel·lació també hi trobem la estrella V 838, una variable desconeguda fins  que l'any 2002 va esclatar lluminosament com si es tractes d'una supernova però no es el cas,
A la fotografia es pot apreciar un punt vermell molt dèbil amb magnitud 15,75, que en el moment de l'esclat arribar fins el 6,75, per sort comptem amb el Hubble, que ens ensenya aquest exemplar amb la seva nebulositat i tot, encara que l'objecte es troba a 20.000 anys llum, ens l'ensenya com si fos a la cantonada.
(Haig de confesar que desde  fa quatre anys, demano un telescopi com el Hubble als reis i no hi ha manera, els reis ja no son el que eran.)

L'arxi-coneguda nebulosa Roseta amb el seu cúmul d'estrellas sortint del núvol que els hi ha donat vida.


Les estrellas del damunt del con forman l'arbre de Nadal.





Regió amb profundas esquerdes en el núvol.







Composició per tenir una idea de la situació de l'objecte.


Zona estel·lar per damunt del cúmul NGC 2301 a Monoceros




Les dos pròximes fotografies pertanyen a Orió.

Encara que veiem el cel fosc en aquesta regió d'Orió en realitat es un enorme núvol que en alguns llocs com aquest, les estrellas noves el foraden quant surten a l'exterior.



viernes, 17 de febrero de 2017

Natura 17-2-17

Hem de sentir-nos  agraïts per les pluges caigudes aquests dies. El temps s'ha portat bé i la pluja ha caigut amb disciplina, sense causar cap dany, que jo sàpiga, al Pla de l'estany.
El llac d'Espolla torna a donar-nos la imatge que per anar bé, tindria que tenir sempre. Això voldria dir que el subsòl està saturat i que rierols i deus funcionan perfectament.
L'aigua es una riquesa escassa que el cel ens dosifica gratuïtament, sempre que l'equilibri de la natura no es vegi pertorbat, cosa que ara per gracia i desgracia de la especie humana, aquest cel està totalment desorientat.
Per sort aquest mati assolellat de Febrer, he pogut gaudir altre vegada del cant de les aigües del Matamors, que baixen amb alegria i dona gust de veure-ho amb vida altre cop, si res més no pel que fa al cant dels rossinyols que desde les capçades de roures, alzines i freixes que es troven a la seva llera, oferien el seu cant.
Ha estat com una explosió d'alegria, com si el sol sortit poca estona abans els hi hages donat el tret de sortida cap el mon de l'abundància.
En realitat es així, les aigües del rierol donaran vida a quantitat d'insectes i bestioles que tard o d'hora passaran a formar part dels àpats d'uns i altres.


Rossinyol en plena feina.

Estranya mutació, els pardals comuns de les nostres taulades s'han convertit en criatures molt similars als ànecs i ara també son blancs.


Dies de boira.

Sabeu que son aquests penjolls ?  Un pobre avellaner quasi bé menjat i afogat per plantes trepadores en un marge, sen la arribada del bon temps i exposa les seves quatre flors.

Boira al mati.

Més boira.

Un sol radiant s'aixeca escalfant els camps i evaporant la rosada de la nit.

Formació de coloraines en el vapor d'aigua quant aquest es travessat pels raids de sol, simulant un petit arc de Sant Martí.

Una merla aprofita la radiació solar per escalfar-se.

El Matamors com en els seus bons temps.
Com altres rieras ha estat sense veure ni una gota un grapat de mesos.

 !! Ja son aquí !!


lunes, 13 de febrero de 2017

Fotografia astronómica 13-2-17

       Misteris de la fotografia i dels objectes del cel.
       --------------------------------------------------------
No m'hi trovo gaire sovint en casos d'aquests, quant veig algun objecte rar en la fotografia del cel , quasi be sempre hi trovo explicació, el rastre d'un satèl·lit, d'un avió, etc.
Recordo una fotografia feta amb la maquina equipada amb un gran angular, per captar una zona amplia del cel i quant la visionava amb l'ordinador, veig una taca borrosa i débil.
En principi no comprenia que era allò, però al veure que la foto recollia la constel·lació del cavall alat, de seguida me'n vaig adonar que es tractava de la galàxia de Andromeda.
Això pasa perquè aquests objectes son dèbils i no es veuen a ull nu a l'hora de fotografiar, però la maquina si que els recull.
Una cosa semblant m'ha passat el dia 3 de aquest mes de Febrer, però aquí no me'n he sortit, un objecte estrany surt a la fotografia.Tenia ganes de fotografiar la conjunció Venus-Mart, cosa que volia fer un parell de dies abans perquè també hi havia la lluna, però el temps no m'ho va permetre.
Així que equipat amb una DSLR i un objectiu de 150 mm. faig un parell de preses de 6 segons de exposició, recordo que faltaban cinc minuts per les set del vespre, el que vol dir que encara no havia entrat la foscor de la nit i les fotografies recollien la llum blavosa del cel.
Haig de dir que la maquina fotogràfica que feia servir, triga ben bé 20 segons en procesar cada fotografia, el que vol dir que entre les dos fotografies hi ha un temps de : 20 + 6 = 26 segons, dic això perquè de tractar-se de un objecte en moviment, hauria deixat un bon rastre i no es el cas.
A traves d'un programa de fotografia, a la primera presa  l'hi canvi-ho el color per un més negre i li aplico una mica de llum
per veure l'objecte més ressaltat. No se que pot ser.
No lliga res, ni avions ni satèl·lits ni brutícies a la lent, vaja, res.
Miro de localitzar les estrelles de fons per tal de saber les coordenades exactes de l'objecte. En aquestes coordenades no hi ha cap objecte que se li pugi semblar, es una zona de la constel·lació de Pisces amb poques estrellas i objectes.
Repasso la situació de asteroides i cometes i aquí si que trovo un cometa, el 2P/ Encke situat molt a la vora de Venus.
Quant faig aquesta comprobació, han passat tres o quatre dies del dia de les preses, per tant dedueixo que es molt probable que el que surt a la fotografia, sigui aquest cometa, però no en puc estar completament segur, perquè no se la trajectòria.
Qui vulgui veure aquest cas com una cosa relacionada amb ovnis i "marcianos " que giri full perquè "el menda" no hi creu amb aquestes tonteries.
En fi, aquí teniu les fotografies.

Comprovació : entre les dos fotografies hi ha un temps de 26 segons i l'objecte no s'ha mogut.


Les estrelles de fons permeten trovar les coordenades exactes.

1ª fotografia pasada al color del cel negre.

Copia de la 1ª fotografia amb aplicació de llum per veure les estrelles de fons.

2ª fotografia totalment intacta tal com va sortir de la maquina.


viernes, 10 de febrero de 2017

Fotografia astronómica 10-2-17

En el seu desplaçament nord-sud per horitzó, el sol passa, millor dit es pon, durant dos o tres dies en la pujada i altres tants en la baixada al vell mig de les antenes de Rocacorba.
Ara fa el trajecte de pujada i ahir dia 9 era el dia ideal per fotografiar-lo en el precís moment en que se situa entre les dos antenes.
Aquest fet passa desapercebut per la majoria dels mortals, ja que la gran lluminositat del sol priva que es vegi amb normalitat i en la llunyania les antenes cobertes de llum no es veuen bé.
Però si disposem d'uns binoculars protegits amb filtre solar, la cosa cambia i es pot gaudir d'una posta de sol preciosa i única.
Els qui no hagin vist aquest esdeveniment, en aquesta pagina es podran fer una idea.

Les fotografies han estat efectuades amb una DSLR asistida amb un teleobjectiu de 300 mm.

Amb fotografies com aquesta sense filtre......

I aquesta amb filtre solar.....

He realitzat composicions com aquesta i les tres més que continuen.




Fotografies amb filtre solar.




Fotografies sense el filtre solar.










Ampliació.

El mal temps no m'ha permès acabar el treball que tenia sobre la constel·lació de Orió. Tot arribara.



La lluna al seu pas per la constel·lació de Taure.
Demà dia 11 la lluna sera plena.