miércoles, 18 de enero de 2017

Fotografia astronómica 18-1-2017

Continuant amb la fotografia dels objectes de la constel·lació de Orió, al menys els de més importancia, que n'hi ha una colla, ahir vaig poder-ne realitzar alguna que exposo com podeu veure.
Orió es una de les constel·lacions no diré la més però conjuntament amb el Cigne, si son de les més ricas en objectes de cel profund, al menys en objectes i astres  rellevants i vistosos.
Segurament que altres constel·lacions com l'Escorpí, Sagitari, Carina, també tenen la seva importancia però jo des del meu terrat no les puc haber, ja m'agradaria.
Al voltant de les set del vespre em poso a la feina i cap a les nou o nou i mitja plego.
Vulguis que no, tinc que sortir al terrat per preparar el telescopi i el propi terrat, ja que si no col·loco unes teles negras que tinc expreses per apaivagar les llums del carrer, seria molt difícil que sortís una fotografia en condicions.
Al telescopi li tinc que retirar l'abric i posar-lo al dia, desprès quant ho tinc tot enllestit vaig cap dins on hi ha el portàtil que em permet realitzar les fotografies i dirigir el telescopi a les coordenades que tinc previstes.
Tot i que la sala on hi ha el lloc de comandament, disposa de un radiador de calefacció, sota la taula hi tinc una estufa eléctrica petita, per si els peus necessiten una atenció.
Us confesare de la meva persona, que tota la vida he  estat un fredaluc i aquest hivern sembla que porta males puces.


El que veiem aquí es un forat en la nebulosa que dos estrelles joves han practicat amb la seva radiació, es poden veure les dos estrelles de color blanc en el fons blau del forat.
El forat que es veu més a la esquerra, es el mateix cas de M78.


El temps per realitzar la presa ( 6 minuts)ha sigut suficient perquè dos satèl·lits facin la feina.




El petit i débil rastre que es veu a la foto possiblement hagi estat fet per un avió ja que es doble.



Objectes de la gran nebulosa.


martes, 17 de enero de 2017

Fotografia astronómica 17-1-2017

Som a l'hivern ? a les hores la constel·lació de Orió es ben visible al cel, quant mirem cap el sud-est i va pujant ja a primeres hores de ser fosc, el qual la situa en una posició perfecte per revelar tots el seus tresors quant es vista a traves del telescopi.
Segons la mitologia, Orió era un gegant caçador fill no se sap ben bé de qui, dons va néixer de la pell d'una vedella a casa d'un camperol a Beocia, el qual havia allotjat a casa seva als deus Zeus, Poseidó  i Hermes.
Per altre banda Homero explica que Orió era fill de Minos rey de Creta, que era corpulent i un apassionat de la caça.
Les diversas histories mitològiques ens diuen que va morir jove, de maneres diferents però que va morir per culpa de la deessa Artemis.
Al cel está representat armat amb una espassa penjada del cinturó i acompanyat de gossos i una llebre.
Les poques estones que he tingut per poder-l'hi  extreure alguns dels seus objectes han sigut insuficients, però bé mica en mica iré arrancant trossets a mida que el temps m'ho permeti i els hi iré exposant en aquestes pagines.

Orió segons el programa Stellarium


Objectes al voltant de la estrella Alnitak












Unes fotografies de la lluna plena.









Posició en el cel de la constel·lació de Orió entre les 21 i 22hores.



martes, 10 de enero de 2017

Natura 10-1-17

Tot esperan que la senyora lluna faci la seva, exposaré alguna fotografia de la natura que com sabeu son tretes de les sortides al camp la majoria d'elles i algunes com les del sol, desde el meu terrat.
Per altre banda sembla que l'hivern fa acte de presencia i les gelades están a l'ordre del dia, menys mal que el fred desmesurat  no ens afecta per ara, tan de bo que tinguem un hivern amb fred com es natural, però sense les bestieses que està fen a moltes parts de Europa.


Sortida de sol propia de l'hivern.


Concentració de tords 


Aquest hivern es veuen molts ànecs als embassaments i en algunes rieres.



Podria semblar que l'avió va a la lluna .......

Doncs no, per poc però passa de llarg





Al llocs on no hi toca el sol, la fred hi es més present.






Donant el do de pit.

Sempre hi algú que vigila